Figueres, 6 d’octubre de 2023.
El Museu de l’Empordà ha tancat novament les portes. Per què? Ens ho explica el seu director Eduard Bech en una entrevista al Diari de Figueres on ens dóna tota mena de detalls sobre el redisseny del Museu de l’Empordà. Un procés participatiu exigent i escrupolós ha permès dissenyar les característiques del nou museu. El seu director ho explica amb pèls i senyals a l’entrevista. Què trobarem a la placeta baixa de la Rambla quan el museu engegui novament? Quan torni a obrir, serà “sorprenent”!
Josep Adolf Estrader: Ara mateix el Museu de l’Empordà torna a estar tancat. Per què?
Eduard Bech: L’any 2021 vam començar unes primeres fases de reforma integral de tot l’edifici perquè feia molt temps que no s’hi actuava. Realment l’edifici necessitava una posada al dia. La primera fase va ser millorar l’accessibilitat del museu, la façana i l’entrada del vestíbul així com també l’auditori. Vam tornar a obrir al públic el mes de febrer de 2022, amb aquesta part ja reformada, i el 2023 hem començat la segona fase, intervenint en la resta de l’edifici. Això vol dir que s’intervé a totes les plantes de l’edifici (la planta soterrani, la d’exposicions temporals, primera, segona i tercera plantes i també la quarta, que és un sotacobert). Amb aquesta actuació millorarem sobretot la part de clima (canviem totes les màquines de climatització) i això incidirà en la bona conservació de les peces (conservació preventiva de la nostra col.lecció). També canviem i actualitzem tot el discurs del que s’explicarà a les exposicions de col.lecció.
JAE: Quan han previst tornar a obri, sabent que fer previsions d’acabament d’obres és sempre molt complicat?
EB: Diguem que les dates no són vinculants (somriu). Hi ha prevista una actuació d’obra de cinc mesos, des del seu inici el 20 de setembre. Per tant ens en aniríem al mes de febrer de 2024 com a data d’acabament de l’obra civil. Nosaltres preveiem tornar a obrir al públic amb exposició temporal a finals del mes de gener. Les exposicions de col.lecció no estaran encara obertes però nosaltres volem tornar a reprendre el contacte amb el públic tan aviat com sigui possible. Veurem com evoluciona tot, aquestes són les nostre previsions. Llavors… El que a mi m’agradaria, tot i que no sé si serà possible, seria tornar a tenir el museu obert per Sant Pere (2024). Insisteixo: és una previsió que fem ara. Tot pot canviar.
JAE: Parlant, parlant, se li ha escapat una expressió: exposicions de col.lecció, en lloc d’exposicions permanents. Entenc que no és per casualitat i que darrere d’aquesta expressió s’hi amaga un canvi significatiu…
EB: La col.lecció del Museu de l’Empordà té obra que va des de la Prehistòria (arqueologia prehistòrica, amb peces molt interessants i importants) fins a la creació contemporània. Tota la història de la Humanitat es pot veure en aquestes col.leccions del Museu de l’Empordà. Fins ara teníem una exposició permanent, que es va inaugurar el 1999 i que ha estat la mateix, amb pocs canvis, fins al 2023. Realment era una exposició molt permanent. Ara volem canviar aquest concepte, en la línia del que estan fent tots els museus a nivell europeu: Introdueixen canvis habitualment, cada any, cada dos, tres o quatre anys, per anar actualitzant els seus discursos i d’aquesta manera crear una relació amb el públic molt més fluïda i molt més habitual. Per tant, nosaltres, des d’un bon principi, vam pensar que la nova col.lecció del Museu de l’Empordà havia d’anar per aquest camí: pensar exposicions temporals de llarga durada o exposicions de col.lecció.
JAE: Aviam si ho he entès bé: Sense canviar necessàriament el concepte de les col.leccions ni els seus autors veurem segurament una rotació de les obres exposades…
EB: Ho ha entès perfectament. Nosaltres tenim diferents àmbits i subàmbits ja plantejats en el projecte museològic i en el projecte de continguts que estem desenvolupant, aquests són independents els uns dels altres de manera que un subàmbit pot ser substituït per un altre. Tot això és resultat del projecte participatiu que vam començar fa dos anys i mig per crear tots aquests nous continguts.
JAE: Això és molt interessant: Procés participatiu. Com es fa això d’involucrar els ciutadans en el redisseny d’un museu?
EB: Tenim la sort que hi ha un vincle del Museu de l’Empordà amb la ciutat de Figueres. Hi ha molta gent que és fidel al Museu de l’Empordà. Hi ha molta gent que ve a veure les exposicions temporals, sobretot, i que participa de les nostres activitats. Tenim un públic molt molt molt fidel. Gràcies a aquesta fidelitat, vam crear diferents grups d’interès, separant-los per edats, i fent que es visualitzés el màxim de diversitat possible: cultural, religiosa, de gènere, sexual, física… Volíem tenir el màxim de mirades dins d’aquestes edats. Vam establir un primer grup de 14 a 20 anys (adolescents, postadolescents i joves), un altre d’entre 21 i 35 anys (joves adults), un tercer d’entre 35 i 55 anys (adults) i un altre de gent gran. Aquests van ser els primers quatre grups amb els quals vam treballar seguint una metodologia (manual thinking) per anar identificant què els interessava i preocupava de la ciutat, de la comarca i de la seva vida diària. Amb això vam fer unes primeres identificacions de temes, que després vam voler ampliar en nombre ja que incialment havíem treballat amb grups d’entre vuit i dotze persones. Ens calia eixamplar el nombre de participants i per fer-ho vam elaborar unes enquestes. Les vam fer al mercat de Figueres fins que vam tenir unes 400 o 500 enquestes omplertes. Amb el buidatge que en vam fer, vam elaborar una altra enquesta però adreçada ja en aquest cas a persones immerses dins l’àmbit cultural. Per un costat, el nostre públic més fidel, el que tenim a la nostra base de dades, i per l’altre, professionals de la cultura i de la museologia, amb l’objectiu que ens ajudessin a ampliar les informacions que teníem. Ja ens vam sentir capaços de redactar un primer esboç, de detectar dos temes molt i molt generals (un era persones i l’altre era llocs). Hi havia gent preocupada per aspectes vinculats amb les persones i d’altres, amb els llocs. Vam seguir creant nous “focus groups”, aquesta vegada amb experts i expertes en el món de l’art i en l’àmbit territorial de l’Alt i el Baix Empordà. Hi van participar doctors i doctores en Història de l’Art, conservadors i conservadores d’altres museus (del Museu Nacional d’Art de Catalunya, del Museu d’Art de Cerdanyola…), directores i directores de museus, grans especialistes en l’art de l’Empordà, periodistes, comissaris, artistes que formen part de la nostra col.lecció… Vam fer quatre taules de treball i de tots els buidatges que van sortir de totes les jornades participatives realitzades durant deu mesos en vam redactar un document. N’haurien pogut sortir sis museus de l’Empordà, d’aquell document… Un cop redactat el document amb Margarida Loran vam anar a buscar dues persones externes al museu que ens ajudarien a traçar un discurs per fer la primera presentació d’aquesta exposició de col/lecció: Cristina Massanés i Pere Perramon. Vam redactar el document que presentarem al públic quan puguem obrir l’exposició de col.lecció.
“Tenim la sort que hi ha un vincle del Museu de l’Empordà amb la ciutat de Figueres. Hi ha molta gent que és fidel al Museu de l’Empordà. Hi ha molta gent que ve a veure les exposicions temporals, sobretot, i que participa de les nostres activitats. Tenim un públic molt molt molt fidel”.
JAE: M’ha deixat impressionat. Déu n’hi do! Estan satisfets de les conclusions a què han arribat?
EB: Estem molt contents del resultat, tot l’equip ho estem. Evidentment aquestes conclusions les hem presentades ja a diferents directors i directores de museus, a la direcció general competent de la Generalitat de Catalunya… La línia triada està molt d’acord amb una museologia més anglosaxona (que no busca tant la coherència cronològica i temàtica com altres tipus de discursos) que no mediterrània (més cronològica o de moviments artístics). Nosaltres ens aliniem doncs amb un discurs més anglosaxó. Ens feia por aquest aliniament anglosaxó tot i que les persones amb qui ho hem volgut consultar s’han mostrat totes eufòriques. “Feu-ho, feu-ho, feu-ho, ja tenim ganes de veure-ho!”. Això ens encoratja a seguir treballant en aquest sentit.
JAE: Ara el faré treballar. Trobi’m si us plau un qualificatiu que defineixi el nou Museu de l’Empordà, el que trobarem quan torni a obrir les portes. Doni’m el titular: “El Museu de l’Empordà serà…”
EB: L’adjectiu que hi podem posar és “sorprenent”.
JAE: Molt ben trobat! Ens dóna ganes…
EB: Es tracta d’un dels pilars del pla director que estem treballant. Un és la sorpresa (no des del punt de vista de màrketing, comunicació o publicitat sinó sorpresa tangible). Cal que les accions que farem portin la sorpresa en el seu ADN. Si sorprenem el públic, crearem el llaç amb ells. “Ostres, no m’esperava això en un museu”, aquesta reacció és fonamental, crea vincle i fomenta el boca-orella. Un altre dels pilars és la participació (més participatiu, no pot ser, el nostre museu) i un altre és la inclusió, no només en temes d’accessibilitat sinó fent també, per exemple, que les persones LGTBI o les d’origens llunyans troben referències en els nostres discursos. I també treballem el pilar de la connectivitat (amb altres institucions, amb altres àrees del mateix ajuntament, amb la gent de la ciutat i de la comarca…)
JAE: La conversa ha estat molt interessant. Moltes gràcies i molta sort. En seguirem parlant.
