L’Ajuntament de Figueres ha atorgat la Medalla de Plata de la Ciutat de l’any 2023 al Forn la Barceloneta, fundat l’any 1885 a Figueres, amb més de 138 anys de tradició i cinc generacions d’una família dedicats a l’elaboració artesana de galetes i pastes seques a partir de matèries primeres d’alta qualitat. Actualment l’empresa disposa de dues botigues pròpies a Figueres i una important xarxa de distribució i punts de venda de les galetes a tot Cataluña, i mereix el reconeixement per formar part indestriable de la vida econòmica i social de la ciutat i també difondre elements singulars de la seva identitat arreu del país.
Un negoci fundat per Francesc Lacasa i Font
El fet documentat de l’existència centenària del Forn la Barceloneta es situa l’any 1.885. Francesc Lacasa i Font era ebanista i va canviar d’ofici passant a treballar amb el seu cunyat Pere Llobet Pascual, que havia obert feia uns anys una petita pastisseria a Figueres, amb caire molt rústic, però sigui que era molt bon operari, es feu una bona clientela. Era un home de més de trenta anys, quan va integrar-se al nou ofici, i el va aprendre a fons, és d’admirar el que va fer. Tot el que produïa en aquells moments, el Forn la Barceloneta segueix fent-ho avui de manera artesanal: borregos , secalls, torradetes, melindros, modernistes, carquinyolis, rosquilles, ametllats, cocos, cubans, panellets per la setmana de Tots Sans, neules i gran varietat de torrons, tortells entorxats i de massapà per les festes nadalenques, flaones i coques de greixons en les seves diades, bunyols durant la quaresma.
A la tardor es feia la crema de codonys, el dit “membrillo” que es venia durant tot l’any. Francesc Lacasa i la seva esposa Teresa Solanes van tirar endavant amb el negoci, amb l’ajuda progressiva dels seus dos fills Gerard i Enric, superant més d’una dificultat.
Teresa, fins l’últim moment de la seva vida, als 88 anys, ajudava amb una feina molt especial. En aquella època, tota la fruita seca, ametlles, pinyons i avellanes que necessitaven per l’elaboració, era trencada a mà, d’una a una: Es trencava sobre un peu de ferro i amb un martell, es picava la fruita que s’aguantava amb dos dits i el gra havia de quedar enter. Després es separava de la clofolla; es feia sobre un gros garbell i es triava acuradament. Era molt laboriós, ella n’era una experta.
Al 1.921, els Lacasa van traslladar la botiga i l’obrador, al n° 18 del carrer Barceloneta, a un local molt millor, tot i que sempre senzill.
Tot el que produïa el Forn la Barceloneta els primers anys, segueix fent-ho avui de manera artesanal: borregos , secalls, torradetes, melindros, modernistes, carquinyolis, rosquilles, ametllats, cocos, cubans, panellets per la setmana de Tots Sans, neules i gran varietat de torrons, tortells entorxats i de massapà per les festes nadalenques, flaones i coques de greixons en les seves diades, bunyols durant la quaresma.
La segona generació
Els fills de Francesc Lacasa, Gerard i Enric, van passar a portar el negoci, es van casar… i va arribar la guerra civil. El febrer de 1.938 un bombardeig ho va destruir tot i va acabar amb la vida d’un fill de 11 anys d’en Gerard i de dues tietes. Després de la tragèdia, tot feia pensar que el negoci tancaria, que els Lacasa no se’n sortirien, entre desmoralitwats i sense recursos. Doncs no. Van obrir un modest establiment al carrer Muralla no. 1, cantonada al carrer Barceloneta. Calia construir un forn anomenat d’escopeta, modern en aquells temps, i incorporar alguna màquina. Es van deixar les típiques balances de pesos per posar en el seu lloc, una balança automàtica.
Gerard Lacasa va viure fins als 94 anys, sempre actiu. L’any 1.985 va poder recollir personalment el premi de de la Cambra de Comerç i Industria de Girona pel centenari de la casa.
La tercera generació
Carme Lacasa, filla d’en Gerard, va començar a ajudar a la botiga als quinze anys i fins a la jubilació al 1989. L’any 1.946 es va casar amb Pere Juanola Costa, que es va incorporar també al negoci familiar. Ell va ser l’ànima que va aconseguir amb els anys una gran transformació en les instal·lacions.
L’any 1.963 es va obrir l’actual botiga, al carrer Muralla no. 21 i a primers dels anys setanta, la part d’elaboració fou instal·lada en una nau, al carrer Núria nº5, amb forns i maquinària moderna. En aquesta època, ja s’havien incorporat també en Josep, fill de la Carme, i la seva esposa Modesta Cortada.
La quarta i cinquena generació
L’any 1.986 fou traspassada l’activitat de fàbrica de galetes a en Josep Juanola Lacasa: era ja la quarta generació. La seva mare el descrivia fa anys com “un treballador innat, que ha continuat la primitiva línia d’elaboració, de caire artesanal, introduint canvis que ha cregut convenients, seguint les noves tècniques, usant sempre matèries de gran qualitat, tal com havia vist fer als seus antecessors, pare i avi que foren els seus mestres. El resultat de tota la seva experiència, permet oferir els clients, un extens assortit de productes, especialitats de pastes seques, rosquilles, melindros, bunyols, tortells, torrons, tot una gamma de sabors, de formes, de textures, que han estat creades, per fer les delícies dels paladars més exigents, amb un gust únic, exquisit i autèntic”, escrivia la Carme Lacasa. Modesta Cortada, casada amb Josep Juanola, és titular de la botiga des del 1.989.
En Josep i la Modesta compten actualment amb el suport del seu fill Jordi Juanola Cortada, cinquena generació. Ell és el qui ha fet l’expansió comercial actual, sortint del àmbit purament comarcal d’anys enrere, a uns nivells molt més importants i sempre amb nous projectes de cara al futur.
Felicitats! El 22 d’octubre, l’Ajuntament els donarà aquesta merescuda Medalla de Plata de Figueres.
