El primer i el segon capítols del llibre inèdit “Família i històries figuerenques” de Jordi Bonaterra Vayreda estan dedicats a Ca’n Noguer (la pairalia del Noguer de Segueró, una gran mansió de propietaris rurals ubicada en els primers estreps de la serra de la Mare de Déu del Mont) i a la nissaga Vayreda, la seva família materna. Les fotos que acompanyen aquest article han estat extretes del seu llibre.
Ca’n Noguer
Jordi Bonaterra Vayreda repassa l’arbre genealògic dels propietaris de Ca’n Noguer el primer dels quals es té constància és Jaume Noguer, la persona que va comprar el 1203 un camp a un lloc anomenat Cases de la parròquia de Segaró. Jordi Bonaterra acaba el seu resum de fets rellevants de la nissaga dels Noguer amb un fet curiós del qual va ser protagonista el cinquè hereu anomenat Pere. Ho relata d’aquesta manera, reproduint un texte del segle XIX d’un dels seus avantpassats:
“Amb aquest Pere obrà, Maria Senyora del Mont, un especial miracle el 19 de novembre de 1639, fou que vinguent de casa Barceló de Tragorà sol i a cavall de son cavall, el sorprengué la nit vers el lloc de Sales, i venint aixís a les fosques, allà que fou passar el torrent de Salvanera, errà el camí i pensant venir-se’n aixís a casa prengué per la vora de la riba amont la volta del Mas Trias, anant aixís perdut arrià al cim del cingle d’un poc més amont de la fontella on no volguent passar el cavall el pica amb “l’espuela” i aleshores saltà a daltabaix i estant en el buit coneixent el perill en el que estava, invocà a Maria Santíssima del Mont i lo que succeí fou que el cavall es rebentà del cop sobre ell i ell sols es rompé una cuixa i dues costelles de lo qual en breus dies n’estigué bo. Consta aquest miracle en un retaule passar en la capella de dita santa imatge”.
Els Vayreda
Jordi Bonaterra explica en el llibre que “el que tenim més conegut és la generació dels tres germans (Vayreda): Joaquim (1843-1894), l’hereu pintor creador de l’anomenada escola olotina, de paisatges postimpressionistes. Marian (1853-1903), escriptor i autor de “Records de la darrera carlinada”, “Sang nova” i “La punyalada”, l’obra més coneguda. També cultivà la pintura col.laborant amb el seu germà en la composició de teles en les que el paisatge era compost per Joaquim i la figura per Marian com en l’obra tan coneguda “Les rentadores”, que és avui al Museu d’Art Modern de Barcelona. Estanislau (1843-1901) va estudiar farmàcia i s’especialitzà en botànica. Disciplina en la qual va ser una autoritat. Fou catalogador de la flora catalana entre Sagaró i Lladó i va establir notables jardins botànics, en els quals va aclimatar-hi prop de tres-centes cinquanta espècies. També té diversos treballs d’ornitologia i mineralogia. Pel que he sentit contar, era un fervent catòlic fins al punt de no deixar estudiar Enginyeria al meu avi Joaquim que es va haver de conformar amb ser pèrit agrònom, perquè un catedràtic de la Facultat era ateu”.
