Figueres, 21 de setembre de 2023.
Després que ahir ens parlés del primer centenari de l’empresa i del projecte gegant que està duent a terme fins al 2030, Pere Padrosa, president de Grup Padrosa, analitza avui els reptes empresarials i econòmics de la ciutat de Figueres. Podeu veure la totalitat de l’entrevista en vídeo.
La Figueres del segle XXI
“Figueres ha de fer el salt al segle XXI. Senzillament això. Vivim molt d’un record melancònic al qual ens aferrem i només afegim part negativa de visió perquè volem tornar a aquell record. No, ho hem de fer al revés”, afirma convençut Pere Padrosa en aquesta entrevista al Diari de Figueres. “Hem de crear i construir un nou relat sobre Figueres perquè la ciutat continua tenint la mateixa posició geoestratègica i les mateixes oportunitats de sempre. Si tenim la situació geogràfica perfecta i gent que ha fet possible que siguem la Figueres Genial, la Figueres dels emprenedors, la Figueres de la indústria, la Figueres del turisme, la Figueres del comerç… només cal que li donem la pàtina suficient perquè la gent d’aquí ens ho creiem tots. Com? De manera senzilla i tranquil.la: L’Administració ha de donar les maxims facilitats perquè puguem desenvolupar activitat econòmica… i tot el que vindrà després, que és molt. L’Administració ha de donar facilitats, treure entrebancs administratius i la resta, tot vindrà sol. I en un temps prudencial de 8 o 10 anys la situació haura canviat com un mitjó”.
Crear un relat atractiu per a Figueres
El president de Grup Padrosa té molt clara la seva visió de la jugada: “Abans que res ens hem d’enfocar a una Figueres de les persones. Som una espècie que estem acostumats a viure en societat. Hem de crear per tant un entorn fàcil perquè la gent se senti còmoda i bé a Figueres. No pot ser que els propis figuerencs se’n vagin a viure als pobles del costat. Tots hauríem de fer una reflexió. L’Administració en pot tenir la culpa però nosaltres en som els responsables. Segona cosa: Hem d’intentar trobar l’espai de comoditat a partir del qual Figueres sigui realment còmoda. Figueres és transitable al 100 per 100 però perquè facis els carrers estrets la gent no anirà més a peu. Hem d’aconseguir que la gent transiti, no que vagi només al carrer Girona, per exemple. Com? Creant els eixos necessaris, que són diversos. En tenim un de brutal que pot ser molt vertebrador: El Museu Dalí, que atrau un milió dues-centes mil persones, pot ser l’origen d’un circuit que ens porti al Museu del Joguet, al Museu de l’Empordà, al de la Tècnica, a la casa natal de Dalí, a l’antic escorxador… Hem de crear un relat que sigui un atractiu turístic. No ho oblidem: un milió dues-centes mil persones. Però hem de ser nosaltres els que ho treballem, això. La Fundació Gala-Dalí ja fa la seva feina, no podem esperar que aquesta iniciativa surti d’ella. Hem de ser nosaltres els que creem una estructura per aprofitar tots aquests turistes que vénen, proposar uns pacs, guiatges, entorns… Hem d’aconseguir que venir a Figueres sigui bonic i senzill”.
El segon repte és, per a Pere Padrosa, el comerç. “L’estem perdent mica en mica. Creem doncs un comerç que tingui un valor afegit. Si a nosaltres se’ns en va ara gran part del nostre comerç cap a la Jonquera, contra això no hi podem lluitar. Busquem quin seria l’entorn comercial que ens aniria més bé. Potser associat a la gastronomia, a l’art, a la cultura… Evidentment haura d’haver-hi tota mena de comerços però busquem la raó per la qual volem ser capital. En tercer lloc, hem de tenir els espais més o menys redefinits. La gent diu: El centre de Figueres està despoblat. Doncs no, no està despoblat. La gent ha anat abandonant el centre i la gent que hi viu ara no agrada a tothom. La culpa d’això és dels figuerencs. No hi ha ni una zona residencial a Figueres. Si tu, que has anat progressant a Figueres, vols millorar, te n’hauràs d’anar d’un pis a un altre. No hi ha zones residencials que et permetin gaudir d’aquesta millora. Si la teva ciutat no et permet canviar d’entorns vitals, això vol dir que acabaràs marxant. Segur”.
“Hem de ser nosaltres els que creem una estructura per aprofitar tots els turistes que vénen, proposar uns pacs, guiatges, entorns… Hem d’aconseguir que venir a Figueres sigui bonic i senzill”
Figueres i la formació professional i universitària
En l’entrevista que li ha fet el Diari de Figueres, el president de Grup Padrosa explica que “la formació és fonamental perquè una ciutat retingui el talent que hi ha aquí, pugui captar-ne de fora i que la indústria o els serveis que tinguis aquí es puguin nodrir d’un propi factor intern”. Pere Padrosa entén que la formació ha de ser multidisciplinar i ha de començar des d’abaix de tot i que no s’ha de pensar només en la universitària. “És molt important reforçar la formació professional en aquells punts que consideres forts perquè tenim una capa intermèdia de formació que no funciona per manca de valoració. Hi ha ciutats com Olot, com Vic que han fet una gran passa endavant per haver apostat per la formació professional. Després tenim la formació universitaria. Ha de ser coherent, no cau del cel. Quina és l’empresa més important que tenim a Figueres ? És l’hospital, la Fundació Salut Empordà. És la que té més treballadors, 1300, gairebé tots amb qualitats i especifitats des del punt de vista formatiu. Per tant, l’àmbit disciplinar que tira més és el sanitari”.
Quina formació cal portar a Figueres?
“Hauríem de portar formació de tot allò en què som forts”, diu Pere Padrosa. “Som forts en logística i en transport perquè tenim una magnífica situació geoestratègica (som una de les quatre zones que la Unió Europea va determinar a Catalunya). Tenim indústria, més de la que ens pensem. Si analitzem el nombre de treballadors del sector de la indústria a Figueres i rodalia, en tenim molts. Però la nostra indústria és invisible, no la volem fer visible. Per què ? Perquè sembla que això no llueix. Volem ser la Toscana catalana, els millors en turisme, en gastronomia, els que tenim més glamour. Doncs jo dic: Encara que no penseu, la indústria és glamour. Ho és perquè la gent que hi treballa és gent localitzada aquí, que no va i bé. És gent que s’estima el territori. I són ells els que fan possible que el que vingui s’hi senti bé. Hem de fer un pla de visibilització de la indústria figuerenca. Si no el fem, estem perduts. Fixeu-vos que ningú sap quina indústria hi ha a Figueres, a què es dedica, perquè hi és i d’on ve. Hi va haver-hi un moment significatiu, l’exposició del Made in Figueres, que va voler demostrar que tenim una indústria pròpia. Fem un mapa de la indústria figuerenca. Que la gent qualificada per a la indústria vulgui venir a viure a Figueres. Nosaltres hem vist com s’ha decidit abans per venir a Figueres un enginyer des d’Itàlia que des de Barcelona. Des de Barcelona, treballar a Figueres no és atractiu. Si visibilitzem Figueres, la gent d’aquí i seguirà, vindrà nova gent qualificada i crearem espais d’oci perquè aquesta gent visqui bé”.
“Hem de fer un pla de visibilització de la indústria figuerenca”
Hem de gestionar millor les infraestructures sense fer necessariament mal al territori construint i construint. Es millor interconnectar unes infraestructures amb les altres que no crear més ferides ql territori. Un exemple : Interconnectar la N-II i l’autopista A7 de manera que siguin permeables l’una amb l’altra. Tindrem 5 carrils quan ens clagui anar a la Jonquera i tres quan ens convingui. Connectar millor i no construir més. Si amb aixo, a més a més, tenim en compte que les infraestructures les fem només servir dins els horaris de conducta humana (12 hores al dia), ens trobem que a la nit estan infrautilitzades. Entrem en la digitalitzacio del transport i aixo vol dir que aviat circularan vehicles autonoms. Els primers, els professionals. Tenint en compte que no seran conduits per persones, no ens interessarà més fer circular aquests vehicles de nit ? I amb aixo doblarem la capacitat de les nostres infraestructures.
Figueres i el tren
Pere Padrosa és una de les 19 personalitats que formen part del comissionat per a la tranformació ferroviària de Figueres liderat per l’exalcalde Joan Armangué. Ens fa una anàlisi molt clara del problema ferroviari de Figueres: “Hi ha protectors i detractors del tren. Hi ha un cert conflicte quan parlem de tren. El tren és un mode de transport… de persones i de coses. El problema és que els interessos de les dues coses són absolutament contradictoris. La persona vol molta velocitat perquè necessita desplaçar-se en molt poc temps mentre que les mercaderies el que volen és la seguretat que el tren sortirà. A 80 km/h, sense pagar, un tren de mercaderies que surti de Figueres és a l’altra punta d’Europa en 24 hores. Europa no és tan gran com perquè pensem que la baixa velocitat no pot funcionar amb les mercaderies. El problema és que estem perduts si el tren que transporta mercaderies ha de passar cada vegada pels mateixos túnels i colls d’ampolla, les rodalies de la ciutat. Això no s’entén quan alguns parlen i pensen en el desenvolupament de la infraestructura ferroviària”.
Pere Padrosa té molt clar que “Figueres ha de tenir una estació de passatgers que prioritzi l’alta velocitat i una estació de ferrocarrils per a mercaderies, que estaria ubicada a Vilamalla. El tren a Espanya té ara una quota de mercat del 2,5% en mercaderies (a Europa no arriba al 10%). Si la mobilitat creix de manera proprocionada i passem al 10% a Espanya i al 20% a Europa, no cal que ens preocupem. El 80% el continuarà tenint la carretera encara que hàgim doblat. Haurem doblat el trânsit però no la infraestructura ferroviària perquè aquesta és tan cara que no ho haurem pogut fer. Fem-li per tant cirurgia ben feta per eliminar els colls d’ampolla i que es millori el trànsit de mercaderies”. Res funciona millor que els exemples per entendre les coses: “El túnel del Pertús va estar dissenyat perquè hi passessin 32 trens de mercaderies al dia. Cada tren equival a uns 40 camions. Ens en anem a uns 1.200 – 1.400 camions per dia. Avui creuen la frontera per carretera en els dos sentits 12.000 camions al dia. Els 1.200 per tren serien un 10%. Clar, qui vol gastar milers de milions d’euros per una millora de només el 10% del trànsit? Ningú. Per tant, hem de pensar molt bé com fem la inversió perquè ens sigui útil. Al Pertús ens ho vam gaster però no és útil perquè no es va pensar bé per culpa d’unes rampes que hi van fer que superen la lògica”.
El president de Grup Padrosa ens ha constatat un altre problema: “Ens vam connectar a l’ample UIC, l’ample europeu. Sabeu que tot i això no estem homologats a Europa? El sistema de seguretat del tren no és el mateix a Espanya que a França ni tenim la mateixa atracció des del punt de vista de les catenàries. Per tant, tenir l’ample europeu o no tenir-lo és exactament el mateix. Es una inversió política, d’acord, però la quel cal en locomotores bitensió o tritensió, la professionalització que necessiten els maquinistes que hauran de parlar diferents idiomes perquè els codis de seguretat són diferents segons els països… Tot això ve per una estratègia política des de dalt de tot de protecció de mercat. Figueres: Amb la nostra immillorable situació geoestratègica, tinguem aquestes dues estacions preparades, potenciem-les tant com puguem i fem el pol d’atracció visibilitzant les empreses. Llavors ens interconnectaran com Déu mana”.
“Figueres ha de tenir una estació de passatgers que prioritzi l’alta velocitat i una estació de ferrocarrils per a mercaderies, que estaria ubicada a Vilamalla“
