Una foto, una història.
Josep M. Bernils.
El setembre de 1986, just tres anys abans de la caiguda del Mur de Berlín, un reduït grup de joves empordanesos va tenir la gosadia de fer una pintada amb la llegenda «17600 – Figueres» (el nom de la ciutat i el del seu codi postal) al capdamunt d’aquella històrica paret a l’alçada de la Potsdamer Platz. Lògicament, el grafit va ser fet al vessant occidental (el de l’aleshores República Federal Alemanya) i malgrat que mentre es procedia a l’enderrocament del mur es va procedir a gestionar per poder traslladar aquell fragment per a ser exposat a la ciutat, la rapidesa amb la qual que es va fer la demolició ho va dificultar del tot.
Un dels seus autors, l’aleshores estudiant i avui escriptor i bibliotecari Sebastià Roig, explicava uns anys després la seva proesa a les pàgines de la revista mensual “Empordà Federal”. Aquell grup participava a l’intercanvi juvenil Figueres/Berlín-Neukölln que promocionava l’Ajuntament. “Vàrem pintar a corre cuita el mural –els ‘vopos’ (nom amb el qual es coneixia la policia de fronteres de la República Democràtica Alemanya) són a l’altre costat- un grafit en el mur”, va escriure Roig. Tota una gosadia que va quedar immortalitzada. La imatge del grafit apareixia en una pel·lícula del director alemany Win Wenders.
Rodada a la Berlín Oest de finals dels anys 80 del segle passat, coincidint amb el final de la República Democràtica Alemanya (la que estava dins l’òrbitra comunista), “El cel sobre Berlín és un retrat de la vida dels eterns àngels Damiel (Bruno Ganz) i Cassiel (Otto Sander), que deambulen i es perden per la ciutat sense ser percebuts per la massa de gent que els envolta. La descripció de la vida dels dos àngels serveix d’excusa a Wenders per meditar sobre el passat, el present i el futur de Berlín, i la pel·lícula mateixa es converteix, de fet, en un homenatge a la ciutat en el qual apareixen indrets emblemàtics com Potsdamer Platz, encara sense edificar i contornada per un mur ple de grafits i on s’immortalitza –encara que només sigui un parell de segons- la referència a Figueres.
La Potsdamer Platz és actualment una plaça i intersecció de carrers principals en el centre de la capital. La major part de les construccions daten de 1990. El lloc està considerat avui en dia com un dels més notables de Berlín i és freqüentat per molts turistes. Entre els anys 1920 i 1930 també va ser un dels espais més animats d’Europa, però la majoria dels seus edificis van ser destruïts en el transcurs dels bombardeigs intensius de finals de la Segona Guerra Mundial. Quan la ciutat va ser dividida en Berlín Est i Berlín Oest, el lloc va ser partit en dos, i després, el 1961, el mur de Berlín la travessava de banda a banda, la qual cosa en va fer un indret completament desolat.
El primer ajuntament de la democràcia va promoure, l’any 1980, els intercanvis juvenils entre Figueres i el districte de Neülkom, al Berlín occidental. La relació entre les dues ciutats es va reforçar el 1988, just un any abans de la caiguda del mur, quan es va signar un tractat d’amistat que van signar l’aleshores alcalde de Figueres, Marià Lorca, i el seu homòleg berlinès. Els joves participants havien de tenir entre 14 i 17 anys i es desplaçaven a la capital alemany per un període de 15 dies. A l’any següent eren els joves berlinesos –en ambdós casos, solien ser una trentena- els que es desplaçaven fins a la capital de l’Alt Empordà. L’intercanvi va finalitzar poc després de la reunificació de les dues alemanyes.
