Una foto, una història
Josep M. Bernils
Aquest diumenge és la festivitat de Rams. En la tradició cristiana, aquesta diada recorda l’entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la pasqua jueva. Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb tots els honor. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d’olivera per a donar-li la benvinguda com a un personatge carismàtic del moment (ara fa més de vint segles). D’una forma o altra això és el que se celebra encara ara, tot i que amb menys intensitat i participació que dècades enrere.
Buscant per l’arxiu Bernils hem trobat aquesta imatge, de poca qualitat però que és un testimoni d’un costum que es va mantenir fins a finals de la dècada dels anys 60 del segle passat a Figueres. Es tracta de la processó que se celebrava el mateix Diumenge de Rams, acabada la benedicció, a l’entorn de la parròquia de Sant Pere. Actualment la cerimònia es realitza a la porta lateral del temple (on hi ha la plaça), però en aquella època es complementava per un seguici que comptava amb la participació del clergat de la ciutat i fins i tot de les autoritats municipals.
A la foto, datada de l’any 1967, es pot veure el rector de la parròquia d’aleshores, el conegut (i encara recordat) mossèn Pere Xutglà, acompanyat per guàrdies municipals amb uniforme de gala i diversos regidors de l’Ajuntament. Aquest sacerdot va ser l’encarregat de promoure la diversificació de parròquies per la ciutat. Va ser rector i arxipreste de la ciutat des de l’acabament de la Guerra Civil i fins a la seva jubilació, l’any 1978. Va morir el 1991 i havia rebut el títol de Prelat d’Honor de Sa Santedat.
Segons el costumista empordanès Joaquim Gironella Garañana (Cistella, 1906 – Girona, 1992), “a Figueres, cada Diumenge de Rams, acabada la benedicció de les palmes, sortia la processó, que només feia la volta a la plaça de la Peixateria”. A la foto, però, és evident que el recorregut, almenys aquell any, va ser molt més llarg ja que es localitza al xamfrà del carrers Portella i Sant Pere amb la Rambla, on es pot distingir el rètol de l’antiga farmàcia Bonmatí.
Gironella ens descobreix, al seu llibre “Antics costums, tradicions i llegendes de l’Alt Empordà”, un curiós costum: “Mentre era fora, restaven tancades les portes del temple. En retornar la processó a l’església, el capellà donava tres cops a la porta amb la part baixa del pal de la Creu parroquial i, al moment, les portes s’obrien”. Qui sap si algú dels nostres lectors encara ho recorda?
