“Recordant el cèrvol gegant irlandès”. Aquest és el nom de l’obra d’Elena Font Rodà i Andres Bühlmann exposada fin a primers de febrer a Dilogies Alternatives, a l’antic escorxador de Figueres, en el marc del cicle Empordoneses.
Una de les característiques d’aquest cèrvid, el més gran de la història, era la impressionant cornamenta que tenia, fet que, entre d’altres, es donà com a determinant de la seva desaparició. No adequar-se, no adaptar-se físicament a les condicions climàtiques i vitals els va portar a l’extermini, les seves banyes xocaven contra les arbrades i s’hi enredaven fàcilment, cosa que el feia una presa més que fàcil per a depredadors molt més petits i febles que ell.
Intercanviar pensaments referits a aquesta anècdota va permetre els autors trobar aquest nexe per engegar el seu treball conjunt. L’Elena tenia una peça començada amb una banya que estava sempre davant seu al taller i l’Andres tenia al seu arxiu fotogràfic una aproximació a una banya que permanentment havia relacionat amb el cèrvol. D’aqui van saltar les primeres espurnes que van donar lloc a aquest treball conjunt.
Aquesta característica física que condiciona la supervivència d’una espècie ha mogut Elena Font Rodà i Andres Bühlmann a buscar, modelar i remodelar aquest diàleg per trobar un so comú.
Salvant les moltíssimes distàncies d’aquests fets, la realitat ens pot apropar a esdeveniments recents de no creure en el que la natura ens evidencia poc a poc.
Parlem de la desaparició d’una espècie que encara no és l’humana.
Elena Font Rodà, vista per ella mateixa
“Intento desenvolupar un treball on transmetre plàsticament aquest joc quotidià del viure. Trobar un llenguatge que doni peu a consolidar tot aquest ventall d’associacions i encaminar-les cap a noves dreceres de narrativitat. En el camí m’aprofitaré de tots els materials i tècniques que em permetin apropar-me amb la fidelitat més gran a allò que vaig trobant i descartant a mesura que el meu treball avança i m’encamina a aquella pau que et desperta l’obra quan ja no fa fressa.
Vaig estudiar Belles Arts a la facultat de Barcelona i em van donar el premi Ciutat de Palma de pintura el 1990. En tots aquests anys he fet exposicions individuals i col·lectives a Catalunya, les Illes Balears, Astúries, Cantàbria, Madrid, Alemanya, Itàlia, Finlàndia i Portugal”.
Andres Bühlmann, vist per ell mateix
“Inicialment, vaig dirigir els meus estudis cap a la química però després vaig estudiar fotografia durant quatre anys a la Hochschule für Gestaltung, a Zuric. Des del 1994 vist i treballo com a fotògraf professional a l’Alt Empordà.
He participat en diferents exposicions col·lectives: Museu de l’Empordà (Figueres), Centre Cultural La Mercè (Girona), Galeria Lola Ventós (Figueres), Steirischer Herbst (Graz, Austria), Fundació Valvi (Girona)”.
