Les fotos de Gabriel Casas i Galobardes arriben a Figueres

Data:

El Museu del Joguet de Catalunya inaugura el dissabte 28 d’octubre a les 12 del migdia una exposició que no deixarà ningu indiferent: ‘Gabriel Casas i Galobardes fotos amb joguets’. L’exposició està comissariada per Julià Guillamon i organitzada pel Museu del Joguet de Catalunya i l’Arxiu Nacional de Catalunya del Departament de Cultura. Es tracta del recull d’una selecció de les fotografies, la majoria inèdites que Gabriel Casas i Galobardes va fer amb joguets.

Gabriel Casas i Galobardes va ser un dels grans fotògrafs de la dècada de 1930 a Catalunya. Represaliat pel règim franquista, li van prohibir exercir com a fotoperiodista. La seva filla Núria l’any 1995 va cedir milers de plaques de vidre a l’Arxiu Nacional.

Qui va ser Gabriel Casas i Galobardes (font: Viquipèdia)

Gabriel Casas i Galobardes (Barcelona, 21 de desembre de 1892, Barcelona 14 de novembre de 1973) fou un fotògraf català. És un dels fotògrafs espanyols més importants del període d’entreguerres. Va ser dels primers a adoptar el llenguatge fotogràfic de la Nova Visió, el moviment d’arrel alemanya que va revolucionar el camp de la fotografia amb l’ús d’enquadraments sorprenents, plànols picats i contrapicats, contrastos de llums i formes, fotomuntatges. El 2015 el Museu Nacional d’Art de Catalunya li va dedicar una exposició retrospectiva entre els mesos d’abril i agost.

Nascut al si d’una família de la petita burgesia barcelonina, la seva infància va transcórrer en un ambient marcat per la vocació artística i les conviccions laiques, republicanes i catalanistes. S’inicià de ben jove en el món de la fotografia, que coneixia per tradició familiar, ja que el seu avi, Gonzalo Casas i Fontanals, era un conegut litògraf, pintor i fotògraf. Després d’una estada a l’Uruguai i l’Argentina, on treballà a casa d’un retratista, tornà a Barcelona on va obrir el seu propi estudi fotogràfic. Home inquiet, s’interessà ràpidament per les possibilitats que oferia el fotoperiodisme, en el qual s’inicià com a fotògraf esportiu. Entre 1929 i 1939 produí un gran nombre de reportatges d’altíssima qualitat que es publicaren en revistes i diaris com: L’Esport CatalàDiario Oficial de la Exposición Internacional de BarcelonaBarcelona GráficaLa RamblaMiradorImatgesd’Ací i d’Allà, La Vanguardia, S’Agaró i d’altres. Tanmateix treballà com a cartellista així com a diferents regidories de l’Ajuntament de Barcelona i per a diferents departaments de la Generalitat. Finalitzada la guerra va ser perseguit i empresonat i posteriorment es dedicà a la fotografia industrial i publicitària. El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Al Museu Reina Sofia també es conserva alguna fotografia seva.

La Nova Visió de Gabriel Casas i Galobardes

Gabriel Casas va ser un dels primers fotògrafs espanyols que va fer servir el llenguatge de la Nova Visió i els recursos estètics que havia descrit Moholy-Nagy als seus textos. Durant aquest període va utilitzar els picats, contrapicats, sobreimpressions, descentraments de l’eix de simetria i fragmentacions, per crear un llenguatge que es diferenciava molt de la producció d’altres fotògrafs del moment.

Arran la gran crisi de 1929, les societats occidentals es trobaven molt empobrides. La premsa comença a posar atenció als temes socials i Casas va contribuir a denunciar i donar visibilitat a les desigualtats i a crear un imaginari de les classes desfavorides de la Barcelona de 1930. Però també s’interessa pel retrat, igual com la majoria dels fotògrafs professionals. La seva activitat com a fotògraf de premsa li va permetre realitzar nous apropaments en aquest tipus de fotografies i jugar amb una estètica documental, amb el surrealisme i els recursos de la Nova Visió. Va fer fotografies tant de celebritats com de persones anònimes.

A partir de 1931, amb la proclamació de la Segona República, es va iniciar un període de gran efervescència cultural i de canvis socials, així com una important renovació de la producció artística. Aplicant els programes de les avantguardes, els artistes espanyols van revolucionar el disseny gràfic i la publicitat, i van associar la fotografia i la tipografia per crear noves narratives. Fotògrafs com ara Casas, Josep Sala, Pere Català Pic, Compal o Josep Massana van realitzar muntatges fotogràfics per a Myrurgia, Xocolates Juncosa, Joyería Roca, Perfumerías Gal o Cottet, que es van publicar, a les pàgines de revistes com D’Ací i D’Allà, Imatges, Revista Ford, A.C. Documentos de Actividad Contemporánea. El món editorial va tenir una gran expansió i va ajudar que el públic es pogués familiaritzar amb els creadors moderns, tant nacionals com internacionals. Malgrat això, totes aquestes plataformes culturals sorgides durant la segona República van quedar truncades per l’alçament contra el Govern de la República.

Durant la Guerra Civil, Casas treballà com a fotògraf per a la Generalitat de Catalunya, al Departament de Cultura, Economia i al Comissariat de Propaganda. Després de la guerra va ser condemnat a presó i desposseït del permís per exercir com a fotògraf de premsa. Des d’aquest moment es va dedicar a la fotografia industrial, al retrat a la publicitat i la il·lustració.

Compartir:

spot_img

Popular

Relacionats

Per Santa Creu, pengem la bandera de Figueres al balcó

Figueres recupera la campanya “Per Santa Creu, pengem la...

Els llibres de casa per a aquest Sant Jordi

El Diari de Figueres us presenta, gràcies al treball...

Escolliu amb el Diari de Figueres el cartell més popular de la història de les Fires

El Diari de Figueres us proposa fer "like" en...

Visca els arbres!!!

500 nens i nenes de tercer i quart de...