#OrgulldeFigueres.
Josep Adolf Estrader.
El tinent d’alcalde i periodista Josep Maria Bernils, també col.laborador del Diari de Figueres amb aquesta secció setmanal “Una foto, una història” que tant agrada a molts dels nostres lectors, publicava ahir un post a les seves xarxes on no podia amagar la satisfacció que li produïa que a la ciutat de Girona cap teatre tingui les dimensions de l’escenari que té el nostre magnífic Teatre Municipal El Jardí. Bernils ens explicava que la representació de Diptych, dissabte al Teatre Municipal El Jardí, a càrrec de la companyia Peeping Tom, “va merèixer un sonor reconeixement del públic que durant una bona estona va aplaudir un espectacle que combinava dansa i teatre en un entorn d’atmosferes misterioses i cinematogràfiques”. Després de recordar-nos que aquest espectacle es troba inclòs en la programació del Festival Temporada Alta, que per primer cop ha tingut Figueres com a subseu, Josep Maria Bernils explicava tot cofoi que la representació va aplegar nombrosos gironins “ja que l’espectacle necessitava representar-se en un escenari de mides com el d’El Jardí (únic a la demarcació)”. Aiiiii aquesta rivalitat Girona-Figueres!, afegeixo jo. Quina sort que algú torna a vincular i comparar les dues ciutats per alguna cosa. Ara feia temps que jo no ho veia, això. Hem començat la partida amb un 1 a 0 gràcies a les mides de l’escenari del Jardí (sí, ric, és una anècdota, ja ho sé, però…). L’Orgull de Figueres, la recuperació de l’amor propi de ciutat, la retroalimentació entre un ajuntament que diu que es posa les piles i una ciutadania que començava a tenir-les rovellades… tot això ens ha de dur a recuperar terreny perdut respecte a una Girona que, a banda de ser tot el que és i tenir tot el que té, gaudeix de l’estàtus de capital de demarcació, que és com començar la partida amb un 3 a 0. Gran respecte per Girona. Visca Figueres! I visca l’escenari del Teatre Municipal El Jardí!
