Curiositats de Figueres.
Una secció a càrrec de Josep Maria Ortega.
Des de la seva joventut, Salvador Dalí podia contemplar les fires des de la terrassa de la casa de Figueres a on vivia, al costat de la seva casa natal i que feia cantonada entre els carrers Monturiol, Caamaño i la plaça de la Palmera. Ja era un espectador privilegiat de les atraccions de les fires i del circ que s’instal·laven allà mateix durant les festes del mes de maig. Entre les obres primerenques del jove Dalí hi podem trobar fins a tres aiguades sobre cartró amb referències al circ i les fires, que varen ser pintades quan Dalí tenia entre 17 i 18 anys i que es troben referenciades al catàleg raonat del Centre d’Estudis Dalinians. La més coneguda és, possiblement, el la titulada Fires de la Santa Creu de Figueres, una petita obra de l’any 1922 que la Fundació Gala-Salvador Dalí va adquirir l’agost del 2010, on es pot captar la visió de les fires que el jove artista tenia des de casa seva mateix: els gegants, els cavallets, toreros, futbolistes… un aiguabarreig de gent amunt i avall, una festa de colors, olors i músiques…que tenia a l’abast de casa seva. Al fons s’aprecia amb detall una carpa a on es pot llegir la inscripció Circus.
Una altra obra d’aquesta mateixa època retrata un Saltimbanqui (actualment es troba exposada al The Salvador Dalí Museum, de Saint Petersburg, als Estats Units). La tercera, que forma part d’una col·lecció privada- reflecteix una escena de circ. Segons el periodista i escriptor dalinià Josep Playà i Maset, encara es podria afegir, entre aquestes primeres obres, una de pràcticament desconeguda: un gerro de vidre pintat des de dins, en què es pot veure la figura d’un domador i una noia a la porta d’una carpa de circ (una peça mai exposada i reproduïda només al llibre “Dalí. Le dur et le mou”, de Robert i Nicholas Descharnes).
Quan Dalí se’n va a estudiar a Madrid i van arribar les dates de les fires, no es va poder estar d’enviar un article ple de nostàlgia, que es publicaria al setmanari Empordà Federal en la seva edició del 16 de maig de 1923 sota el títol Sketchs arbitraris, on de nou, hi apareix la visió de l’infant: “Vet aquí que ve un dia en què tota la plaça es converteix en una gran capsa de música! Tots els balcons s’han obert per escoltar-la. La fira és un gran basar-vivent”. Així recordava Salvador Dalí les Fires de la Santa Creu de Figueres des del seu exili madrileny.
També en el seu dietari adolescent hi trobem una referència directa a l’expectació que van despertar a la ciutat les dues sessions d’hipnotisme del mag polonès Onofroff, i l’impacte que va tenir entre el grup d’amics de l’ institut. Aquest interès pels espectacles de màgia, pels trapezistes, pels pallassos … el va mantenir sempre. I el va compartir amb altres amics com el crític d’art Sebastià Gasch i el poeta Federico García Lorca (que té diversos dibuixos entorn del circ, els pallassos i els domadors).
El 1921, Dalí va dissenyar amb Joan Subias una carrossa per a la desfilada dels Reis de Figueres i el mateix any va rebre l’encàrrec de fer dos cartells per a les Fires de la Santa Creu que es va materialitzar en l’obra adquirida per la Fundació Gala-Salvador Dalí el 2010. Josep Playà ens continua explicant que “Per això, quan molts anys després el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer va voler ridiculitzar Dalí dient que era un clown, ell ho va rebre com un elogi més que un insult. I la resposta immediata va ser disfressar-se de pallasso. Se’n va anar a una sastreria teatral del carrer Conde del Asalto (avui Nou de la Rambla) de Barcelona on un ex transformista, Derkas, el va vestir de pallasso i el fotògraf Postius el va immortalitzar. I per completar l’escenografia, va deixar anar una de les seves provocadores sentències: “És més difícil actuar com a pallasso durant quaranta anys que fer de pintor”. Els lligams entre Dalí, les Fires de la Santa Creu i el circ són abundants, tant des del punt de vista personal com artístic.
© Salvador Dalí, Fundació Gala-Salvador Dalí, Figueres.
