Una foto, una història.
Josep Maria Bernils
El darrer diumenge de gener –és a dir, el vinent- se celebrarà el tradicional Aplec de Sant Pau de la Calçada. Es dóna la circumstància que enguany farà 80 anys de la seva recuperació, després de la seva interrupció durant la Guerra Civil i la postguerra. Des de 1944 que és una cita obligada per als sardanistes figuerencs, però també es tracta d’una tradició ciutadana arrelada i que s’uneix al consum d’un dolç ben característic com és la flaona. La capella es la segona església més antiga documentada de Figueres.
L’Aplec de Sant Pau de la Calçada se celebra a l’entorn de la capella del mateix nom, un indret carregat d’història i de titularitat privada, en concret de la família Del Pozo-Senillosa. L’organització d’aquesta ballada de sardanes sol ser la primera activitat de l’any del Foment de la Sardana Pep Venturai compta amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.
La imaginació popular esmenta la possible petjada de l’apòstol sant Pau poc després de desembarcar a Empúries, el qual hauria predicat en aquestes terres, prop del riu Manol. Val a dir que la capella és citada documentalment l’any 990 en una relació de possessions del monestir de Sant Pere de Rodes.
El topònim de “calçada” correspon al fet que la via romana passava prop d’aquestes terres. L’historiador Joan Badia i Homs escriu, en el llibre “L’arquitectura medieval de l’Empordà”, que l’any 1820, quan el masover del mas de Sant Pau estava llaurant uns camps d’aquell entorn, se li enfonsà l’arada i a l’esvoranc descobrí un llarg tram de paviment de pedres que tenia quatre capes de material, que suposadament era l’antiga calçada romana. Badia ha donat a conèixer abundant documentació sobre l’indret que apareix en tota mena d’escriptures antigues ja que era habitat des del segle XI.
Assenyala que l’any 1585 el recinte estava en molt mal estat i el benestant figuerenc Francesc Ramera ve deixar el seu testament una almoina per a la seva reparació. La consideració de poblat encara es esmentat en el cens de 1787 ja que hi vivien 198 habitants, que formaven una baronia episcopal i en el 1859 quan l’Ajuntament de Figueres va acordar posar el nom de plaça Major al terreny frontal de la capella, època en què fins i tot disposava d’un alcalde pedani. De les seves terres, en el 1867, es parla d’unes vinyes que donaven un vi de baixa qualitat.
Un espai per a excursions i trobades
Segons la descripció que en fa Badia, l’actual ermita de Sant Pau de la Calçada és una construcció d’una sola nau amb capçalera semicircular datada del segle XV. De la seva antiguitat del segle XI hi ha només unes petites restes romàniques en els fragments d’un mur. Quant al mas, va ser reconstruït en el 1872. Al seu costat hi havia el mas Turri, que es va convertir en una masoveria.
A principis del segle XX, els figuerencs hi començaren a fer excursions amb berenars sota les arbredes i amb una clàssica visita a l’ermita. El 1944 es va renovar la festa amb una audició de sardanes, que se celebra el diumenge següent al 25 de gener, amb un aplec sardanista i és el dia escollit per degustar les típiques flaones farcides de crema que deliciosament preparen els pastissers figuerencs per a aquesta diada i que vénen en els taulells estesos a l’esplanada al recer del paller. Tot i celebrar-se els 80 anys, és l’edició número 78 perquè durant aquest període no es va celebrar en dues ocasions, als anys 60 per una nevada i el 2021 per la pandèmia.
Val a dir qur l’any 1964 aquesta ermita va viure una diada memorable, ja que el dia 13 de gener s’hi va venerar per unes hores el braç de l’apòstol sant Pau amb motiu de celebrar-se a Espanya unes commemoracions paulines sobre el dinovè centenari de la vinguda de l’apòstol a la península. Aprofitant aquesta avinentesa es va procedir a la benedicció de la nova campana.
El camí per anar a l’ermita es feia, fins al 1999, a travès de la carretera Nacional i calia creuar un pas a nivell del ferrocarril, però aquell any fou suprimit i es va fer una carretera lateral per la part de llevant de la via del tren, que és el vial d’accés. Ara, la zona, es veurà afectada positivament per un carril-bici.
