L’associació Els Pastorets de Figueres, fundada el 1997, ha estat distingida per l’Ajuntament amb la Fulla de Figuera de Plata 2023 per a Entitats, que serà lliurada el diumenge 22 d’octubre al Teatre El Jardi. Es compleixen cent anys des de la primera representació d’El Primer Nadal dels Pastors, el 25 de desembre de 1923, escrita i composada íntegrament pel figuerenc mossèn Rossend Fortunet i declarada l’any 2010 Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) de la ciutat de Figueres. Ha esdevingut una veritable escola de teatre de Figueres que ha fet pujar als escenaris nombroses generacions de mainada, des de ben petits, per tal d’empapar-los del món de la interpretació, de la cultura i del respecte cap als altres.
Representem l’obra El Primer Nadal dels Pastors de Mossèn Rossend Fortunet des de l’any 1923. Estem a punt de celebrar el centenari de l’obra, i estem declarats Bé Cultural d’Interès Local.
L’autor
L’autor d’El primer Nadal des pastors va ser el figuerenc Rossend Fortunet Busquets (1878-1938). Ordenat sacerdot el 1904, va ser nomenat organista i mestre de capella de Calella de la costa. Una malaltia, que li causaria la mort el 1938, va limitar molt la seva activitat. El seu germà Frederic, va ser el segon president del Patronat de Catequística, de 1927 a 1959.
Amb una sòlida formació musical, Rossend Fortunet va escriure llibres teòrics per a l’ensenyament musical (Prontuario de la teoría de la música, i Teoría ilustrada de la música). A més de l’extraordinària partitura dels seus Pastorets, és autor d’una sardana: Cortal Avinyó.
Va tenir una notable presència a la premsa de l’època -en especial a Vida Parroquial i dirigint la revista Los Santuarios Católicos, que havia fundat juntament amb Mn Agustí Burgas- amb articles de temàtica diversa.
La seva incidència a la societat empordanesa no es va limitar a l’àmbit catòlic, sinó que participà en debats ciutadans, proposant alguns projectes de ferrocarril com per exemple, de Balaguer a Figueres, o de Blanes a El Portús.
L’obra
El Primer Nadal dels Pastors, l’obra de Mossèn Rossend Fortunet que representa l’associació Els Pastorets de Figueres, es va representar per primera vegada l’any 1923. Recull els tres temes habituals dels pastorets: lluita entre el bé i el mal, històries de Josep i Maria i peripècies dels pastors.
Els pastorets de Mossèn Rossend Fortunet s’inicien amb l’infern, on Llucifer, el rei, anuncia als dimonis que el Cel ha encaminat Maria, la muller que posarà el Messies al món, cap a Betlem.
L’acció del segon acte transcorre en un poble, que pel context, hem de situar prop de Betlem. En obrir-se el teló som a la vesprada, i els pastors, que retornen a casa amb el ramat; celebren el casament del fill de l’alcalde Garrofa, en Garrofeta. Però no tots estan alegres: l’Abel, el majoral, pensa que si tarda molt l’esperada vinguda del Messies, ell ja serà fora del món.
L’acte tercer transcorre al bosc on s’ha de celebrar l’àpat del casament promès per l’alcalde a l’acte anterior. En Pallanga està fent l’estofat mentre tot el poble va perseguint a dos diables que han vist sortir de la Balma. Llucifer, que té decretada la guerra contra els homes, aprofita que l’olla queda sola uns instants i hi llença uns “polvos” fets de cicuta, verí que mai falla en cap concepte.
A l’acte quart, Llucifer prova un nou front per a aconseguir que Jesús no sigui conegut: convenç Herodes d’anar a Betlem simulant que vol homenatjar Jesús, per, en ésser allà, apoderar-se de qui enveja el seu regnat. Si això falla, sols li restarà occir els infants més tendres, i el cop quedarà assegurat. Sant Miquel es veu impotent davant d’una ànima tan cruel i barroera com aquesta.
Acabat aquest incís, l’acció continuarà en el camí que porta a Betlem, on Llucifer, ajudat aquest cop per Satanàs, farà el darrer intent. Vestits de soldats romans volen detenir Farruc i Grillat acusats de viure del furt, i als pastors per farsants i encobridors de delictes. Aquest cop serà en Llufa qui descobrirà que són dimonis disfressats. Els dos diables es veuran obligats a fugir, però abans els deixaran malediccions infernals. Altre cop, amb l’ajut d’un àngel, els pastors podran continuar el camí.
Llavors Llucifer crida les fúries de l’avern perquè l’ajudin a fer caure l’estable i aconseguir que no quedin ni els fonaments de la Cova. En el moment que van decidits a assaltar-la apareixen els àngels que retornaran els dimonis a l’infern.
Lliure el camí, els pastors s’apropen a la Cova per fer-li una ofrena a l’infant Jesús i canten himnes de glòria per celebrar el seu primer Nadal.
Els cartells
Una tradició lligada a la de la representació dels Pastorets és la de l’edició dels cartells anuals. En reproduïm a continuació els dels darrers anys, incloent el de 2023, l’any del centenari.
La Cate
No podem parlar dels Pastorets de Figueres sense fer una mencio al Patronat de la Catequística de Figueres, edeveningut la Cate. Aquests pastorets, que van tenir per autor a Mossèn Rossend Fortunet, van néixer en un moment clau pel recent creat Patronat de la Catequística Parroquial, encara que a la ciutat de Figueres, ja hi havia antecedents de representacions, i fins i tot l’estrena d’un altre títol, també en format sarsuela, vint-i-cinc anys abans: Jesús és nat!. L’obra s’ha representat majoritàriament als escenaris del Patronat, però també a altres sales i a altres poblacions.
La web
Els Pastorets de Figueres tenen una web molt completa, actualitzada i moderna que us invitem a visitar des d’ara mateix per conèixer més a fons l’obra, l’autor i els homes i dones que fan possible els nostres Pastorets.
