Una foto. Una història.
Josep Maria Bernils.
Per circular per Figueres (en cotxe, però també a peu) estem al cas de la senyalització horitzontal i vertical, dels semàfors, de les indicacions dels agents de la guàrdia urbana… i qui sap si també algun dia tindrem indicacions transmeses digitalment als cotxes o als nostres telèfons mòbils. En qualsevol cas la regulació del trànsit al seu pas per les vies urbanes és necessari (imprescindible, podríem afirmar), especialment si el volum de vehicles circulant és nombrós i les dimensions de l’amplada del vial són petites. Vaja, que impedeixen el pas de dos vehicles al mateix temps. Per això, en alguns pobles petits, encara hi ha poques senyals de trànsit, tot i que per seguretat, eficiència i comoditat, cada cop són més habituals.
Doncs bé, a Figueres resulta que ara fa justament 175 anys que l’Ajuntament es va veure amb la imperiosa necessitat de senyalitzar un únic sentit de circulació en un vial. Exactament, va ser el 12 de gener de 1899 quan es va senyalitzar el carrer Magre, per tal de regular l’entrada de cavalls, tartanes i carruatges a la ciutat. En concret, l’entrada es feia per l’actual carrer Maria Àngels Vayreda (davant mateix d’on ara hi ha la sortida del Teatre-Museu Dalí) i la sortida pel carrer de Besalú.
Hi van posar un cercle blau, amb un senyal de direcció obligatòria en blau, com és habitual ara? Doncs no, perquè aquest tipus d’indicador aleshores no existia. Es va col·locar una placa de marbre a la façana de les cases, amb una fletxa i les paraules “entrada” i “salida”. Unes plaques que encara es conserven i que són perfectament visibles des del carrer per qualsevol vianant que s’hi fixi una mica.
Les infraccions que es posaven als infractors suposaven una multa de 25 pessetes de l’època, una xifra que es considerava molt elevada ja que representava el sou de vuit dies de feina d’un peó. Facin els seus càlculs… L’Ajuntament va rebre queixes, però no sabem quantes multes es van posar i si es van cobrar. Possiblement, tot plegat, va ser una mesura prou contundent per ser obedients i entrar per la bada nord i sortir per la sud.
Els convido a anar a veure les dues plaques. Sens dubte, un testimoni mut de la història de la ciutat durant gairebé dos segles i que s’ha mantingut inalterable fins al dia d’avui. I que duri!
