Una foto, una història.
Josep Maria Bernils.
La visita al cementiri per portar flors o simplement recordar els nostres familiars i amics morts és un fet social molt arrelat a l’entorn de la diada de Tots Sants, l’1 de novembre. A banda del component sentimental, de record a parents i coneguts, fer una visita a alguns cementiris és trobar-se amb un espai molt singular carregat d’història i d’art. Des dels personatges il·lustres que hi estan enterrats, passant pels textos d’algunes làpides o panteons o per la mateixa estructura i configuració dels monuments funeraris, els cementiris són un espai que també convida a ser visitat.
El cementiri de Figueres va començar a ser operatiu l’any 1817. Per tant, té més de 200 anys. Dins del recinte hi ha diversos panteons i tombes singulars que estan inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Alguns d’ells van ser projectats per arquitectes i escultors de prestigi com és el cas d’August Font, Venanci Vallmitjana, Josep Llimona, Frederic Marés o Pelayo Martínez. El camí central del recinte és el lloc on es poden admirar aquestes construccions tant singulars amb un munt d’elements escultòrics i arquitectònics, tot plegat amanit per les històries que s’amaguen al darrere de moltes làpides, fins i tot algunes de tenebroses.
També és digne de ser visitat un dels laterals del recinte, on hi ha l’antic cementiri civil en el qual es poden observar tombes amb símbols maçònics, conservades de forma inalterable fins al dia d’avui malgrat les vicissituds històriques. A la zona nova, situada a tocar del clos de Fires, es poden observar panteons moderns, molts d’ells propietat de ciutadans d’ètnia gitana. Aquesta comunitat té un culte molt especial pel record dels seus difunts i si tenen disponibilitat econòmica, construeixen veritables palauets funeraris.
En el cementiri municipal hi ha un panteó de personatges il·lustres situat molt a prop de l’entrada principal del recinte. Fou construït per la família Garreta l’any 1906 per acollir les despulles de Rafael Garreta i Auter, dos cognoms de famílies benestants figuerenques. A l’entrada hi ha una estàtua de l’escultor Venanci Vallmitjana. L’any 1982 el panteó ja portava més de trenta anys sense cap inhumació i es desconeixien els seus possibles hereus, motiu pel qual va revertir a l’Ajuntament que posteriorment va decidir convertir-lo en un espai d’ús públic.
Les primeres restes allà dipositades foren les de Narcís Monturiol i Estarriol, l’inventor de la navegació submarina. Nat a Figueres el 1819 va morir a Sant Martí de Provençals (Barcelona) el 1885, essent enterrat a cementiri Est de Barcelona. L’any 1972 les seves restes foren traslladades a Figueres i dipositades provisionalment en una tomba de propietat municipal a l’espera de bastir-ne un de nou i exclusiu. Aquest projecte no es va realitzar i en el 1982 es va considerar més adient la conversió del panteó de la família Garreta en mausoleu dedicat als figuerencs més destacats.
