El tinent general Carlos Díaz Capmany, fill de Figueres, és el president del Consorci del Castell de Sant Ferran des de la seva creació fa 26 anys. Als seus 90 anys segueix portant la representació del Ministeri de Defensa en el consorci i la presidència d’aquesta entitat integrada per l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Figueres que té per encàrrec vetllar pel manteniment i la millora de la fortalesa militar figuerenca.
Diari de Figueres ha volgut entrevistar el general Díaz Capmany per saber quina és la seva postura sobre el futur del castell. Seguirà sent sempre una fortalesa militar? S’hi encabiran grans projectes culturals, turístics o formatius, com n’hem sentit parlar regularment? El general figuerenc ho té clar: El castell és un monument en tant que fortalesa militar i, per tant, ho seguirà sent sempre encara que aquesta ja no sigui la seva destinació. Un parador al castell? Diu Díaz Capmany que per què no, que està contemplat en el pla director del castell, però que fallen dues condicions importants: La seva construcció s’havia de finançar amb els ingressos de les visites dels turistes (estem lluny d’això) i ni l’Estat ni la Generalitat volen assumir el cost de fer un parador, que ha de ser forçosament públic (si no, ja no seria un parador). Ha parlat amb Díaz Capmany Josep Adolf Estrader, director del Diari de Figueres.
Perfil biogràfic (publicat per Josep Maria Bernils al setmanari Hora Nova el 31 de maig de 2022)
El tinent general Carlos Díaz Capmany (Figueres, 1933) és diplomat d’Estat Major i llicenciat en Dret. La seva carrera el va portar a ser governador militar de Girona i director de Gestió de Personal de l’Exèrcit de Terra, entre altres destinacions. Ha escrit i ha donat conferències sobre fortificacions i organització militar. Des de fa 25 anys presideix la Junta de Promotors del Consorci del Castell de Sant Ferran en representació del Ministeri de Defensa i se’l considera una peça clau per a l’obertura pública del recinte i la seva incorporació a les activitats culturals i socials de la ciutat.
En concret, és autor dels llibres El Castell de Sant Ferran de Figueres. La seva història (Barcelona, 1982, 1a ed.; 2000, 2a ed.), en català i castellà. Aquesta obra cabdal per conèixer la fortalesa, va ser editada pel departament de Cultura de la Generalitat en temps del conseller Max Cahner. Va ser una de les primeres publicacions editades pel departament, ja que el primer govern català elegit democràticament després de la Guerra Civil data de l’any 1980.
També ha escrit Historia de las fortificaciones y alojamientos militares de Girona (Saragossa, 1998), en col·laboració amb Fernando Torres González, i La Ciutadella de Roses (Girona, 1998), en aquest cas en col·laboració amb Hug Palou i Anna M. Puig. L’actual presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos va ser una de les persones més implicades en l’homenatge.
Díaz Capmany ha estat, a més, un col·laborador habitual dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. També ha tractat la fortalesa a la revista Castillos de España (Madrid). Altres col·laboracions, especialitzades en temes militars han estat incloses a Ciudadela (Barcelona), Revista Ejército (Madrid) o a Defensa (Madrid). És autor també de la monografia La fortificación abaluartada: una arquitectura militar y política (Madrid, 2004) i coautor d’El setge de Roses de 1808, tres visions de la Guerra del Francès (Figueres, 2008), així com de les successives monografies sobre els governadors de Sant Ferran, de la qual n’hi ha una que està pendent de publicació.
