Una pintada contra la intolerància, per Josep Maria Bernils

Data:

Una foto, una història.

Josep Maria Bernils.

Aquests dies, arran de la guerra entre Israel i la Hamàs, a la Franja de Gaza, es recorda, tot sovint, la intolerància que van partir els jueus d’una forma especialment dramàtica durant la II Guerra Mundial, una circumstància que ha marcat generacions i que arriba fins als nostres dies. Però la intolerància, a causa de la religió, la raça o la nacionalitat, ha estat permanent en la història. En tenim molts exemples. Un d’ells és la foto que il·lustra la secció d’avui. No té res a veure amb el judaisme, però si amb una altra religió: la dels protestants. I si bé no va tenir conseqüències greus, sí que ens sorprèn el fet, sobretot vist des de la perspectiva actual.

Es va produir fa justament 75 anys. La nit del dissabte 6 al diumenge 7 de març de 1948 és assaltat el petit temple protestant que estava situat ens uns baixos del carrer del Pou Artesià de Figueres, a tocar del carrer del Mar. A la façana de l’immoble es pinten frases tan desagradables com “Abajo Lutero y su familia”, “Viva el Papa” i “Guerra al protestantisme. Id a Inglaterra. No os queremos”.

Paral·lelament, en una carta anònima adreçada a la capella protestant i signada per “doce católicos” es recordava que, tot i que la Inquisició va ser abolida, “el espírutu nacional permanece en pié”. Aquella mateixa nit va aparèixer una altra pintada a la façana de l’antic teatre municipal (avui seu del Museu Dalí) on es llegia: “El protestantisme es enemigo de España. Guerra al protestantismo”. No consta que se’n determinés l’autoria de cap d’elles ni de la carta.

En el llibre “Crònica d’una supervivència. 125 anys de testimoniatge evangèlic baptista a Figueres (1881-2006)”, David Muniesa i Eleazar Martínez, tots dos pastors protestants destinats en els darrers anys al lloc de culte que tenen obert a la ciutat (al carrer Mestre Falla), també en fan referència.

Muniesa assenyala que els protestants figuerencs, gairebé una dècada després d’acabada la Guerra Civil, “van experimentar una renovació i un esplendor com en els millors anys de la seva història. Es va organitzar l’església i la joventut, van haver-hi baptismes i les notícies que l’església revivia va despertar la intolerància sòcio-político-religiosa, de manera que al matí que vàrem anar amb el pastor per al meu baptisme, va aparèixer la pintada a tota l’amplada de la façana”.

Percebuts per alguns sectors del franquisme, a nivell general, com a elements subversius per a l’ordre nacional-catòlic sorgit de la Guerra Civil, els protestants a Espanya van patir l’assetjament i hostilitat del règim, que només amb els anys va modular la seva actitud –tot i que de forma lleu- per pressió internacional o per necessitats geopolítiques. L’any passat TV3 va estrenar el documental “Protestants, la història silenciada”, de la productora Clack, on es fa un recorregut, des de l’experiència catalana, a l’entorn d’aquesta llibertat religiosa atropellada per la dictadura. A la caràtula del documental hi apareix aquesta fotografia, com a exemple evident d’aquesta intolerància.

Compartir:

spot_img

Popular

Relacionats

Audicions de sardanes entre el 23 d’abril i el 5 de maig

El Foment de la Sardana Pep Ventura, que presideix...

Escolliu amb el Diari de Figueres el cartell més popular de la història de les Fires

El Diari de Figueres us proposa fer "like" en...

La Schubertíada 2024 tindrà lloc del 10 d’agost a l’1 de setembre

La Cate ha estat l'escenari, el dissabte 13 d'abril,...

Els llibres de casa per a aquest Sant Jordi

El Diari de Figueres us presenta, gràcies al treball...