Segons consta al Registre d’Altes de la Contribució Industrial de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Figueres, la Carnisseria Serra es dóna oficialment d’alta l’u de juny de 1910. Es tracta doncs de la carnisseria amb més anys de vida de la ciutat de Figueres i probablement de l’Alt Empordà.
L’avi Miquel
La història de la carnisseria comença quan en Miquel Serra i Romans, un jove amb enginy i ganes d’aprendre l’ofici de carnisser, començà en els seus inicis amb el seu oncle, en Martí Romans i Planes, que li féu de mestre i li ensenyà els petits secrets d’aquest ofici. En Martí li deixà els diners per llogar la seva botiga a la Plaza del Comercio, 3 (actual Plaça del Gra, 3). El lloguer del negoci es va acordar amb els tractes següents: l’avi Miquel li donaria al seu oncle Martí un percentatge per quilo de carn venuda.
Mentrestant, l’avi Miquel acumulava els seus propis estalvis amb els beneficis d’aquest tracte. Després, i fruit de molt treball, va comprar la casa del costat, Plaça del Gra, 1. L’u de juny de 1910 obria les portes del seu propi negoci, anomenat Carnisseria M. Serra. Casat amb la Joana Sitjà i pare de dos fills, van tirar endavant i establir els pilars de l’actual carnisseria. En els seus inicis, la carnisseria només oferia carn de vedella i de xai.
En Ramon Serra
El fill de l’avi Miquel havia de continuar la saga i, per tant, en Ramon va anar amb 16 anys cap a Sant Sebastià per aprendre noves fórmules que més tard aplicaria a la carnisseria de la Plaça del Gra. Després de tornar a Figueres, treballaria a la carnisseria de Ca’n Cabretes, al carrer Girona. Anys més tard va començar a treballar amb el seu pare i a vendre porc. Ja emprès el seu ofici, en Ramon es va casar amb la jove Magdalena Tura, que també va treballar amb el seu marit i el seu sogre. Més tard, la família es va ampliar amb el naixement d’en Miquel i la Susanna.
L’avi Miquel, fundador de la carnisseria, envellí i en Ramon Serra i la Magdalena Tura van passar al front del negoci. En Ramon s’ocupava de l’elaboració dels productes al treballador i de la compravenda de carn amb els escorxadors. La Magda, amb 32 anys, es va convertir en la cara visible dels clients i despatxava com si ho hagués fet tota la vida. Es va passar més de 40 anys obrint tots els matins la persiana de la carnisseria i és la memòria viva de tot allò que mai s’ha escrit i que sempre ha passat de forma oral de pares a fills en el llarg de la història d’aquesta casa.
En Miquel Serra Tura
El febrer de 1967 l’avi Miquel ens deixava per sempre. Al mateix temps, el jove i trempat Miquelet, nét d’n Miquel, començava la seva carrera professional amb només 14 anys a l’escorxador de Fridasa. Un any després, i amb l’afany d’aprendre més, el seu pare el va enviar a França, a la boucherie d’n Josep Carreres. Allà va aprendre a manipular el bou i a fer l’espectec i el patè de campanya, productes que en Miquel Serra sempre portarà segellats en el record. Aquell jovenet, que tenia una empenta que no se l’acabava, als 16 anys va començar a treballar de valent al negoci familiar. Durant uns anys, el seu pare Ramon li va ensenyar a dominar els secrets dels mètodes casolans, li va lliurar els secrets d’elaboració tradicionals i li va transmetre que al client se li ha d’oferir només la millor carn.
El juny de 1980, en Miquel es casava amb la Fina Anton, que també es va afegir al negoci familiar. Uns anys més tardd, van tenir dos fills, en Ramon i l’Anna. La mort de Ramon Serra l’any 1986 va deixar la carnisseria en mans d’en Miquel, la Magdalena i la Fina.
De nou, un trist moment per a tots. La Fina va morir el novembre de 1990 i en Miquel va haver de continuar sol el negoci junt amb la seva mare. L’any 1996 va conèixer la Bibiana, amb qui va ampliar el negoci familiar amb la inauguració del “Petit Rebost”, una botigueta acollidora a on es poden trobar des de delicadeses fins als millors plats cuinats casolans.
Ja més grans, els fills d’en Miquel van escollir el seu futur. En Ramon va decidir estudiar i obrir-se pas en altres matèries mentre que l’Anna, la petita, va decidir continuar la tradició familiar.
