Una foto, una història.
Josep Maria Bernils.
La primavera i l’estiu és l’època de l’any on més habitual són els viatges i, per tant, els viatgers. És a dir, gent d’aquí que se’n va i gent d’allà -de tot arreu- que ens visita. Els temps i el turisme van canviant. Per testimoniar que s’ha fet un viatge, que s’han passat les vacances en un determinat lloc, sigui d’aquí o de l’estranger, havia estat habitual enviar una postal. Tot i que encara hi ha qui les compra i utilitza, el cert és que la gran majoria fan una foto del lloc on es troben i l’envien pel mòbil, normalment a través d’un missatge de WhatsApp, a banda de penjar-les a les xarxes socials.
Si abans uns postal podia tardar dies o una setmana en arribar, avui la tramesa és immediat i l’efecte molt més elevat perquè si es penja a Facebook, per exemple, la imatge és vista possiblement per tots els amics que té aquella persona. També hi ha qui fa una foto de les postals amb el mòbil i tot seguit l’envia. Ni es pren la molèstia de captar la imatge pel seu compte”, ens explicava un llibreter.
A la Biblioteca Fages de Climent hi ha digitalitzada una col·lecció de prop de 200 targetes postals de vistes fotogràfiques de Figueres i de pobles de l’Alt Empordà, editades entre els anys 1909-10 pel diari de caràcter catalanista i catòlic La Veu de l’Empordà (Figueres, 1900-1936) per ser venudes a la papereria del mateix nom, situada al carrer Forn Baix de Figueres, propietat de la família Macià.
Les targetes, que encara avui es poden comprar en llibreters de vell, són fàcilment identificables perquè hi apareix, en vermell, la numeració, el municipi i la llegenda i la menció “Edición de: La Veu de l’Empordà “. Val a dir que se n’edità una sèrie en blanc i negre i una d’acolorida. La sèrie corresponent a Figueres és de 80 postals, amb una número 0 que porta per títol Recuerdo de Figueras (a la foto).
Les postals de la Veu de l’Empordà havien tingut, durant la primera meitat del segle XX,la funció de ser un record de vacances o també per enviar un missatge de felicitacié. Ara s’utilitzen sovint per il·lustrar treballs d’investigació, catàlegs d’exposicions, fullets publicitaris, articles de premsa, etc. En qualsevol cas són un objecte cobejat pels col·leccionistes i amants de la història local i comarcal.
