Una foto, una història.
Josep M. Bernils.
En temps de sequera com l’actual, qualsevol mètode per recollir aigua és bo. Els nostres pares i avis, que no patien l’escassetat actual però sí que tenien problemes de subministrament (en el millor dels casos) o simplement no disposaven d’aigua potable a casa, se les empescaven per recollir aigua de pluja, per exemple, amb dipòsits o cisternes situades, entre altres llocs, al terrat dels habitatges, com el que veiem a la foto.
Aquesta casa i el dipòsit encara existeixen. En ser un domicili particular desconeixem, però, si encara està en ús. L’habitatge es troba situat al xamfrà de l’avinguda Pirineus amb el carrer Ramon Llull, al Poblenou de Figueres, i forma part del meu paisatge diari més proper de casa al llarg de tota la meva vida. L’anècdota del dipòsit, que tots els nens de barri admiràvem, em porta a parlar de dos personatges. L’autor de la imatge, Francesc Castellví, i el propietari de l’immoble, Joan Sutrà. L’habitatge va ser construït l’any 1934 sota el mestratge de l’insigne i recordat arquitecte Pelayo Martínez Paricio. Quan Sutrà hi va anar a viure era de les poques cases de la zona. Des d’allà veia tota la serralada pirinenca i el Montgrí.
Francesc Castellví i Vila (Esparreguera, 1877 – Figueres, 1941) fou Llicenciat en medicina, farmàcia i professor d’educació física. A la ciutat fou propietari de la Farmàcia Castellví situada al carrer Sant Pau cantonada amb carrer Terreres. Va participar activament en la vida cultural, esportiva i associativa de la ciutat. Era un aficionat a la fotografia. Fa uns anys la Biblioteca de Figueres va rebre en donació dos àlbums familiars amb un total de 366 fotografies en blanc i negre, algunes de mida molt petita. Sense ordre establert, hi trobem imatges de Figueres entre els anys 1914 i 1936: edificis i llocs emblemàtics de la ciutat, actes i celebracions, partits de futbol i esdeveniments esportius, etc. La resta d’imatges de la col·lecció són retrats i fotografies familiars.
Pel que fa a Joan Sutrà i Viñas (Figueres, 1898-1981) era un pintor industrial, ofici que va heretar del seu pare, però a la vegada un reconegut i prestigiós restaurador d’art. Va fer diversos viatges d’estudi als museus d’Itàlia i de França, entre els quals destaca una estada al Louvre en una època en la qual això no era massa habitual. Fou professor d’història de l’art i de llengua francesa i director de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau, vice‑president de la Societé des amis de Sant Martin du Canigó i acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona.
Va començar els treballs de restauració en el camp de l’art l’any 1928, a les sales capitulars de la catedral de Girona i a partir del 1934 amb unes taules gòtiques de la catedral de Castelló d’Empúries, una altre de la Mare de Déu de la Llet de Canapost, a Púbol, els retaules i una biga policromada de Sant Miquel de Cruïlles, de Sant Miquel de Pobla de Cièrvols, la Transfiguració del Senyor a la catedral de Barcelona, la Taula dels Sants Joan de Vinaixa a Tarragona, i la restauració de l’església de Cabanelles, entre moltes altres.
Com a crític d’art va col·laborar a totes les publicacions locals i als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Del 1930 al 1959 també va participar activament a l’obra del professor Chanler Rathfon Post, “A History of Spanish Painting” de la Universitat de Haward. El juny de 1995 l’Ajuntament de Figueres va posar el seu nom als jardins de la Via Emporitana. També fou un dels pioners de l’excursionisme empordanès, va fundar la Penya Tramuntana i fou medalla de plata del Centre Excursionista de Catalunya. El seu arxiu personal es troba custodiat al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Ves per on, dos personatges insignes de la ciutat que us hem fet descobrir a partir d’una cisterna d’aigua en un terrat, que ens ha cridat l’atenció en temps de sequera…
