Florenci Mauné i Marimont va néixer a Figueres el 18 de Juliol de 1925 i morí a la mateixa ciutat el 13 de Juliol de 1995, als 69 anys. El seu pare (el meu avi) era Carles Mauné i Alay. També fou músic i compositor, tocava el saxofon, el clarinet i la tenora. En Florenci als 8 anys inicià els seus primers passos musicals a l’Escola del Casino Menestral, on va tenir com a mestre de solfeig i piano, el prestigiós pianista Josep Passolas. De ben jove demostrà una gran inquietud per la composició, naturalment de sardanes…i el seu pare li digué d’anar amb el mestre Josep Blanch i Reynalt, destacat músic i compositor de Castelló d’Empúries. Amb la seva bicicleta, en Florenci anava de Figueres a Castelló un cop per setmana on rebé les primeres lliçons d’harmonia, contrapunt i fuga, elements indispensables per a tot bon compositor. Al mateix temps, el mestre Blanch l’alliçonà amb el fiscorn. La seva primera sardana l’escrigué l’any 1944, tenia 19 anys i li posà per títol Nostra Dansa, nom de la colla sardanista de la que formava part com a dansaire, participant amb èxit en molts concursos destacant sobretot per la facilitat que tenia en resoldre o millor dit, “treure” les sardanes revesses.
Trajectòria artística-musical
Quan tenia 16 anys formà l’orquestrina Moyambos junt amb uns quants estudiants, amics d’institut i també músics, entre ells el compositor Agapit Torrent. Ben aviat, al 1948, el seu pare l’incorporà a la cobla-orquestra Antiga Pep on s’hi van reunir tres Mauné, el meu avi, el meu pare i un nebot del meu avi, en Carles Mauné i Mauné, i aviat en Florenci en va ser el director. Al 1952 és cridat a formar part de la gran cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí com a pianista, trombó de pistons i director, tasca que va dur a terme amb molta dignitat.
L’any 1955 en Florenci, inquiet com era, va reunir acreditats músics de diferents formacions i junt amb en Josep Morell també de la Caravana, van formar la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell, una nova formació que sorgí amb molta empenta l’any 1956 ; allí fou on es consagrà com a director i arranjador. Sempre dirigia els concerts clàssics amb els ulls tancats. En Mauné era molt exigent amb els músics, feia els arranjaments a la mida de cadascú però, si podia, sempre demanava una mica més.
En paraules del seu bon amic Josep Joli, Mauné fou un innovador, un músic excel·lent, millor persona, amant de la seva família i un treballador infatigable, tant en la música com en la botiga familiar d’espardenyes i sabates que regentava al carrer Lasauca. El seu prestigi com a músic i compositor és recordat, encara, per molts afeccionats i companys de professió.
En Joli sempre deia: “quan voltàvem pels pobles, després de dinar els músics anàvem al cafè a jugar alguna partida o fer una becaina mentre esperàvem fer el concert de la tarda; el teu pare, mai, sempre el veies assegut a una taula apartat i escrivint música o fent arranjaments per a la orquestra”.
Una de les facetes de la qual m’agradaria parlar és el destacat conjunt anomenat Mauné i els seus Dinàmics, fundat l’any 1965. El meu pare, cansat de voltar món i passar dies fora de casa, va decidir formar un conjunt i tocar més a prop per anar-hi a dormir cada dia i cuidar-se també del negoci familiar. Els components inicials eren tots uns excel·lents músics : Florenci Mauné piano-teclat, director i arranjador, Joan Puig cantant, saxo alt, guitarra i tenora; Eduard Pomés saxo-tenor; Josep Joli baix elèctric i a la bateria Toni Gadea que tenia 15 anys i ja era un crac (els seus solos eren únics, tocava amb les baquetes, amb les mans, els punys, els peus, les sabates…una cosa mai vista)
També vull fer menció de la gran vista comercial que tingué el meu pare. Fou el precursor en portar dos teclats i d’incorporar la tenora a la música ballable, creant arranjaments de cobla-fusió.
Com anècdota, una botiga de música de Figueres li deixava les novetats discogràfiques i el mateix dia ja feia els arranjaments i, si podien, l’endemà ja estrenaven les peces noves.
Malauradament, al mes d’agost de 1970, mentre estaven interpretant “El rock del reloj” a la discoteca Lord’s de Roses, el meu pare va patir una embòlia cerebral, en plena actuació als 45 anys, i el deixà impossibilitat quan estava en la plenitud del seu art. Va perdre el llegir, l’escriure i, el més important per ell, la música.
Amb l’ajut de la meva mare i meu (no hi havia logopedes encara), va tornar a aprendre a parlar, llegir, escriure i va anar recuperant la música de mica en mica.
Malgrat això, tornà a estudiar harmonia (per correspondència i amb moltíssima força de voluntat) composà quatre sardanes, les darreres : El retorn, Amb el cor valent, David i Maria del Mont, dedicades aquestes dues últimes als seus néts.
Sardanes destacades de Florenci Mauné
El 10 de gener (dia que es van prometre els meus pares. Com anècdota el regim franquista la va prohibir pensant que era un fet polític), El mercat dels tortells (dedicada al poble de Bàscara), Isabel (dedicada a la seva esposa), Com tu la volies (composada amb motiu del meu naixement), El salt de la reina, L’aplec de Figueres, El bullici de Santa Creu, Els de ca la Gràcia (obligada de cobla i dedicada a la família de Vilamacolum d’on provenia el seu pare), El joguet dels avis, Encara hi soc, i un llarg etcètera…
L’any 2014 junt amb el mestre Jaume Cristau, deixeble del meu pare, vam editar un CD amb sardanes d’estrena d’en Cristau i les més destacades d’en Mauné. Porta per nom “De tu a tu” i es interpretat per la cobla La Principal de la Bisbal.
També cal destacar alguns ballables que composà, com el bolero Cadaqués, Tres Perlas, gravat pel trio paraguaià, Digno García i sus Carios i Som Catalans, un número modern a l’època, que va servir per enregistrar 2 singles anomenats Tenora 66.
Aquests darrers anys he posat ordre a l’arxiu Mauné i he editat un blog on es pot consultar tant les partitures, com escoltar les sardanes de Carles i Florenci Mauné o els discs de Mauné i els seus Dinàmics.
http://amicsdeflorencimaune.blogspot.com/
