Per Josep Maria Ortega López.
És una ceba de sabor dolç i sense picor, característiques aportades per les condicions climàtiques i geogràfiques de l’Empordà. L’origen d’aquesta varietat està lligat a la comarca i, sobretot, a les hortes de Figueres i els seus voltants, però que avui en dia es cultiva a molts indrets de Catalunya. Pel que fa a Figueres, es subministrava la ceba procedent de l’horta empordanesa, Figueres, Cabanes, Vila-sacra, Vilabertran.. i s’enviava en tren als mercats de Barcelona. En arribar a la capital, per descarregar-la, els bastaixos anunciaven: “Ja arriba la ceba de Figueres! i d’aquí li va quedar el nom actual.
Aquesta és una varietat de l’espècie Allium cepa, que té un color rosat, una mica lilós, i la seva forma és un xic aplanada. Els sòls humits de l’Empordà confereixen a aquesta ceba menys consistència i duresa i més dolçor. Un cop collida, la ceba es pot mantenir durant tres mesos en magatzems frescos i ventilats i, un cop passat aquest temps, es passa a conservar en cambres de fred sec. Una característica que millora el seu gust al menjar-la en cru, per amanida, a l’hora de preparar-la, és no utilitzar cap eina de tall, sinó fer-li un cop per esclafar-la, i separar el trossos per menjar-la, el que també es coneix com a ceba del cop de puny. És de gust suau i cruixent a la mossegada. Això fa que sigui popular per prendre-la en sofregits o directament sense coure
Des del 2018, la ceba de Figueres té la Marca de Garantia de Productes de l’Empordà.
