Gràcies, senyor notari, per Josep Adolf Estrader

La historiadora Mariona Seguranyes ens ho explicava perfectament, amb aquesta didàctica i pedagogia que la caracteritzen, en el vídeo que vam difondre fa un parell de setmanes per presentar la figura del senyor notari. Sí, Salvador Dalí Cusí. El 1900, el senyor notari va aterrar a Figueres per allunyar-se dels problemes polítics que havia tingut a Barcelona. Els figuerencs li estarem sempre agraïts, fins i tot si molts no en són del tot conscients. Ningú sabia, començant per ell mateix, que el senyor notari tindria un fill que es convertiria en un dels pintors més importants del món mundial. De tota manera, no és només per això que li estic i estem agraïts. El que més celebro jo personalment avui és que el senyor notari triés la casa que va triar com a primera residència a Figueres. Al costat dels jardins de la marquesa de la Torre, en aquell pis amb una fantàstica eixida que permetia a la família passar hores llargues de lleure sense moure’s de casa. Sabeu què passa? Que, més de cent vint anys després, Figueres necessita obrir-se per sota de la Rambla. La gran majoria del milió tres-cents mil turistes que vénen cada any per descobrir el Teatre-Museu no es mouen gaire dels carrers que envolten el santuari dalinià. Que la casa a on va néixer el mestre sigui a partir d’ara visitable és una gran notícia per als amants de la cultura, l’art i la història. Però que, per visitar-la, es desplacin fins al carrer Monturiol, el nostre boulevard dels genis, això és un regal. Gràcies, senyor notari. Gràcies de debò. Li en devem una. O dues.