Una foto, una història.
Josep M. Bernils.
Diuen que una imatge val més que mil paraules. Certament! Però al darrera d’una imatge sempre hi ha una història per explicar. Això és el que pretén aquest apartat del Diari de Figueres. Espero que a través de les fotografies anem descobrint aspectes inèdits o poc coneguts de la nostra ciutat. Saber-ne coses del seu passat, segur que ens farà sentir-nos orgullosos del present i mirar amb molt més optimisme el nostre futur. Som-hi!
Entre els anys 1953 i 1955 el pintor Pablo Ruiz Picasso va realitzar diverses estades a Perpinyà. Invitat per Jacques i Paule de Lazerme, al seu petit palauet situat al centre de la ciutat, l’artista va estar acompanyat d’amics personals, especialment les seves parelles que justament van canviar en aquell període. L’edifici que el va acollir es va convertir anys més tard en la seu del Museu d’Art Jacint Rigaud -un avantpassat dels amfitrions del l’artista-, que el mes de juny del 2017 va inaugurar la seva total remodelació. L’equipament acull des de peces del gòtic i del barroc fins arribar a l’art modern.
Amb motiu de l’exposició “Picasso-Perpinyà. El cercle de la intimitat, 1953-1959”, comissariada aquell 2017 per Eduard Vallès, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya, van sortir a la llum totes les obres que Picasso va realitzar durant les seves estades a la capital de Rosselló. Quedaven clar, novament, els vincles del pintor amb Catalunya tot dedicant un espai a la seva catalanitat, que en aquell moment va poder desenvolupar a Perpinyà a diferència del que passava uns quilòmetres més avall.
Prova d’això són les conegudes fotografies de Picasso lluint una barretina, que Eduard Vallès documenta que va ser comprada per Paule de Lazarne en un establiment de Figueres. De fet, a partir de la correspondència analitzada i d’altres documents, s’assenyala que, a banda d’aquella famosa peça de roba que li cobria el cap, a la nostra ciutat també s’hi feia comprar bombons d’una determinada pastisseria i pots de mel. Imatges com la que la il·lustra aquest text van ser fetes a l’estudi del fotògraf Raymond Fabre, que estava situat al carrer de l‘Àngel de Perpinyà.
En concret, en una carta de Lazarne al poeta Ventura Gassol li explica que “cada vegada que anem a Barcelona o a Figueres li portem mel de Granja San Francisco. Diu que és la millor mel que hi ha”. Pel que fa a la barretina, Joséphine Maramoros, antiga directora del Museu d’Art Modern de Ceret, assenyala que Picasso, des de sempre, l’havia considerat un símbol de catalanitat i que apareix reflectida en nombroses de les seves obres, especialment les que va realitzar durant les seves estades a Catalunya (Horta de Sant Joan i Gòsol).
