Aquesta 14a edició d’Empordoneses, amb el nom de «Dilogies alternatives. Digues… pren la paraula!», posa el focus en el treball d’equip, a partir de les onze parelles de creadors.
Cada artista construeix, amb una parella de treball, un duet que gesta i executa una obra conjunta. En un segon nivell, les mirades expertes de diverses veus de l’art, reflexionen sobre temes del seu interès.
En total, han sorgit onze obres de nova creació de vint-i-dos artistes, que, més enllà de treballar en parella, no han rebut cap altra indicació. Les acompanyen cinc crítiques d’art, que han estat convidades a escriure sobre allò que els interessa. El veritable fil conductor d’aquestes obres i textos és la llibertat de creació que les ha portat, a totes elles, a reflexionar sobre l’ésser humà, el misteri de la vida, la complexitat i els reptes del nostre present, i tot això elaborat des de l’Empordà.
Les obres que han sorgit d’aquest desafiament presenten una mescla de disciplines, la major part de les quals són instal·lacions que conviden l’espectador a reflexionar i experimentar. Assumpció Mateu i Josep Massana fan una mirada a l’espai i la natura a través de Pulsions universals;Clara Oliveras i Roser Amills ens parlen de les limitacions de la nostra existència humana a Nàufrags del temps;Ester Baulida i Maria Culubret fan una meravellosa metàfora de la vida a Funàmbul, l’ofici de caminar sobre una corda;Fiona Morrison i Michelle Wilson ens condueixen a repensar el reggaeton a Com s’hi juga;Elena Font Rodà i Andres Brühlmann fan una exploració sobre la supervivència de les espècies en clau d’univers interior a Recordant el cérvol gegant irlandès;Lisa Bos i Gemma Ridameya fan referència al principi de tot plegat a Orígens;Mercè Riba i Eugeni Prieto se centren en la part sensitiva de l’ésser humà i terapèutica del tacte a Jo-pell. D’altra banda, Mònica Campdepadrós i Maria Mercader, a Les tres Gràcies,mostren els conceptes d’harmonia, bellesa i creativitat; Lola Ventós i Carme Huerta parlen de la part fosca de l’existència a Mentre el dolor dorm al ventre de la garota; Fina Miralles i Mar Serinyà se centren en la relació propera entre éssers humans a De tu a tu, i Pilar Farrés i Jaume Geli exploren les relacions infinites de l’univers a través de diversos bastidors a Interferències i connexions. Paral·lelament, les crítiques d’art han treballat temàtiques íntimes i alhora universals com la «Ceguesa», a càrrec de Glòria Bosch, «L’art pensat des del fet de ser dona», per Irene Gras Cruz, el fet de «Caminar» lligat a El Grand Tour, per Clara Garí, i la dualitat «Jo-tu», de Judit Barnés.
El valor d’Empordoneses, impulsada per Pilar Farrés, és l’activació i la connexió de les diverses creadores i creadors que treballen a l’Empordà, tot convidant-los a exposar i crear sobre una temàtica concreta, en aquest cas, no temàtica, sinó el repte de crear en parella amb la llibertat com a experiència creativa.
L’exposició s’inaugurà el proper dimecres, 11 d’octubre, a les 7 de la tarda.
