En una entrevista al Diari de Figueres enregistrada a la biblioteca privada del castell, Inés Padrosa anuncia el seu adéu a la vida professional activa el 31 de desembre i repassa els 37 anys passats com a bibliotecària i també les obres que ha escrit. Es tracta d’un diàleg de 20 minuts amb Josep Adolf Estrader, ple de vivències, de llibres, d’història i, sobretot, de molta simpatia.
El blog d’Inés Padrosa: https://inespadrosa.blogspot.com
per preseentar l seu Diccionari Biogràfic de l’Alt Empordà (any 2009)
Biografia d’Inés Padrosa Gorgot
Nascuda circumstancialment a Girona, ha passat la infantesa a Castelló d’Empúries (Alt Empordà), i des de l’any 1975 resideix a Figueres. És llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història de l’Art (UAB, 1984), i Diplomada en Biblioteconomia i Documentació (1975 i 1986). Ha exercit la docència i ha desplegat una intensa activitat d’investigació sobre diferents disciplines relacionades amb la comarca de l’Alt Empordà. D’entre les quals sobresurt la vessant bibliogràfica, fotogràfica, biogràfica i cartogràfica.
Des de l’any 1986 és bibliotecària del Palau de Peralada, on ha organitzat exposicions anuals i actes culturals, i des d’on ha desenvolupat una extensa tasca de difusió dels fons d’una de les biblioteques més importants de Catalunya. Des de l’any 2016 desenvolupa les tasques d’arxivera i bibliotecària de la institució. Ha estat membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, de la qual en va ser vocal, secretària i coordinadora de publicacions; membre del patronat Eiximenis de la Diputació de Girona. Ha format part d’altres associacions empordaneses com el Patronat de Sant Quirze de Colera i l’Associació Cultural Castell de Peralada. És membre de l’ICOM, de l’Associació d’Arxivers de Catalunya i d’Arxivae (Associació d’Arxius de l’Alt Empordà). Ha col·laborat amb diferents publicacions periòdiques i mitjans de comunicació com la Revista de Girona, el Diari de Girona, l’ediari.cat, els setmanaris Empordà i Hora Nova i altres revistes d’àmbit internacional com Alumina. I, en anuaris d’institucions com el de l’Institut d’Estudis Empordanesos, el de l’Institut d’Estudis Gironins i el de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics. Així mateix, ha participat en obres de referència i portals on line com la Galeria de Metges catalans o el Diccionari d’Historiadors de l’Art català, valencià i balear. Així com en el Diccionario biográfico de la Real Academia de la Historia.
Com a investigadora especialitzada en la comarca de l’Alt Empordà, la principal aportació de la dècada dels 90 va ser la publicació de la bibliografia comarcal, en paper i suport digital. Va ser la primera comarca de Catalunya en gaudir d’una eina d’aquestes característiques. Circumstància que ha permès evolucionar d’una manera molt més ràpida en la recerca d’aquest àmbit geogràfic. L’altre eina fonamental, punt de partida per aprofundir en l’excel·lència empordanesa, haurà estat el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, en el qual s’hi apleguen més de 2.000 biografies acompanyades d’un elevat percentatge de fotografies. Cal destacar que l’Alt Empordà ha estat, de nou, la primera comarca de Catalunya que gaudeix d’un diccionari biogràfic comarcal.
Per celebrar els cent cinquanta anys del naixement de Damià Mateu, comissaria l’exposició dedicada a la seva trajectòria i en prepara el corresponent catàleg Damià Mateu i Bisa (1864-1935) Empresari, promotor i col·leccionista (2014). A partir de l’any 2011 s’endinsa en l’aprofundiment de l’Arxiu dels Rocabertí-Dameto, dipositat a l’Arxiu del Regne de Mallorca. Fruit d’aquesta investigació sorgeixen diversos articles, conferències, comunicacions i monografies. La primera correspon al catàleg de l’exposició Els Comtes de Peralada & Mallorca (2012), i la segona es titula La reforma de l’església i el convent del Carme, 1875-1895 (2017), en la qual es donen a conèixer els noms de tots els artífexs que, sota la batuta de Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, van intervenir en la seva reforma. Cal destacar el mestre d’obres Gerònim Granell; l’arquitecte August Font; el vitraller Antoni Rigalt; els mosaicistes Gian Domenico Facchina i Luigi Pellarin; l’escultor Miquel Castellanas i els Germans Gómez, de Girona. En el mateix sentit una aportació trascendental per a la història del conjunt monumental peraladenc haurà estat la publicació “Mallorca en el Palacio de Peralada. O cómo vestir un Palacio en el s. XIX”, a les Memòries de l’any 2018 de la Reial Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics, que s’amplia a les Jornades de l’Art de Sitges amb el títol “Col·leccionisme artístic dels Rocabertí-Dameto (1875-1898), comtes de Peralada. Noves aportacions”. L’any 2016 Ramon Mascort Amigó, president de la Fundació Mascort, li encarrega el comissariat amb la redacció del corresponent catàleg de la seva col·lecció particular de cartografia i es publica l’obra La Cartografia de la Colección Mascort. Escenas de la Historia (2018). L’any 2020 publica La Colección cartográfica del Castillo de Peralada, i el 2021 l’Ajuntament de la vila de Peralada edita la monografia que recull els articles publicats al Butlletí de Peralada. El mirall de la història. Vint-i-cinc anys d’articles al Butlletí municipal. El 2022, per encàrrec del President, Sr. Miguel Suqué Mateu, s’ocupa de la redacció, selecció d’imatges i elaboració del llibre dedicat a la marca automobilística Hispano Suiza.
