L’origen de les nostres fires

Data:

Curiositats de Figueres.

Josep Maria  Ortega.

Figueres celebra dues festes patronals al llarg de l’any: la Festa de Sant Pere, el 29 de juny, i les Fires i Festes de la Santa Creu, que vindria a ser la Festa Major de la ciutat. Aquesta darrera se celebra al voltant del 3 de maig amb una durada d’una setmana d’actes i celebracions. La tradició proposa que s’iniciïn el divendres abans amb la cercavila dels grups de la faràndula popular de la ciutat, -gegants i capgrosos-, així com amb el pregó inaugural a la plaça o la balconada de l’Ajuntament, divendres o dissabte. Antigament també hi havia la benedicció de la Creu del Terme, als afores de la ciutat.

El 3 de maig, celebració de la diada de la Santa Creu, és el dia gran de les fires, juntament amb el dia 1 de maig, que, en ser la festa del treball i festiu a tota la comarca, sol ser el dia que atrau més afluència de forasters tant locals o de la comarca com del veí Rosselló. Els orígens de les nostres fires es remunten als antics mercats medievals que tenien lloc a diferents indrets de la vila. A les imatges podem veure el mercat de porcs a la Pujada del Castell i una venedora d’esclops al carrer de la Portella.

Les  Fires i Festes de la Santa Creu són unes de les fires més reconegudes del territori gironí. El seu origen l’hem d’anar a cercar al 1419, quan, al mes de setembre, el rei Alfons el Magnànim va signar quatre decrets sobre Figueres, tres dels quals confirmaven els privilegis concedits pels seus antecessors i el quart, amb data del dia 28, establia, a més de les fires habituals, una altra que havia de començar vuit dies abans de la festivitat de la Santa Creu, el dia 3 de maig, i havia de perllongar-se fins a la festivitat. Aquesta es va convertir en la gran fira de la comarca, ja que aquest dia la gent de tots els pobles s’encaminava a Figueres, a on el mercat incloia tota mena de bestiar i mercaderies. La fira de bestiar es feia fora muralla, a la Pujada del Castell i al Firal dels Burros, i la de mercaderies, a la plaça de l’Ajuntament i als carrers dels voltants. També a la Placeta Baixa de la Rambla. La Fira de la Santa Creu va aparellar-se el 1819 amb un dia més de festa i van començar a néixer les Fires i Festes de la Santa Creu. Eduard Rodeja al seu “LLibre de Figueres” ens continua explicant que “Figuerencs i forasters lluïen les seves millors gales, amb les pubilles amb el gipó de màniga curta,manigots amb sivella d’argent i faldilles amples, de riques robes adornades de puntes. I acaba explicant que “les pubilles de les cases pairals de la comarca, portaven al cap una antiga mantellina blanca” que completaven amb riques i allargades arracades amb filigranes d’or i argent entre ametistes i maragdes”.

 Ja ho recollia la dita:

“Si m’estimes dolça meva /Com jo t’estimo, cor meu,

Anirem junts a Figueres /El dia de la Santa Creu.

Comprarem les arracades ,/comprarem els collarets,

perquè brillis més que totes /El dia que ens casarem”

Era ben remarcable que la fira, a més de servir per a les compres de bestiar, eines i materials, també servia per concertar matrimonis entre hereus i pubilles que, aliens a les cabòries dels pares, es divertien a les sales de ball, del Casino, l’Erato o tot passejant pel Passeig Nou o la Plaça de l’Estació i ballant sardanes allà a on toquessin els músics de les cobles contractades amb aquest fi.

Una setmana més tard d’acabada la fira, tenia lloc l’anomenada “Fira de retorn”,a la qual es podia tornar el bestiar que no es trobava en bones condicions o els materials que no eren del bon grat del comprador.

Compartir:

spot_img

Popular

Relacionats

Un cap de setmana dedicat a la gent gran

La Rambla i la Plaça Catalunya us esperen aquest...

22 alumnes de Figueres i 22 estudiants de la UdG han participat al Projecte Rossinyol

L’alcalde Jordi Masquef i la regidora d’Educació Anna Morillas...