Per Josep Maria Dacosta
L’escriptor figuerenc Vicenç Pagès Jordà afirmava que va néixer en una ciutat «botiguera i surrealista», la versió personal del lema vintage «Figueres, comercial i gastronòmica i (cultural)». A Figueres, la paraula surrealista vol dir moltes coses, però jo trio el significat que més m’agrada: «un fet singular, difícilment explicable per la lògica, i que s’entén més per l’emoció que no pas per la raó». Potser és aquest el qualificatiu que més s’escau a la mostra de cuina creativa que s’anomena precisament Ruta del Tast Surrealista.
El tast surrealista exhibeix la creativitat dels cuiners i cuineres locals que adapten la vella dita de «La imaginació al poder» a «La imaginació al paladar» i ens obsequien amb delícies sorprenents i estèticament memorables. No és gens estrany que aquesta explosió de sabors i colors es dediqui a Dalí, que precisament a sis anys volia ser cuiner.
La ruta ofereix dues opcions, el tast i l’àpat. El primer és una porció dolça o salada, una tapa que es pot prendre a peu dret i seguir el periple per fer més degustacions. L’àpat és el menú complet, per als que prefereixen entaular-se i allargar la sobretaula, proposta que afortunadament s’ha recuperat i ha reincorporat a la ruta les catedrals gastronòmiques figuerenques.
Els menús i les tapes mariden amb vi de la DO Empordà, que dona el do de pit, com a beguda que els acompanya i han deixat enrere l’exclusivitat de prendre els tastos únicament amb cervesa, qüestió inèdita i paradoxal a casa nostra on tenim vins extraordinaris. Alguns xefs bategen les seves creacions amb noms que són títols de quadres de Dalí o bé frases d’aquest artista universal, fet que fomenta el coneixement de l’obra daliniana.
El prestigi de la ruta va creixent, va de boca en boca i de boca a boca -sí, també hi ha petons dalinians en aquest itinerari plaent-. En definitiva, cap amant de la gastronomia no s’ha de perdre la Ruta del Tast Surrealista de Figueres. Bon profit i ens retrobarem l’any que ve.
