Una foto, una història.
Josep Maria Bernils.
L’associació dels Amics de la Parròquia de Sant Pere acaben d’anunciar que per a la propera Setmana Santa (que enguany s’escau la darrera setmana del mes de març) volen recuperar una tradició que durant més de 400 anys es va fer a Figueres. Es tracta del Cant de l’Àngel, que se celebrava el Diumenge de Resurrecció, amb processó inclosa, i que va ser una tradició ciutadana amb més de quatre segles al seu darrera i que es va perdre fa uns 60 anys.
Només Blanes, Calella de la Costa i Olot han mantingut fins al dia d’avui la tradició del Cant de l’Àngel, celebrada habitualment el Diumenge de Pasqua. A Figueres va desaparèixer a la dècada dels 60, però s’havia convertit en una de les més singulars de Catalunya ja que s’acompanyava d’una processó que es desenvolupava pels carrers de la ciutat, igual que a Camprodon. Ara, però, la seva recuperació només es faria a l’interior del temple. Com a tot arreu, on la cerimònia consistia en cantar el “Regina coeli” a l’interior de la parròquia en acabar la missa solemne, però a Figueres –almenys fins a la República- va tenir molta més transcendència.
L’històric cronista Eduard Rodeja (Figueres, 1896-1968) va deixar escrit que “no ens ha quedat cap document que expliqui el seu origen, però sembla que data de finals del segle XVI o principis del XVII, en què s’incrementà la solemnitat d’algunes processons” amb la introducció de petites representacions teatrals. El seu objectiu “era fer present d’una manera teatralitzada la bona nova de la Resurrecció de Jesús”.
El Cant o la Processó de l’Àngel –s’havia conegut a la ciutat amb els dos noms- era un acte molt matiner. En concret, a les set del matí del Diumenge de Pasqua el rector ja havia fet un acte religiós a la parròquia de Sant Pere que s’acabava amb aquestes paraules: ”Digueu-nos Maria, què heu vist pel camí?. He vist el sepulcre de Crist viu i la glòria del Ressuscitat”. Després prenia la custòdia sense la sagrada forma i la posava, successivament, tres vegades sobre l’altar. A la tercera ja hi havia col·locat l’hòstia i tot seguit s’iniciava la processó.
Relata Rodeja que “hi havia dues seccions. A la primera hi anava la imatge de la Verge vestida de dol amb mantellina negre i a la segona hi anava la custòdia sota tàlem i precedida per un nen vestit d’àngel. Una secció passava pel carrer de Sant Pere i l’altre per la Baixada de l’Església. Es trobaven a la plaça de l’Ajuntament on l’Àngel cantava l’al·leluia anunciant la Resurrecció del Senyor. En aquell moment un sacerdot estirava el vel negre de la Verge, sota el qual n’apareixia un mantell blanc habitual. Les campanes de l’església eren aleshores llançades al vol i la ciutat sabia que havia començat el diumenge de la Pasqua de Resurrecció”.
Altres testimonis recorden que el nen que anava vestit d’àngel havia estat prèviament triat pel rector de Sant Pere i havia d’assajar moltes vegades la cançó. L’elecció es feia a partir de les indicacions de l’organista de la parròquia, mossèn Emili Lleys, ja que havia de tenir bona veu i saber música, degut a que hi havia notes molt altes. Ser escollit per a aquesta cerimònia religiosa era considerat un gran honor per les seves famílies i durant un temps el nen era recordat com “el que ha cantat l’al·leluia”. El dia abans anava a un perruquer de la ciutat que li arrissava els cabells i així quedava caracteritzat tal com coneixem moltes de les representacions artístiques dels àngels.
La foto data dels anys 60 dels segle passat, en la que seria una de les darreres representacions d’aquesta tradició figuerenca. Forma part de l’històric arxiu fotogràfic de Joan Montcanut.
