Les guanyadores de la segona edició de la Beca d’Investigació Montserrat Minobis han estat Anna Teixidor i Colomer i Luisa de Carmen Martínez García.
El 30 de juny va tenir lloc la reunió del Jurat de la II Beca d’investigació en comunicació audiovisual Montserrat Minobis. El jurat estava format per: Núria Ribó; Neus Bonet; Xavier Muixí, Carla Turró i Núria Vilà, guanyadora de l’edició anterior.
En aquesta ocasió el jurat i davant la qualitat dels treballs presentats, ha decidit atorgar-ne dues que rebran respectivament 3000 i 2000 euros.
L’Ajuntament de Figueres, juntament amb l’Associació de Dones periodistes de Catalunya, el Col·legi de Periodistes, la Diputació de Girona i l’Institut Català de les Dones van impulsar aquesta beca amb l’objectiu de promoure i difondre un treball de recerca sobre programes i productes de contingut feminista emesos en qualsevol format audiovisual per a millorar-ne el coneixement i fer-ne divulgació.
Luisa de Carmen Martínez
Luisa de Carmen Martínez García ha estat una de les guanyadores amb el treball: Anàlisi de les bones pràctiques periodístiques dels mitjans audiovisuals de servei públic a Espanya i Catalunya. Definició de les experiències periodístiques amb enfocament feminista. Se li ha atorgat el premi de 3.000 euros pel seu treball d’investigació que ara ha de dur a terme.
Martínez és Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat i Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu, ambdues titulacions obtingudes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Des de fa més de quinze anys, és professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB. A més, és professora col·laboradora al Màster de Social Media de la Universitat Oberta de Catalunya. És integrant del Grup de Recerca en Comunicació i Responsabilitat Social (Comress-IncomUAB).
És especialista en dues línies de recerca:
1) sobre mitjans de comunicació i gènere i
2) sobre les transformacions de l’ecosistema informatiu després de la digitalització.
Específicament, ha realitzat diverses investigacions sobre la representació mediàtica de les dones ,l ‘activisme feminista a les xarxes socials i la violència masclista. Pel que fa a l’ecosistema informatiu, les investigacions s’han dirigit a l’exploració de les transformacions de les rutines productives després de la digitalització dels mitjans de comunicació i l’anàlisi de la desinformació i el rol de les organitzacions de factchecking. Ha participat en congressos nacionals i internacionals de referència a l’àmbit de la comunicació.
Així mateix, ha publicat articles acadèmics a revistes nacionals i internacionals. Ha fet estades de recerca a universitats de prestigi com la Universitat d’Amsterdam, la Universidade do Minho i el Tecnològic de Monterrey .De la seva carrera audiovisual es destaca la direcció dels documentals: “Re- son-ansias de son jarocho. Del Papaloapán al Mediterráneo” (2021) i “Los decires de la Huaca” (2000) subvencionat pel Programa d’Accions Culturals Multilingües i Comunitàries (PACMyC). El2020, va ser ajudant de producció d’un episodi de la sèrie documental “Balsàm” produït per TV3 i va ser una de les responsables de la producció del documental “A tiro limpio” (2001). Finalment, el 2005, va participar en el festival de film de dones amb el videominut ser mare.
Anna Teixidor Colomer
Anna Teixidor Colomer ha esta l’altra guanyadora amb el treball: Dones en situació de pobresa, d’origen migrant i explotades sexualment. El control de les carreteres a la zona fronterera.
Se li ha atorgat el premi de 2.000 euros pel seu treball d’investigació que ara ha de dur a terme.
Teixidor treballa com a periodista a TV3. Es Doctora en Comunicació Social i llicenciada en Humanitats i Periodisme (UPF). És professora del Màster en Polítiques de Seguretat Global (UB) i coautora per el programa “30 minuts” de diversos reportatges a l’entorn de la mobilització gihadista i dels atemptats de Barcelona i Cambrils: “A la recerca del paradís”, “Desarmar Estat Islàmic”, “Abdelbaki Es-Satty: retrat d’un impostor”, entre d’altres.
També és autora dels llibres Combatents en nom d’Al·là i Sense por de morir. Els silencis del 17A, precisament, aquesta darrera publicació va ser la base per elaborar la sèrie documental “800 metros” per a Netflix, en què va participar com a directora d’investigació i l’obra va ser guardonada amb un Premi Ondas.
L’any 2012 va fer una primera incursió a l’entorn de l’explotació sexual arran de la mort d’una dona nigeriana a la Nacional-II del qual en va sortir el reportatge “Ivie Okundaye: una dona de carretera”.
El finançament de la beca Montserrat Minobis li ha de permetre aprofundir en aquesta temàtica i aproximar-se a les dones en situació de pobresa i d’origen migrant que estan essent explotades sexualment a les carreteres de la zona fronterera.
Montserrat Minobis
Montserrat Minobis i Puntonet (Figueres, 24 d’octubre de 1942 – Barcelona, 11 de mag de 2019) va ser una periodista compromesa en la lluita antifranquista dels anys 70 i activista en defensa de la cultura catalana. Va militar en diverses formacions polítiques. A la dècada dels noranta va ser presidenta de la Xarxa Europea de Dones Periodistes i de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Del 2001 al 2004 va ser Degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
“El futur no sabem mai com serà, per tan, si un viu intensament el present és per descomptat que el futur ja vindrà perquè tanmateix amb el present construïm el demà.” Montserrat Minobis i Puntonet
