Una foto, una història.
Josep M. Bernils
Hi ha un altre 1 d’octubre a la història de casa nostra. El del 1923, és a dir ara fa un segle. Aquell dia va ser destituïda tota la Corporació Municipal de Figueres (i en paral·lel, les de tot l’Estat espanyol). El fet era conseqüència d’un reial decret signat al dia abans pel general Miquel Primo de Rivera que havia protagonitzat el 13 de setembre.
L’Ajuntament sorgit de les urnes estava presidit per Vicenç Ros -a la foto-, un empresari que va imprimir un fort dinamisme a la vida municipal, essent el capdavant (com a alcalde o com a tinent d’alcalde) de diverses corporacions que van aprovar moltes reformes que van fer història a la ciutat (nova Rambla, monument a Monturiol, creació del Parc-Bosc, impuls a la xarxa de clavegueram, pavimentació de carrers, municipalització de l’aigua, cobriment parcial de la riera, reformes urbanístiques…).
Doncs bé, un cop proclamat l’anomenat Directori militar de Primo de Rivera, i veient que inicialment es respectaven els ajuntaments democràtics, la Corporació figuerenca va aprovar una declaració de suport, tot esperant que transformés el règim que es trobava en una situació política i social molt conflictiva. El mateix alcalde Ros assenyalà que “veiem amb simpatia l’intent de renovació que es vol implementar, inspirat només amb la justícia, l’ordre i la moralitat”.
Pocs dies van durar les bones expectatives… Just mentre a l’Ajuntament estaven redactant l’acta d’aquell ple, es va convocar els regidors a una sessió plenària extraordinària i urgent per a les 12 del migdia de l’1 d’octubre de 1923. El Coronel Governador Militar accidental, Luis de Eugenio i de la Torre, els va anunciar la dissolució de la Corporació, quedant intervinguts i precintats els llibres oficials i les arques amb els comptes, diners i valors municipals.
A les tres de la tarda d’aquell mateix 1-O es va constituir la nova Corporació, presidida per Juli Margall Colls, juntament amb uns quants “vocals associats”, nomenats per l’autoritat militar i que feien les funcions de regidors. El coronel els va dir que esperava que complissin amb el seu deure de treballar en interès de la ciutat i en el bé de la Pàtria. Un dels primers acords que es van adoptar va ser passar a retolar novament els carrers en llengua castellana. Aquí començava tota una altra història, força accidentada, per cert. Maragall va plegar al cap d’uns mesos. I Ros va tornar a l’Ajuntament el 1930, després de la dimissió de Primo de Rivera i amb les perspectives d’un canvi democràtic que va arribar l’any següent amb la proclamació de la República.
