Fer-se soci del Foment de la Sardana Pep Ventura

Data:

Aquest és el missatge que ens vol donar l’entitat figuerenca aquest dissabte 7 d’octubre a partir de 2/4 de 5 al pati de l’escola Salvador Dalí. El Foment de la Sardana Pep Ventura celebra el dia del soci, ballant sardanes amb la cobla La Principal de la Bisbal. “Animem a fer-vos socis del Foment, per a poder continuar junts amb aquestes programacions”, ha publicat la seva presidenta Montserrat Mauné a les seves xarxes socials.

El Foment de la Sardana Pep Ventura

l juliol de 1927 es va crear a Figueres el Foment de la Sardana, amb la finalitat de promocionar el fet sardanista a la ciutat en general, i difondre la cultura musical dels seus compositors. Va néixer com a secció del Casino Menestral, i el gener de 1930 va passar a la Societat Coral Erato. Entre moltes altres iniciatives va editar la revista mensual La dansa més bella, (54 números, del gener de 1928 al juny de 1932) i va promoure la construcció, per subscripció popular, del monument a Pep Ventura. Com tantes altres entitats va haver de finir l’activitat el 1939.


Malgrat que l’activitat sardanista no va desaparèixer del tot a la ciutat, no es va tornar a fundar una entitat sardanista fins l’any 1965 en que es va crear el Foment de la Sardana Pep Ventura. L’entitat mantenia els objectius de l’anterior, i en particular, com el nom destaca, recordar la figura del genial compositor. 
En aquest sentit va culminar el projecte de monument que es va poder inaugurar l’11 de maig de 1972 a la Plaça Josep Terradellas. El disseny de l’obra és de l’arquitecte Pelayo Martínez, el bust de l’escultor Llorenç Cairó i el plafó ceràmic de l’artista Joaquim Bech de Careda.
També va reprendre l’edició d’un butlletí, que tingué tres etapes definides per tres noms: “Activitats” (d’octubre de 1966 a desembre de 1969); “Testimoni” (de gener de 1971 a desembre de 1975) i “Palau del Vent”  (de gener de 1976 a març de 1984). (*)
Al llarg del temps el Foment de la Sardana Pep Ventura, amb el suport municipal, ha consolidat una completa programació al llarg de l’any. Organitza l’homenatge anual a en Pep Ventura per recordar el seu traspàs; també l’Aplec de la Sardana, els aplecs de Sant Pau de la Calçada i de la Salut de Terrades; el cicle de ballades d’estiu, que els darrers anys es clou al Castell de Sant Ferran; la que es fa amb la col•laboració dels comerços de la Plaça de l’Ajuntament i carrers adjacents;  els cursets per aprendre’n a ballar, i nombroses audicions en festes assenyalades com Sant Jordi i Nadal. També col•labora amb les que organitza l’Ajuntament durant les Fires i Festes de la Santa Creu. 
L’actual junta directiva, va assumir l’entitat a finals de febrer del 2015, precisament l’any del seu cinquantè aniversari que va celebrar amb la ciutat realitzant el Pregó de Fires per encàrrec de l’Ajuntament; en atenció als seus associats, alguns amb molts anys donat suport al Foment, i altres d’alta recent, ha començat a organitzar La diada del soci. Aquesta junta és la que ha impulsat la commemoració del bicentenari del naixement de Josep Ventura i Casas, i ha promogut que Figueres esdevingui Capital de la Sardana 2017. 

El Foment es compromet no solament a treballar al llarg d’aquest any i mig amb tots els sectors i les diverses entitats de la ciutat, per aconseguir que aquest 2017 Figueres vibri al so de la cobla i del que significa, sinó també a que aquest impuls continuï en els anys futurs. Aquest compromís passa per transmetre arreu de Catalunya, a la Catalunya Nord, a Alcalà la Real, al lloc on calgui, el missatge que la sardana és una manifestació cultural de primer ordre, actual, i signe inequívoc de la nostra identitat com a Nació.

www.fomentsardanafigueres.blogspot.com

Pep Ventura, per Anna Costa

Pep Ventura va ser un dels músics empordanesos més respectat i aplaudit del seu temps. Va ocupar la plaça de clarinet solista de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i va destacar com a líder de la seva pròpia orquestra de ball, especialment com a virtuós de la tenora. El seu catàleg d’obres abasta un gran nombre de gèneres musicals, des de goigs i caramelles fins a balls de saló a la moda de l’època –com havaneres, valsos o polques–, tot i que va ser molt reconegut per l’extens repertori de sardanes llargues. 
L’activitat professional de Pep Ventura com a intèrpret i compositor va coincidir, a mitjans de segle XIX, amb l’obertura de nous espais de diversió, amb una profunda transformació dels codis socials, i amb la professionalització de l’ofici de músic fruit d’un nou context econòmic. Per aquest motiu, mentre l’òpera italiana i l’opereta francesa triomfaven al Teatre de Figueres –igual com arreu d’Europa–, Ventura s’afanyava a convertir en ritmes ballables els èxits que ell mateix tocava des del fossat, un bon reclam per aconseguir més actuacions per a la seva orquestra. Per aquest motiu avui no ens haurien sorprendre títols del seu repertori com Sardana sobre motivos del Faust, Sardana del barbero de Sevilla o Sardana Fra Diabolo. La premsa escrita, fins i tot, advertia la importància d’aquestes novetats: «Això sí: tots los anys llogan á’n Pep. Saben lo que val la seva copla […] son’ls reys, no tan sols del Ampurdá, si que també de la provincia. Aquest any tucaban entre altras (totas bonas) aquella sardana que’ls inteligents diuen qu’es la Sonámbula.¡Alló si, alló si, que ‘s bó!». 
Paral•lelament a aquest fenomen, i sense que fos contradictori, l’interès per les cançons de tradició oral va ser un altre tòpic del romanticisme. Presentar aquestes melodies en una instrumentació moderna com la dels instruments de la cobla, i adaptar-les per ballar, també va ser un recurs utilitzat per Pep Ventura. Del seu catàleg, destaquen les sardanes Lo cant dels aussellets, La birondom quina doncella o El pardal i, també, un Vals per los dies de Nadal, amb una interessant adaptació de la cançó El noi de la mare per a orquestra de saló ben adient per ballar en casinos i societats en època de torrons i neules. 
A la dècada de 1860, Pep Ventura va participar activament en el projecte associatiu de Josep Anselm Clavé, la xarxa de coristes de classe treballadora que va arrelar en pobles i viles d’arreu de Catalunya. El 1862 es va fundar a Figueres la Societat Coral Erato,de la qual en va ser soci honorari, i el seu «idil•li català a veus soles» Arre Moreu va triomfar en el certamen organitzat per Clavé el 1864 a Barcelona. Aquell any l’Erato va guanyar el primer premi del concurs i, a partir de llavors, la peça va ser interpretada per la majoria de societats corals. Altres composicions per a veus masculines del catàleg de Ventura són el brindis Una orgía o l’havanera La Rubia.
Amb l’esclat de la Revolució de 1868, Pep Ventura va compondre algunes obres estretament relacionades amb les reivindicacions polítiques i socials del republicanisme federal, la ideologia predominant a Figueres en aquella època. Es conserva, per exemple, la transcripció de La Marsellesa per a instrumentació de cobla, l’himne de la República Francesa que va ser assimilat pels empordanesos i que, des de la dècada de 1870, es cantava en català en l’adaptació del mateix Clavé. Ventura també va compondre la sardana Cants del dia,que incloïa la melodia de l’Himne de Riego, i una altra amb un fragment de la sarsuela El diablo en el poder, amb un llibret situat en època de Felip V i estrenada a Figueres just poc després de l’entronització d’Amadeu de Savoia.      
Pep Ventura va ser molt hàbil per adaptar-se als canvis del seu temps, va endevinar ràpidament quins eren els nous camins del negoci musical, que avançava ràpidament cap a una homogeneïtzació dels repertoris internacionals, i va saber llegir en clau empordanesa la rellevància social d’un ball com la sardana que ell va contribuir a modernitzar i connectar a un nou concepte de cultura popular urbana. És per això que va sobresortir entre les desenes i desenes de músics figuerencs amb qui va conviure, i el seu nom es va convertir en una garantia i marca de qualitat.
En contrast amb aquests fets històrics, a principis del segle XX la biografia de Pep Ventura va ser modificada i adaptada per a un nou context polític i social. El catalanisme polític, especialment el de tendència conservadora, necessitava nous emblemes que ajudessin a bastir amb una determinada coherència la història recent de Catalunya. La sardana llarga empordanesa es va folkloritzar: va ser depurada dels valors de progrés i modernitat que tenia al segle XIX. En contrast, es va començar a identificar com a símbol d’antiguitat i de tradició, i amb valors de pau i convivència política i social. En aquest procés, Pep Ventura va ser escollit com a compositor de referència de la cultura «tradicional» catalana, i la seva biografia va caure sota el jou d’un discurs que el va convertir en un analfabet musical i el va recloure en un àmbit local i aïllat de qualsevol fenomen de la música europea del moment. Al mateix temps, el seu catàleg de sardanes llargues relacionades amb l’òpera italiana, la sarsuela, els ritmes antillans, i els fets revolucionaris de la política espanyola recent, van ser silenciades.  

Compartir:

spot_img

Popular

Relacionats

Un cap de setmana dedicat a la gent gran

La Rambla i la Plaça Catalunya us esperen aquest...

22 alumnes de Figueres i 22 estudiants de la UdG han participat al Projecte Rossinyol

L’alcalde Jordi Masquef i la regidora d’Educació Anna Morillas...