La “Font lluminosa” de Figueres, mig segle d’enveja gironina. Per Josep Maria Bernils.

Data:

Una foto, una història.

Josep M. Bernils.

Els figuerencs la veuen sovint i els empordanesos gairebé sempre que vénen a la ciutat. Alguns cada dia, altres de forma més esporàdica, però per a una gran majoria dels ciutadans sempre ha sigut allà. Ens referim a la “Font lluminosa” situada al bell mig de la plaça del doctor Ernest Vila de Figueres, entre el carrer Nou i la plaça de Catalunya. És un dels símbols que identifiquen la ciutat i que ja té més de mig segle d’existència.

La sequera que patim ha obligat a deixar-la fora de servei des de fa unes mesos. Esperem que aquesta anomalia s’acabi ben aviat. En qualsevol cas, la Font ha estat, per tant, testimoni de la història de la ciutat durant les darreres dècades. A la seva època va ser un monument admirat i envejat en el conjunt de tota la demarcació de Girona. Coneguem-ne la seva història.

L’any 1965 presidia l’Ajuntament l’alcalde Ramon Guardiola i Rovira, advocat, mestre i escriptor. Figueres ja havia deixat molt enrere les restriccions de la postguerra i començava el seu dinamisme com a “ciudad comercial y gastronómica”, tal com resava l’eslògan del CIT (Centro de Iniciativas Turísticas), una entitat que aplegava el sector comercial i hoteler amb el suport municipal. Era aquella Figueres que, amb 20.000 habitants, competia cara a cara a Girona. Mesos enrere s’havia solucionat el problema de l’abastament d’aigua, amb la connexió amb l’embassament de Boadella, i a l’hora de construir algun element ornamental el consistori va pensar de seguida en una font lluminosa.

Van decidir no reparar en despeses, tot i que no hem localitzat l’import total del projecte. L’encàrrec es va fer a un arquitecte i enginyer de gran prestigi, Carles Buïgas. A la primera línia de la seva biografia hi figura el mèrit d’haver dissenyat la il·luminació de la Font Màgica de Montjuïc, encara avui en dia un element d’admiració i orgull per als barcelonins. Amb una tassa central de nou metres de diàmetre, disposava inicialment d’un parterre enjardinat de tres metres d’amplada. Amb el pas dels anys s’han anat fent reformes al seu voltant i s’han millorat aspectes tècnics, però manté l’essència original.

Oferia, en aquell moment, quatre jocs diferents d’aigua, impulsats per motors independents que es combinaven i que a l’estar situats en alçades diferents permetien multiplicar el nombre d’efectes visuals. El primer era un sortidor vertical d’aigua de fins a set metres d’alçada. El segon era una tulipa formada per vuit sortidors parabòlics que sortint del centre de la font queien a la perifèria de la tassa. El tercer estava format per una anella de polvorització de l’aigua que podia funcionar a dues alçades diferents i el quart era una altra cúpula amb 16 sortidors que de la perifèria de la tassa queien al seu interior i podia funcionar a dues alçades.

El dia de la inauguració, la vigília de Nadal de 1965, va ploure a Figueres, fet que va deslluir una mica l’acte, segons la premsa de l’època. Amb Guardiola i Buïgas, també hi era present el governador civil de Girona, Víctor Hellín, entre altres autoritats. L’Ajuntament va lliurar una diploma d’agraïment a l’arquitecte i es va remarca el fet que aquella era la primera font lluminosa que s’inaugurava a la província de Girona. Hellín va animar públicament altres ajuntaments a fer encàrrecs de projectes semblants. Figueres, però, en va ser la pionera.

Compartir:

spot_img

Popular

Relacionats

Pablo i Leticia Lee, entrevistats pel seu biògraf Joan Manuel Soldevilla

En Pablo i la Leticia Lee són dues de...

Diàlegs sobre Montserrat Minobis: La seva etapa a Barcelona

La periodista figuerenca Montserrat Minobis va passar la major...

Què és ser figuerenc(a)?

#OrgulldeFigueres Josep Adolf Estrader He sentit a parlar algunes vegades...