#OrgulldeFigueres
Per Josep Adolf Estrader.
Sempre he pensat que els millors articles d’opinió són els curts. Primer, perquè tenen més mèrit ja que ser concís no és fàcil. Segon, perquè fan molt més lleugera i agradable la seva lectura. Intentaré que aquest article respongui a aquest motllo.
Prou de tenir dues conductes, dos comportaments. Les imatges que comparteixo amb vosaltres són de l’estadi Albert Gurt. Forats en el filferro perimetral. Per què fer? Per deixar i recollir els nens que utilitzen aquest equipament en horari de tancament. O, sense nens, entrar i sortir els més grandets quan tenen ganes de fer alguns xuts, de fer-la petar, de córrer uns metres… Sento i llegeixo: “Quan hi haurà millores a l’estadi, canvi de tartan, un millor tancament perimetral?”. Signat (legítimament) en primera persona del plural. Nosaltres. El col.lectiu. En canvi no llegeixo enlloc “faig un forat al filferro, entro i surto quan em ve de gust, hi faig el que em dóna la gana”. En primera persona del singular. Jo. Reclamem (legítimament) en plural i amb altaveu. Ens atrinxerem darrera el col.lectiu. Nosaltres. Però infringim (sense cap dret) en singular i en silenci (els que ho fan). Hipocresia, doble moral, cinisme… no sé què més afegir. Sí, una cosa: Egoisme. Voleu que calculem el que val refer tot això? Perquè, tinguem-ho clar: Ho trenco Jo. En canvi, sabeu qui ho paga? Nosaltres.
“Reclamem en plural. Nosaltres. Infringim en singular. Jo.”
