Fa trenta anys que va morir el missioner empordanès Joaquim Vallmajó (Navata, 1941 – Ruanda, 1994).
Qui era? Què li va passar?
Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona (1957-61), el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica (Pares Blancs) a Gap (Alps francesos). Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée (Bèlgica), on el 1964 va pronunciar el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica. El 1965 fou ordenat prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on s’hi va estar fins el 1969. Entre el 1969 i el 1972 va cooperar en tasques d’animació missionera a Catalunya. El 1972 va tornar a Ruanda, i ja s’hi va quedar fins a la seva mort. Joaquim Vallmajó va destacar pel seu treball a favor dels refugiats i desplaçats provocats pels combats entre hutus i tutsis en diferents zones del país. El 1991 li va ser confiada la responsabilitat de les obres socials de la diòcesi de Byumba. El 26 d’abril de 1994 va ser arrestat per militars tutsis i assassinat al cap de poc. Sis anys després de la seva mort encara no havia estat localitzat el lloc on van ser enterrades les seves despulles.
