Figueres, 27 d’abril de 2024.
Figuerenques, figuerencs, empordanícoles en general i visitants d’altres geografies… benvingudes i benvinguts a la capital de la tramuntana, al paradís del surrealisme, a la casa gran de les cebes!
Esteu a punt per les Fires i Festes de la Santa Creu?
Trobo que us falta un punt d’energia…a veure si amb una mica de música demostrem millor el
nostre estat d’ànim. Mans enlaire Figueres, amunt…
(Sona un fragment de WE WILL ROCK YOU de Queen)
Ara que estem un xic més ambientats vull agrair la confiança que se m’ha fet des de
l’Ajuntament per fer aquest pregó i us confessaré una cosa. No ha estat fet amb intel·ligència
artificial. Tot i que ha estat una temptació…i sí…he fet una prova. “Genera’m un text amb
aquestes paraules clau: Figueres, Fires, pregó, festa major, Berruga, Salvador Dalí…
Del resultat em quedo amb aquest fragment:
“El pregó de les Fires de Figueres és un acte carregat de simbolisme i tradició. Cada any, una
persona destacada de la comunitat local és convidada a donar el discurs inaugural, conegut com
a pregó. Aquest any, l’honor ha recaigut en el reconegut artista local, Joan Berruga, famós per
les seves pintures surrealistes inspirades en l’univers de Salvador Dalí”. I s’ha quedat tan
ample…
O sigui…gràcies a la intel·ligència artificial no crearem un pregó massa galdós…però hem
descobert que en Berruga es diu Joan. Joan Berruga!
Descartem doncs la intel·ligència artificial i ens refiarem de la memòria selectiva:
Permeteu-me recordar algunes coses de les Fires que poden ser també, o no, part de la vostra
memòria.
El meus primers records de Fires em dibuixen un vailet amb els pantalons curts i els genolls
pelats que anava amb la seva germana, pares o avis als “CAVALLITOS”, aquelles atraccions que
giraven amb la mainada enfilada en unes bestioles elegants que pujaven i baixaven. Estem a
finals dels 60, principi dels 70.
D’aquells temps em venen al cap les desfilades de carrosses amb la tradicional guerra de boles
de confeti. Agafaves la bola, mossegaves el paper i directe al teu objectiu. Més d’un es saltava el
pas de mossegar el paper i llençava la bola compacta allà on veia un conegut, saludat o
personatge d’interès general es digui alcalde, guàrdia civil o les majorettes de Marignane.
Parlant de les majorettes i els músics que les acompanyaven…un dels objectius era el
trombonista. Encertar la bola de confetti a la trompa de l’instrument era un objectiu comú molt
aplaudit.
Aquest dies de pre-pregó família i amics m’han ajudat a fer memòria d’algunes coses. Una
d’elles me la va comentar en Sebastià Roig…recordes que hi havia parades on es podien pescar
tortugues vives? Era com la immortal pesca dels ànecs de plàstic de color groc però amb
tortugues vives. Una autèntica animalada que avui seria sancionada amb uns quants centenars
d’euros.
Saltem a l’adolescència. D’aquells anys la màxima il·lusió era anar amb la colla als autos de xoc,
“coches de choque” per intentar lligar…Eren cotxes de dues places i ja ho veieu, quina manera
més bèstia de lligar, perseguir algunes noietes de les Escolàpies i envestir-les unes quantes
vegades amb l’objectiu que, després d’uns riures, es pogués fer una intercanvi de copilots. Diria
que poques vegades vam aconseguir-ho amb èxit…el que si recordo és que hi sonaven cançons
com aquesta…
( THE KNACK MY SHARONA)
Superada aquesta etapa de menjar núvols de sucre i pomes caramelitzades, us vull parlar de la
meva relació amb les Fires a nivell laboral, com a periodista.
Primer des de la ràdio, fent retransmissions impossibles, muntant estands a la Fira Agrícola i
Comercial per fer entrevistes i passant una calor insuportable. Sortejant invitacions per anar als
concerts de la plaça de Braus, Sangtraït, Heroes del Silencio, Brighton 64…
I, més endavant, coorganitzant alguns concerts de barraques. Recordo amb especial satisfacció
una nit que vam portar el doble concert de Jarabe de Palo i Mojinos Escozíos. El Sevilla, el
cantant dels Mojinos, estava tan eufòric que va dir “Figueres…me voy a comprar un piso aquí”.
Aquella nit es va acabar amb un intercanvi de samarretes entre El Sevilla i l’enyorat Pau Donés
de Jarabe de Palo…Aquelles van ser les Fires de “La flaca”.
(LA FLACA JARABE DE PALO)
Ara ja porto 18 anys capturant imatges de Fires per Tramuntana TV. Pujant a l’escenari de
l’Orquestra DiVersiones per captar l’animació de l’Embarraca’t, seguint les cercaviles geganteres,
els balls i els focs. Fent una marató diària d’espectacles de carrer, paradetes d’artesania i creus
de maig.
A més, per Fires, també he tingut la sort de punxar, de fer de disc-jockey, en diferents escenaris
com l’Embarraca’t una nit després del concert de Seguridad Social. O a l’envelat amb les xefles
d’Octopussy amb el gran Xavi Piera o la Festa Charly que aquest proper 4 de maig tornarem a
celebrar 5 anys després. Convertirem la plaça Catalunya en un discoteca!
Per cert, aquest no és el meu primer pregó de Fires, és el primer oficial. L’any 2018 em van
proposar fer el del Xupinassu. Aquell dia vaig dir una cosa així com “No soc fill de Dalí, soc fill del
CHARLY, d’aquell mític espai nocturn (i de tarda) on diferents generacions ens vam enamorar de la
música i de les persones. El local de l’Agustí Planas, il·lustre figuerenc que, com a mínim es mereix la
Fulla de Figuera de NEÓ.
I posats a reivindicar…per quan una Festa CHARLY per Fires?”
I això va arribar a les orelles d’algun regidor que també era Fill del Charly i el 2019 vam tenir la
primera festa que va ser la bomba!
Aquest 4 de maig, darrera nit de Fires, tindrem la segona i espero que no hi falti ningú!
(SWEET CAROLINE)
Les Fires i Festes de la Santa Creu ja són aquí i entre els meus imprescindibles d’enguany hi ha,
per ordre cronològic, La Nit del Foc que hi haurà avui dissabte al Parc de les Aigües, el doble
concert de l’Orquestra Diversiones i Hola Rafaella a la plaça Catalunya el dia 30 i sortint cap a El
Ramplell a veure Els Catarres, la novena nit de la Cebeta el dia 2, el pilar caminant de la Colla
castellera Figueres del dia 3 i la Trobada de personatges d’Star Wars el dia 4.
Són dies que em fan sentir especialment orgullós de ser figuerenc i poder viure tots aquests
actes des de primera fila.
I per això voldria acabar aquest pregó amb una mena de decàleg i pel qual demanaré la vostra
col·laboració. Només cal que aixequeu la mà si us hi sentiu identificats.
Serà una mena d’exercici de TIK TOK en directe a l’estil dels “Clar que soc de Barcelona, clar que
soc de Tarragona, clar que soc d’Olot…”
Comencem…
VISCA FIGUERES…VISCA LES FIRES I FESTES DE LA SANTA CREU
- Soc de Figueres i clar que en Berruga és el meu heroi, en Berruga m’identifica, en Berruga té
gairebé 150 anys, en Berruga del Cap Gros menja faves amb arròs. - Soc de Figueres i clar que només vaig al Museu Dalí el dia de Reis perquè és gratuït.
- Soc de Figueres i clar que dic brunyols amb R, carrota, aiga, curculla i escarxofes.
- Soc del Figueres, de la Unió Esportiva Figueres i clar que em fa una mica de rabieta la gran
temporada que està fent el Girona. - Soc de Figueres i clar que NO sé si em cauen millor els gavatxos pesats o els xaves
prepotents. - Soc de Figueres i clar que quan acabi aquest pregó em posaré el mocador i aniré a fer unes
birres a la plaça del costat. - Soc de Figueres i clar que soc de la Ceba (Negra), del santíssim Festival Còmic, del bon rotllo
de la Mostra del Vi de l’Empordà, de l’elasticitat de Figueres es MOU i de la grandiosa
Acústica. - Soc de Figueres i clar que i m’agradaria que el Forat de la Rambla estigués sempre obert.
Amb entrada gratuïta per als figuerencs i figuerenques. - Soc de Figueres i clar que m’agrada la tramuntana brutal que ens deixa uns cels de postal
que omplen de likes l’Instagram. - I ara l’últim, el definitiu…Soc de Figueres i clar que tinc unes ganes boges que comencin les
Fires i Festes de la Santa Creu.
