Una foto, una història.
Josep M. Bernils.
El “Diari de Figueres”’, que ara mateix esteu llegint digitalment, és el darrer mitjà d’informació que s’ha creat a la ciutat. Però quin va ser el primer? Doncs fou un bisetmanari (sortia dos cops per setmana) i es deia “Gazeta de Figueras”. Va aparèixer per primera vegada el 16 de novembre de l’any 1809, però va tenir una vida molt efímera. Va durar fins el 14 de gener del 1810, data a patir de la qual passà a anomenar-se “Eco de les Pireneos-Écho des Pyrénées”
Traslladem-nos al moment històric. Catalunya estava sotmesa a l’exèrcit francès. Les tropes de l’emperador Napoleó Bonaparte havien envaït la Península Ibèrica i la Gazeta va esdevenir el primer assaig de premsa de la nova administració política (rebutjada majoritàriament, tant pels espanyols com pels catalans). Sense anar més lluny, el castell de Sant Ferran estava ocupat per les tropes napoleòniques.
La “Gazeta” la dirigia un polític i advocat figuerenc, Tomàs de Puig, estret col·laborador dels francesos. De fet n’era el corregidor, el seu delegat territorial, que en diríem avui. La vida efímera del bisetmanari es justifica perquè el corregiment primer estava establert a Figueres i després, a partir de mitjans de gener de 1810, passa a situar-se a Girona, segons explica l’historiador Albert Testart al llibre “Història de la premsa de Figueres (1809-190)”, editat per l’Ajuntament el 2009 dins la Col·lecció Juncària.
Doncs bé, en el primer exemplar es deixen clares les intencions del nou mitjà de comunicació amb un text molt peculiar:
Se avisa al público que todos los domingos y jueves habrá Gazeta, en que ser darà noticia de todos los sucesos importantes y veridicos a diferencia de los fal·laces periódicos.
A más de dar agrado, corroborarà a los ilustrados, en el sistema veropolítico que los anima, y aclararán los entendimientos obcecados por los redactores que, sedientos de carne humana, deslumbran a los inocentes, accareandoles la ruina y exterminio que ellos merecen.
La “Gazeta de Figueras” estava escrita en català, castellà i francès. No està digitalitzada en cap dels repositoris públics de premsa. L’arxiu Tomàs Puig, de Foixà, disposa dels exemplars en paper. Inicialment es va editar en una impremta de Figueres situada al carrer de la Jonquera i propietat d’uns francesos desplaçats amb l’exèrcit, segons les dades recollides per Albert Testart.
Va aparèixer per primera vegada el 16 de novembre de l’any 1809, però va tenir una vida molt efímera. Va durar fins el 14 de gener del 1810, data a patir de la qual passà a anomenar-se “Eco de les Pireneos-Écho des Pyrénées”
