Una foto, una història.
Josep Maria Bernils.
Van esdevenir un veritable tàndem del republicanisme figuerenc d’abans de la Guerra Civil i van tenir responsabilitats polítiques de primera línia en el primer terç del segle XX, tant a la ciutat com més enllà. Tot i portar-se 15 anys de diferència en l’edat, van morir el 1949, és a dir ara fa 75 anys, amb només nou dies de diferència. Ens referim a Marià Pujulà i a Josep Puig Pujades. A més, tots dos eren sastres de professió. Avui reposen en el panteó dels personatges il·lustres del cementiri municipal i són recordats en el nomenclàtor de la ciutat amb un carrer i uns jardins, respectivament.
Marià Pujulà i Vidal (Figueres, 2-8-1866/10‑3‑1949) era sastre. La seva botiga estava situada al carrer Girona. Va ser un dels polítics més populars de la ciutat, essent elegit alcalde en diverses ocasions (va ocupar el càrrec durant 10 anys). Va militar inicialment en el Central Federal del qual va separar‑se en formar‑se el Partit Socialista Republicà de l’Empordà, després Esquerra Republicana de Catalunya. La primera vegada que fou elegit alcalde fou el 1914 i va promoure la formació del Parc Bosc Municipal, la reforma de la Rambla i la municipalització de les aigües, entre altres projectes de gran interès urbà.
Va tornar a ser alcalde amb la proclamació de la Segona República el 1931, fou cessat durant els fets d’octubre del 1934 i novament elegit el 16 de febrer de 1936. Li va tocar dirigir l’Ajuntament en els primers mesos de la Guerra Civil fins que fou cessat el 16 d’octubre del mateix 1936. Va morir sense recursos, quasi cec i malalt en una habitació de la clínica del doctor Ernest Vila. A causa del seu precari estat de salut ni va exiliar-se ni fou detingut per les autoritats franquistes.
Josep Puig Pujades (Figueres, 26‑6‑1882-Perpinyà, 19‑3‑1949) era fill de Josep Puig París propietari d’un dels més grans magatzems de roba al carrer de Girona, número 15. Va estudiar el batxillerat a l’Institut i en acabar va anar a París a aprendre l’ofici de sastre. Encara era força jove quan va fundar a Figueres l’Aplec Nacionalista Republicà. L’any 1906, amb només catorze anys, Puig Pujades va fer el primer discurs al Teatre Municipal amb ocasió de la Festa de la Bellesa. L’11 de maig del 1930, va fundar la Federació Republicana Socialista de l’Empordà i el 12 d’abril de 1931 va participar a les eleccions municipals ja adherit a Esquerra Republicana. El 23 de maig del mateix any fou elegit diputat pel districte de Figueres per formar part de la Diputació Provisional de la Generalitat i va participar a la Comissió l’Estatut de Catalunya. L’11 de febrer de 1933 el designaren Comissari Delegat del Govern de la Generalitat a Girona. Fou detingut i empresonat arran dels fets del 6 d’octubre de l’any següent.
A les eleccions al Congrés de Diputats de la República del 16 de febrer de 1936 fou el candidat més votat de la província de Girona. En iniciar‑se la Guerra Civil el nomenaren cònsol d’Espanya a Perpinyà, on va fer gestions per l’agermanament d’ambdues poblacions. Després fou cònsol a Lió i acabat el conflicte es va retirar a Amelie les Bains. Va morir a Perpinyà el dia del seu sant, el 19 de març de 1949 i fou enterrat al cementiri del Voló. Al llarg de la seva vida també va desenvolupar una extraordinària activitat intel·lectual com a escriptor, crític d’art i periodista.
