CURIOSITATS DE FIGUERES
Una secció pòstuma amb els articles inèdits de Josep Maria Ortega
No et cal fer córrer la fita:
per collir arròs o enciam
fes un pou al mig del camp
i rega amb un motor Fita.
Fages de Climent, Carles (2002). «Figuerencs». Dins Epigramas. Figueres: Brau.
Indústries Fita va ser l’empresa metal·lúrgica puntera de la comarca des del 1840, any dels seus inicis convertint-se en un exemple a Figueres quant a prosperitat econòmica. A partir del 1850, es té coneixement que la foneria Fita fabricava olles, fogons i canals metàl·lics. El 1912 Fita es va fusionar amb la també figuerenca foneria Sala, original de 1832, i es va donar inici a la producció de maquinària agrícola i sínies. La foneria Sala i Fita, es va instal·lar per primera vegada a la cantonada del carrer Sant Joan Baptista i Sant Cristòfol. El 1913 es va convertir en Indústries Fita S.A, i es va traslladar a la carretera de Roses i als carrers de Sant Llàtzer i Méndez Núñez.
Importador i distribuïdor de Briggs &Stratton, fabricant mundial de motors i dels seus components, així com de maquinària en general a Espanya i Portugal. També va ser importador i distribuïdor de la marca Gardman d’accessoris per a jardineria i exteriors.
Anomenada popularment com a “Can Fita”, va ser una de les més importants empreses de la ciutat i de la comarca, tant pel nombre de treballadors,com pels usuaris dels seus productes ja que gairebé a cada llar eren clients de la casa. Els anys 1912-1913 , amb peces importades, munten dos models d’automòbil, l’Isard que valia 6.000 pessetes i el “Fita” que en valia 10.000, però la iniciativa no va reeixir per la forta competència del sector automobilístic i es va especialitzar en les bombes per aigua i els motors, motobombes i electro bombes amb la marca “Omnium-Fita”.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) Indústries Fita va fabricar material bèl·lic i, a la dècada dels 40, acabada la guerra, l’empresa es va tornar a especialitzar en la producció original de motors, bombes hidràuliques i altres aparells.
La història del tancament d’Indústries Fita remunta al 1970, quan es va veure obligada a vendre el 88,5 per cent del seu capital social a l’empresa alemanya Hatz per afrontar els greus problemes econòmics que passava l’empresa, que va passar a anomenar-se Fita Hatz. El desembre de 1993, a causa de les pèrdues econòmiques que seguia patint la companyia per la davallada de comandes sobretot alemanyes, dels productes fabricats a Figueres, i per l’increment de les despeses salarials, la Junta d’Accionistes es va veure obligada a hipotecar una part del seu patrimoni. També va acomiadar 70 dels 83 treballadors de l’empresa, començant així el declivi de la mateixa i que va suposar el tancament del taller i la foneria restant durant uns anys, funcionant encara la secció comercial. Amb aquest tancament es tancava també una llarga tradició familiar, que havia donat feina directa o indirectament a centenars de figuerencs. Actualment l’antiga fàbrica és ocupada per un supermercat de la marca valenciana “Mercadona”.
Fotografia de Carles Godoy, del 1950, a on es pot veure la imatge d’na cuelebració a la fàbrica, amb l’assistència de treballadors, directius, els propietarisLluís Fita Salvatella i Lluís Fita Estrada, l’alcalde Joan Bonaterra i el rector mossèn Pere Xutglà així com altres autoritats i premsa. (Foto Col. Eduard Bartolí).
Façana de les oficines amb el rètol de en venda (anys 90).
