Una foto, una història.
Josep Maria Bernils.
Fou l’any 1976 quan es va celebrar la darrera de les processons religioses de la nit del Divendres Sant que se celebraven a Figueres. Segons els estudis realitzats pels cronistes locals Eduard Rodeja i Josep Maria Bernils Mach, l’any 1700 ja s’esmenta la processó dels penitents del Dijous Sant. La descriu el viatger francès Francois de Tours, que va romandre dos dies al convent de frares caputxins de Sant Roc, un edifici que estava a la muntanyeta, on ara hi ha el castell de Sant Ferran.
Explica que “al convent hi pujaven uns quants disciplinats que portaven unes caputxes unicornes i uns altres que portaven cadenes lligades als peus o una gran creu a les espatlles. No faltaven els que es flagel·laven”. Hi havia dos passos, un amb el Crist carregat amb la Creu i l’altre que simulava Simeó, el Cirineu, que ajudava a Jesucrist. La processó baixava fins a l’església parroquial de Sant Pere, on tenia lloc un acte religiós, per retornar en silenci al convent.
La processó de la nit del Divendres Sant es va iniciar en una data que encara no ha estat determinada fins ara i va persistir fins el 1976. Era la processó més important de la ciutat i encara és recordava per diverses generacions de figuerencs. L’organitzava la confraria de la Puríssima Sang, constituïda l’any 1563 a la capella de Sant Sebastià. La processó sortia de l’església de Sant Pere i recorria l’itinerari de la plaça Ajuntament, carrers de Peralada, Ample, Monturiol, Nou, Sant Llàtzer, Sant Pau, Sant Vicenç, pujada del Castell i Maria Àngels Vayreda.
Segons les cròniques de l’època, “es desenvolupava dins d’un silenci sepulcral” i en ella hi figuraven els passos de la Dolorosa, de Jesucrist amb la Creu, la del Crist Crucificat i la del Sant Sepulcre. També hi participava la confraria del Sant Enterrament, la segona que hi havia a la ciutat, juntament amb els manaies i la banda de música del castell i les autoritats religioses, civils i militars, en el marc dels convencionalismes de l’època. Aquesta processó fou suspesa l’any 1931, amb la proclamació de la Segona República, i es va tornar a recuperar el 1952. Tot i que imperava el silenci durant tot el seguici, només trencat pels tambors que acompanyaven els manaies, recordo personalment que en alguna ocasió (als anys 70 del segle passat) havia escoltat el cant d’una ‘saeta’ davant d’algun dels passos.
Els manaies figuerencs (a la foto), integrants destacats de la processó del Divendres Sant, eren joves de la JOAC (Joventut Obrera d’Acció Catòlica) i van arribar a aplegar 32 membres. Assajaven durant un parell de mesos a l’antiga pista de bàsquet del Patronat de la Catequística i a la mateixa ronda del Parc, en la qual, en aquella època i a la nit, registrava un pas de vehicles ben escàs. Aquests manaies van causar l’admiració de tots els figuerencs que, amb silenci i devoció, presenciaven la seva desfilada.
A partir de l’any 1995 es van recuperar les representacions de la Passió al barri del Bon Pastor, incorporant un grup de soldats romans, més o menys estable al cap de poc temps, però que no es va poder acabar de consolidar, tot i els intents realitzats per nombroses persones. L’Associació de veïns Juncària-Parc Bosc va ser l’encarregada de recuperar aquesta tradició, utilitzant, en part, el material que s’havia fet servir fins als anys setanta. Una modista del barri va ser l’encarregada de preparar una primera remesa de 12 vestits nous i una sabateria de la ciutat va aconseguir sandàlies semblants a les de l’època. Sí que es van utilitzar cascos, cuirasses i escuts, tot i que també se’n van elaborar de nous, en aquest cas a càrrec dels interns dels tallers de la presó figuerenc. El grup va anar desenvolupant la seva activitat durant més d’una dècada.
