#OrgulldeFigueres
Per Josep Adolf Estrader
Aquesta foto de Jordi Oliveres Pallach és la imatge que tot ho diu. Feta ahir durant la presentació als Caputxins del llibre “Els últims secrets de Dalí” (Josep Playà Masset, Editorial Gavarres), la foto és l’expressió de la satisfacció i la serenor. Perquè Marià Lorca, l’omnipresent exalcalde que, amb el seu inseparable bastó i una cordialitat de llibre Guinness, no es perd ni un sol esdeveniment de ciutat, feia anys que buscava la manera d’aclarir i precisar. Des de la serenor que li atorga l’estàtus de persona respectada per tots i estimada per molts, Lorca volia aclarir les darreres voluntats de Salvador Dalí i també alguns dels grans temes dels seus mandats com a alcalde de Figueres (1983-1995). Perquè Lorca llegeix, i sent, i escolta. I té molt clar que va portar l’alcaldia de Figueres amb una màxima: la bona voluntat i l’interès de ciutat.
Ahir Marià Lorca va visualitzar el gran predicament que té entre els figuerencs. Anava a dir “que té encara”. No, diré “que té cada cop més”. Així s’entén el seu posat a la foto de Jordi Oliveres. Lorca, amb el llibre escrit per Josep Playà, pot aclarir per sempre el que va passar amb les darreres voluntats del pintor i com va passar. En proposem la lectura. Abans que s’acabi l’any, Marià Lorca precisarà també tot el que té a veure amb la seva gestió a l’Ajuntament: Estan en el forn les seves memòries (audiovisuals, aquest cop) d’alcalde, a on vol aclarir i precisar fets i converses, i mostrar documents, relatius als seus dotze anys a l’alcaldia: el castell de Sant Ferran, la compra de la Torre Galatea, el divorci amb Tomàs Mallol i el seu museu del cinema, el pas a nivell, el tren convencional i l’AVE, la plaça de toros…
Marià Lorca està tranquil, relaxat, content. Aclareix i se l’escolta. Parla i l’aplaudeixen. Surt per Figueres amb el seu bastó i l’altra mà va de bòlid estrenyent les dels incomptables figuerencs que l’aturen no només per saludar-lo sinó per dir-li “gràcies, Marià”. Jo afegeixo: Pels seus aclariments, per les seves precisions, per l’esforç de deixar-ho tot dit i explicat… Gràcies, senyor Lorca.
