Malgrat que a Figueres ja s’hi celebraven curses de braus a finals del s XVIII, al llarg de la seva història només hi ha hagut un torero nascut a la ciutat: Enric Patón, fill de Manuel Patón López, mecànic, natural de La Carolina, Jaén, i d’Innocència Balsera Hornero, de Bélmez, Còrdova. Nascut el 18 de abril de 1943 al número 1 del carrer Tapis de Figueres, Enric Patón va ser l’únic torero figuerenc, i tot un referent de la Catalunya taurina dels anys setanta, alternant amb les principals figures del toreig del moment. Quan tenia només onze anys, va actuar en un festival taurí, el 9 d’octubre de 1956, a la plaça de Figueres i als catorze va decidir deixar els estudis en contra dels desitjos del seu pare. A partir de llavors va començar a treballar com a ordenança al Banc de Bilbao, del qual va ser acomiadat. Quan el seu pare va veure que no podia fer desistir al seu fill de les seves intencions taurines, va decidir ajudar-lo i el va enviar a Salamanca, a Fuenteguinaldo, on va començar a entrenar i a aprendre la tècnica del toreig fins als 19 anys.
Apadrinat per Antonio Borrero Chamaco, va prendre l’alternativa a la plaça Monumental de Barcelona l’any 1967. Va actuar per primera vegada a la plaça de braus de Figueres el mes de maig de 1968 i es va retirar l’any 1976, després de patir un accident taurí. A la «seva» plaça de Figueres, el 14 de juliol de 1963, va aconseguir un notable èxit i va tallar dues orelles d’un brau de Maria Salud Sánchez. El 22 de setembre del mateix any, la plaça figuerenca va ser el testimoni d’una gran actuació de Patón que el va fer mereixedor del «I Trofeo Taurino Ciudad de Figueras». A la mateixa plaça figuerenca es va retirar l’any 1976, després de patir un accident taurí. Enric Patón va morir a Barcelona,el 2020, als 77 anys d’edat i a causa d’una llarga malaltia.
Foto: Salvador Dalí mostra a Enrique Patón el quadre “El torero al·lucinògen” (Foto autor desconegut – arxiu La Vanguardia).
