L’Ajuntament de Figueres aprova impulsar la declaració de Parc Natural de l’Albera

Data:

L’àrea geogràfica de l’Albera és un espai natural de primer ordre a Catalunya, que constitueix una unitat perfectament identificable d’un gran interès biogeogràfic i paisatgístic, amb valors excepcionals de geodiversitat, biodiversitat, hàbitats naturals i paisatges, que es concreten en els nombrosos elements de patrimoni natural i cultural que conté l’espai.

El seu patrimoni natural conté elements geològics, limnològics, biològics, florístics i faunístics de gran vàlua com els afloraments granítics, el geòtop de Puig d’Esquers, les 241 depressions geològiques identificades amb una superfície total de 190 ha, els estanys temporanis mediterranis i una diversitat excepcional d’ecosistemes de tipus centreeuropeu i mediterrani amb la seva flora i fauna associada.

El seu patrimoni cultural està format per elements arqueològics, com els nombrosos monuments megalítics que hi són en una densitat considerable, i elements arquitectònics com ara el ric patrimoni d’art romànic, amb moltes parròquies, ermites i el monumental monestir benedictí de Sant Quirze de Colera; els castells i pobles medievals amb el castell de Requesens com a referència simbòlica de l’espai i l’elevat nombre de construccions de pedra seca, incloent-hi un ric patrimoni hidràulic, que s’escampen per bona part de l’àrea.

Administrativament, l’Albera se situa dins la comarca de l’Alt Empordà i inclou la totalitat o part dels termes municipals dels següents pobles, ordenats d’oest a est: Agullana, la Jonquera, Capmany, Biure, Cantallops, Masarac, Sant Climent Sescebes, Espolla, Mollet de Peralada, Rabós, Garriguella, Vilamaniscle, Vilajuïga, Llançà, Colera i Portbou.

Dins l’espai natural de l’Albera hi ha les següents figures de protecció: l’Espai d’Interès Natural (EIN) de l’Albera, el Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) del Massís de l’Albera amb tres Reserves Naturals Parcials (RNP), l’EIN Basses de l’Albera i gran part de l’EIN Riu Llobregat d’Empordà-Riera de Torrelles, i, com a element cohesiu de totes, hi ha els espais delimitats dins l’àmbit d’especial valor connector en els plànols del Sistema d’espais oberts del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.

La superfície d’aquesta àrea correspon, paisatgísticament parlant, a la suma dels següents sectors i subunitats de paisatge: el sector oriental de la unitat de paisatge dels Aspres i els sectors o subunitats de l’Albera (dins la unitat Salines-l’Albera) i de la costa de la Marenda (dins la unitat Cap de Creus) segons la Carta del paisatge de l’Alt Empordà i el Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines.

Dins l’espai natural de l’Albera hi ha dos sectors clarament diferenciats: la serra de l’Albera, que s’estén pel tram més oriental dels Pirineus, des del coll del Portús fins a la Mediterrània, i el Peudemont o Aspres de l’Albera, que es troba entre la serra i la plana de l’Empordà. Dins de la serra hi ha dues zones que es van declarar PNIN: l’occidental, de Requesens – Baussitges, amb una vegetació extraordinàriament variada de fagedes, rouredes, boscos mixtes i prats culminals; i l’oriental, de Sant Quirze de Colera – Balmeta, amb suredes i brolles, on es troba l’únic nucli de tota la península Ibèrica amb una població natural de tortuga mediterrània.

En el peudemont de l’Albera, dins un espai amb una orografia complexa ple de puigs, serres, depressions, estanys, rius, rieres i còrrecs, hi ha un mosaic agroforestal molt variat compost de conreus de vinya i olivera, camps de secà, prats de pastura, prats de dall i hàbitats de suredes, pinedes, garrigues, matollars i estanys temporanis mediterranis (hàbitat d’interès comunitari prioritari de la Unió Europea amb un valor excepcional de flora i fauna higròfila únic a Catalunya), i associat a aquest mosaic, un patrimoni de pedra seca molt valuós que inclou marges, murs, barraques i un ric i extens patrimoni hidràulic (compost per canals de drenatge i desguàs, alguns de subterranis, que drenen els estanys i recullen l’aigua dels recs d’escorrentia de conreus i prats) que conforma juntament amb la xarxa natural de transport d’aigua un singular sistema hidrogràfic.

La Llei 13/1985 d’espais naturals defineix els parcs naturals com “els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l’objectiu d’aconseguir-ne la conservació d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat de llurs recursos i l’activitat de llurs habitants.” A més d’això, amb el pas del temps els parcs naturals han esdevingut figures que permeten, a més de la protecció del patrimoni natural, la valorització del patrimoni cultural, i exerceixen d’actiu econòmic pel desenvolupament i dinamització socioeconòmica del territori. Per tant, a més dels valors intrínsecs i d’identitat, també aporten serveis ecosistèmics de proveïment i de regulació a la societat, que permeten el benestar de les persones.

La qualificació de l’Albera com a parc natural, que l’equipararia amb els tres parcs naturals de la comarca, encara no s’ha fet efectiva malgrat que es considera que, sent un dels espais naturals bàsics i més rellevants del país, té una necessitat urgent de preservar i gestionar els seus valors naturals, culturals i socials.

L’Ajuntament de Figueres, com a capital de la comarca de l’Alt Empordà, i coneguent el sentit majoritari dels municipis i de la població que resideix a la zona de l’Albera expressa el següent:

1. És conscient de la llarga trajectòria reivindicativa i de lluita per la creació del Parc Natural de l’Albera, que comença a Espolla l’any 1977, que el 1984 es consolida amb la constitució de la Coordinadora per a la defensa de l’Albera (composta per diverses entitats culturals i ambientals de la comarca i de la Catalunya del Nord) i que s’ha anat mantenint fins al dia d’avui a través de diverses entitats i plataformes que han tingut com a objectiu comú la protecció efectiva de tota l’Albera.

2. És coneixedor dels valors patrimonials excepcionals de l’Albera donats a conèixer per la comunitat científica del país i del fet que les diverses figures de protecció que l’afecten que, tanmateix, no n’han permès una gestió activa (excepte en el cas del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera), no s’ajusten a la qualitat dels seus valors excepcionals. És coneixedor, també, de l’existència de documents tècnics ja redactats i presentats a la Junta Rectora del PNIN l’any 2006 pels responsables de la planificació dels espais naturals de la Generalitat de Catalunya, on es considera necessària la declaració del Parc Natural de l’Albera.

3. Està alerta de les amenaces que hi ha a escala global com són el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, que ja estan afectant també l’Albera i adverteix de la necessitat de gestionar el territori vers la resiliència davant aquests reptes.

4. Creu fermament en la necessitat del Parc Natural de l’Albera com a únic organisme integrador de la gestió de la unitat funcional que és l’Albera, que pugui incloure totes les figures de protecció superiors, tant presents com futures, i que pugui actuar preventivament i gestionar tota la unitat de forma activa per tal de preservar el patrimoni geològic, biològic, paisatgístic, arqueològic, històric i sociocultural d’aquesta àrea geogràfica.

5. Té molt present l’actual situació socioeconòmica d’aquest territori, destacant-ne la creixent importància dels sectors vitivinícola i de l’oli, que amb la recuperació dels cultius de la vinya i l’olivera estan creant noves dinàmiques socials, econòmiques i culturals que magnifiquen els valors de tot l’espai de l’Albera. El valor afegit associat a aquest tipus d’agricultura té un efecte de salvaguarda del paisatge, que ajuda al manteniment del mosaic agroforestal i de tot el patrimoni, tant natural com cultural.

6. Reconeix la importància creixent dels espais naturals de protecció especial, com els parcs naturals, i la necessitat de designar-ne de nous per fer front al canvi climàtic, per revertir la pèrdua de biodiversitat, per restaurar les zones humides, per garantir els connectors ecològics i la salut dels ecosistemes i per ajudar a la revitalització socioeconòmica del món rural, tal com recomana la Unió Europea a l’“Estratègia de la UE sobre la Biodiversitat per al 2030” i a “La nova estratègia d’adaptació al canvi climàtic de la UE”.

Atès que totes les polítiques que cal implementar en aquesta àrea geogràfica estan alineades amb la constitució d’un Parc Natural, i en solidaritat amb tots els municipis més directament afectats, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Figueres l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Donar suport a aquesta moció per a reivindicar la urgència de la declaració del Parc Natural de l’Albera com a figura de protecció necessària per al reconeixement dels valors patrimonials d’aquest espai, i per al desenvolupament socioeconòmic d’aquest territori.

SEGON. Donar suport i col·laborar amb tots els ajuntaments de l’àrea geogràfica de l’Albera, i els que aprovin aquesta moció, en la reivindicació de la declaració del Parc Natural de l’Albera i comprometre’s a promoure’l. Demanar a la Diputació de Girona que doni suport a la moció i que col·labori amb els ajuntaments en la promoció i la consecució del parc natural.

TERCER. Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya la priorització d’aquesta reivindicació en les polítiques i línies de treball dels responsables i tècnics del Servei de Planificació de l’Entorn Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la seva col·laboració activa en la proposta del Parc Natural de l’Albera. Sol·licitar als grups parlamentaris que ho creguin convenient la presentació d’una proposta de resolució al Parlament de Catalunya instant al Govern de la Generalitat a promoure la declaració del Parc Natural de l’Albera.

QUART. Notificar aquests acords al Govern de la Generalitat; al Parlament de Catalunya; als Departaments d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, de Territori i de Cultura; al Consell Comarcal i a la Diputació de Girona; i a tots els ajuntaments afectats

Compartir:

spot_img

Popular

Relacionats

Les coses d’en Xavi Jiménez. Encarant el 50è aniversari del Museu Dalí

Aviat es celebraran els 50 anys de l'obertura del...

Oriol Font i Esther López guanyen el 38è Open de Fires de tennis

Les instal•lacions del Club Tennis Figueres han acollit dissabte 20 de...

La Ciutat de Barcelona dedicarà uns jardins a la figuerenca Montserrat Minobis

La Ponència del Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, reunida...

La UE Figueres es queixa d’haver estat exclosa de la Copa del Rei 2024/2025

La Junta Directiva de la Unió Esportiva Figueres es...