Sabíeu que el Tour de França, la cursa reina del ciclisme professional, va passar per Figueres? Doncs sí, tot i que ha plogut una mica des de llavors. Va ser el 12 de juliol de 1957 i avui se’n compleixen exactament 66 anys.
Era un divendres i Figueres va viure un esdeveniment esportiu mai vist fins llavors a la ciutat. Es tractava del pas per Figueres d’una etapa del famós i reconegut “Tour de France”, en concret de la 15ª etapa, de 157 km. de recorregut entre Perpinyà i Barcelona, corresponent a la ronda ciclista francesa i amb una Meta Volant a Figueres. Com sigui que la ciutat contava amb una gran afició per l’esport del pedal, l’anunci de tal esdeveniment va crear una gran expectació. Uns dies abans, els organitzadors d’aquesta etapa varen estar a Figueres per contactar amb els dirigents del Club Ciclista Empordanès per ultimar detalls del pas dels corredors i de la caravana publicitària. Així es va acordar que el pas de la Caravana tindria lloc al voltant de les 12 del matí del dia assenyalat, i que el pas dels corredors es preveia al voltant de tres quarts de dues de la tarda. Així mateix es va determinat que la Meta Volant, quedaria situada a la llavors nova travessia de la carretera general, aproximadament davant de l’Era d’en Deseya, actuals jardins Enric Morera.
Arribat el dia assenyalat milers de figuerencs s’apinyaven a banda i banda de la nova travessia de la carretera general de Madrid a la Jonquera en tot el llarg tram que abasta uns tres quilòmetres. Es pot afirmar que a partir de les onze del matí, gairebé les activitats quotidianes de la ciutat varen quedar paralitzades, per no reprendre fins al final del pas dels corredors, aproximadament a les tres de la tarda. Van tancar durant aquest temps fàbriques i tallers i els comerços que no ho van fer es van quedar com abandonats. Una ingent multitud no només de figuerencs, sinó que també esquitxada per altres espectadors de les poblacions veïnes, es donaren cita per a gaudir d’aquell gran esdeveniment esportiu, molt especialment al voltant de la Meta Volant, instal·lada al costat de la “Era d’en Deseia” sota la magnífica organització del Club Ciclista Empordanès. Diuen les cròniques de l’època que quan es varen veure aparèixer els corredors a la part alta de la carretera es va fer un gran silenci moguts tots els espectadors per l’emoció, per convertir-se després en un desbordat entusiasme i en apoteòsics aplaudiments, al destacar uns metres del gran grup el ciclista d’Oriola, Bernardo Ruiz, “El Pipa”, acompanyat del francès André Darrigade, i disputar-se amb un nervi i un Ímpetu impressionant la victòria a la cinta de la Meta Volant que aconseguiria Ruiz, el ciclista oriolà, al qual molts figuerencs coneixien i recordaven pel temps que va romandre a la nostra ciutat complint el servei militar i d’haver corregut diferents vegades per les carreteres de l’Empordà. Per això potser Ruiz va voler brindar aquesta encara fugaç victòria als figuerencs que li varen correspondre amb el millor afecte dedicant-li els millors aplaudiments.
Val dir que el guanyador d’aquella etapa va ser René Privat i el maillot groc, i guanyador d’aquella ronda francesa va ser un jove ciclista francès, Jacques Anquetil qui, amb 27 anys, va guanyar el primer dels seus cinc tours.
Diuen les cròniques de l’època que quan es varen veure aparèixer els corredors a la part alta de la carretera es va fer un gran silenci moguts tots els espectadors per l’emoció, per convertir-se després en un desbordat entusiasme i en apoteòsics aplaudiments
