Per Josep Adolf Estrader.
Vaig tenir la sort de ser pregoner de les Fires i Festes de la Santa Creu. No sé si va ser el 1997 o el 1998. Francament, no me’n recordo. El que no se’m passa és l’immens orgull d’haver estat triat per a aquest privilegi. Sempre estaré agraït a Joan Armangué, llavors alcalde, i Pere Prats, en aquell moment regidor de Fires, per haver pensat en mi.
Precisament perquè sé l’honor que suposa, felicito (ja ho he fet privadament per WhatsApp, ara ho faig mediàticament) en Carles Pujol per ser el nostre pregoner de 2024. Periodista amb majúscules, dels que no busquen la sensació sinó l’omnipresència. Després de Déu Nostre Senyor, en Carles Pujol és l’únic al mon capaç de desdoblar-se i de ser a dos llocs el mateix temps.
Discret, molt discret. Tant com festiu i musical. Dues virtuts compatibles en ell. Fa dècades, quan els periodistes de la seva quinta somiaven (somiàvem) a fer el salt a Barcelona i arribar a grans mitjans, ell es va comprar una càmera i un micro i es va inventar Tramuntana TV. El millor no és que va aconseguir fer-ne un referent (mireu els milers de seguidors i espectadors que tenen els seus reportatges) sinó que ha sabut convertir-la en un aliat mediàtic indispensable i imprescindible per a les institucions locals, les associacions, els clubs, les empreses…
Carles Pujol, la veu més inconfusible del planeta. Tant figuerenc com la Rambla. Tant popular com la Monyos. Ell serà el nostre pregoner. He volgut il·lustrar aquest petit article amb una foto que la nostra amiga comuna Rosalina Carreras em va passar fa unes setmanes: la fornada de la COPE de Figueres dels anys 80. Allà el veureu, m’hi veureu. Un record als que ens han deixat i una abraçada a la resta. Felicitats, Carles!
