El quadre de la plaça de l’Ajuntament de Figueres va ser pintat per Bartomeu Massot Guillamet. L’altre és un autoretrat d’Evarist Vallès Rovira. Les dues teles estan exposades a Figueres. I tots dos pintors van néixer fa exactament cent anys. És per això que el Museu de l’Empordà vol celebrar-ho amb un diàleg que tindrà lloc el 19 d’octubre a les vuit del vespre a l’auditori del Museu. Un diàleg entre Mariona Seguranyes, historiadora de l’art, comissària d’exposicions i doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra; Ricard Planas, crític d’art, editor i comissari independent, i Domènec Moli, escriptor, crític d’art, impressor i editor. L’entrada és gratuïta però es prioritza la reserva d’entrades, que podeu aconseguir clicant en aquest enllaç:
Centenari Evarist Vallès i Bartomeu Massot | Selecció de zona | Museu de l’Empordà (koobin.com)
Evarist Vallès (font: Viquipèdia)
Evarist Vallès i Rovira (12 de juliol de 1923 a Pierola (Barcelona)- 23 de febrer de 1999 a Figueres) fou un pintor català. És el segon d’onze fills. Estudia batxillerat a l’IES Ramon Muntaner de Figueres on rep les seves primeres lliçons de pintura del pintor i aquarel·lista Ramon Reig. Cursà preparatori seguit de dos anys de Dret, paral·lelament a una iniciació estètica seguint els principis del manifest surrealista. Al maig de 1946, malalt de pneumònia, és ingressat en el sanatori del Brull al Montseny. Durant la seva convalescència decideix consagrar-se totalment a la pintura i abandona els seus estudis. A l’abril, guarit, realitza el seu primer viatge a Madrid.
L’any 1948 fa la seva primera exposició a la Sala Icària de Figueres, on va conèixer, acabat de tornar d’una llarga estada a Nova York, Salvador Dalí. Seria l’inici d’una gran amistat personal i d’un mutu respecte professional. Dalí, el seu amic el poeta Carles Fages de Climent (en memòria de qui va participar en una exposició col·lectiva l’any 1969 a la Sala Rovira de Barcelona), o els també pintors Bartomeu Massot, Ramon Pitxot i Joan Sibecas van ser alguns dels intel·lectuals i artistes empordanesos amb qui Vallès va col·laborar en diferents etapes de la seva vida.
L’any 1950 fa el seu primer viatge a París per estudiar l’obra de Picasso.
L’any 1961 va ser nomenat “Caballero de la órden del Mérito”.
Va ser director del Museu de l’Empordà (1971-1972), on actualment es poden veure diverses obres seves. En aquesta tasca l’ajudà el seu amic i fotògraf, Joaquim Fort de Ribot.
L’any 1979, el seu amic Salvador Dalí el va convidar a participar en la seva gran retrospectiva al Centre Georges Pompidou de París. Aquest mateix any Evarist Vallès celebra una gran mostra antològica al Teatre Museu Dalí.
Des de 1984, Evarist Vallès té una sala permanent amb una mostra del seu treball en pintura i escultura, al Teatre-Museu Gala Salvador Dalí. Aquest mateix any, Vallès, Dalí i Pitxot exposen junts a Dinamarca.
L’any 1999 va fer la seva darrera exposició a la Galeria Canaleta de Figueres. Va morir a Figueres el 23 de febrer de 1999.
Bartomeu Massot (font: Viquipèdia)
Bartomeu Massot i Guillamet (Figueres, 1923 – Barcelona, 1974) fou un pintor empordanès.
Bartomeu Massot va néixer a Figueres l’any 1923 en una família de la petita burgesia. Va Estudiar amb l’aquarel·lista Ramon Reig i amb el mestre Bonaterra a Figueres, i després a la Llotja de Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Escola del Louvre, tot i que a vegades se l’ha descrit com un autor autodidacta. Juntament amb Casellas, Curós, Massanet, Torres, Vallés i Xargay funda el Grup Indika, definit com a col·lectiu d’artistes d’avantguarda de les comarques gironines.
Fou un pintor de fort temperament que es mostrava a les seves obres, ja que sempre utilitzava colors càlids i temperats per la seva emotiva personalitat. Va ser molt proper i amic de Salvador Dalí i del poeta Fages de Climent. Va exposar-se en galeries de Catalunya (Figueres), de Suècia (Estocolm), de Benidorm i de França.
L’any 2008 La Fontana d’Or redescobreix a aquest pintor dedicant-li una exposició amb una seixantena d’obres de l’artista.
En continu diàleg amb els creadors del seu temps l’obra de Massot constitueix una reflexió sobre el llenguatge artístic, en la recerca dels seus límits i les seves possibilitats.
Encara que l’obra de Massot és considerada impressionista en una primera època, la seva evolució artística el porta a l’informalisme, inclús amb anterioritat a pintors més coneguts com els del grup del Dau al Set (Tàpies, Tharrats o Cuixart).
L’any 2018 l’Ajuntament de Figueres va adquirir una nova obra que es va exhibir directament a la col·lecció del Museu de l’Empordà. Però aquesta va ser retirada a finals del mateix any. L’obra li va costar un total de mil euros i era una obra del període de formació de l’artista, mentre era alumne de Ramon Reig i Corominas.
El seu art, segons el llibre de l’exposició homenatge que van fer a Figueres, és definit com a sensorial: tot allò que sent l’artista, com podria sentir-lo qualsevol persona, sentiments com la passió, l’amor, l’angoixa… Massot les sabia traslladar a la seva pintura. També afirmen que ell com artista tots aquests sentiments els sentia més forta i purament que no pas altres persones.
Bartomeu Massot és concebut com un dels màxims exponents de l’art abstracte empordanès, el més significatiu i més agosarat de la seva època.
Segons la Isabel-Clara Simó, que tot i no ser cap entesa en l’art, era amiga d’en Bartomeu Massot, la seva obra tenia un a essència, que ella podia veure en altres pintors, tot i que no es coneixien entre ells. Tot i no ser coneixedora d’art es quedava parada en veure aquest “estil Massot” com el descriu ella i es quedava pensant: que hauria fet en Bartomeu Massot si en comptes d’haver-se quedat reclòs a Figueres durant tota, o quasi tota la seva vida, hauria tingut més influències i hauria pogut veure més artistes.
Bartomeu Massot no va triomfar en vida; segons l’Isabel-Clara Simó podria haver estat per la seva personalitat tan oberta, tan riallera, i poc calculadora la que va fer que no pogués triomfar.
La seva obra li va servir a la poeta Maria Àngels Anglada per il·lustrar el seu llibre de poemes El Bruel de Castelló, publicat l’any 1996.
