L’Any Montserrat Vayreda, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) per commemorar el centenari del naixement de l’escriptora, s’ha presentat avui (dijous 1 de febrer de 2024) en una roda de premsa en què han participat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, i la comissària de la commemoració, Anna Maria Velaz Sicart.
Us reproduïm tot seguit la informació difosa pel Departament de Cultura de la Generalitat, a on trobareu tots els detalls d’aquest any commemoratiu:
L’Any Montserrat Vayreda vol, amb la complicitat d’estaments, associacions i particulars, que la figura de l’escriptora i la seva obra literària sigui llegida, coneguda, estudiada i valorada arreu de Catalunya, com ja ho és a la seva terra empordanesa. Aquest és un dels principals objectius d’aquesta celebració durant l’any 2024: situar una poeta singular al lloc que li correspon en el context de la cultura catalana contemporània. Per tal de fer-ho, seran fonamentals les iniciatives editorials que ja s’estan preparant i que permetran que l’autora es pugui trobar de manera extensiva en llibreries. A més, per difondre l’obra vayrediana en el conjunt de la societat, es vol convidar a entitats, estaments i associacions a participar de forma activa en aquesta commemoració a través de conferències, recitals, sessions poeticomusicals, etc., sense oblidar l’àmbit educatiu, perquè infants i adolescents puguin gaudir i treballar l’autora, ni la jornada acadèmica des de l’òptica dels estudiosos de l’obra i del context històric i artístic en què es va moure l’autora.
Tota la programació ha de servir perquè Montserrat Vayreda sigui tan justament homenatjada com degudament coneguda i llegida arreu de Catalunya, com a escriptora i poeta.
Actes a Figueres i Barcelona
L’inici oficial de la commemoració tindrà lloc el 14 de febrer a l’Auditori Caputxins de Figueres, localitat on va residir gairebé durant tota la seva vida Montserrat Vayreda. A més dels parlaments institucionals, l’acte, coordinat per la Institució de les Lletres Catalanes, presentarà els eixos principals de l’Any i contindrà una taula rodona per parlar del llegat i l’actualitat de l’obra de Vayreda, un tast de l’espectacle “La sensibilitat de la tramuntana” amb l’actor Martí Peraferrer Vayreda i la cantant Glòria Vila Aymerich posarà punt final a la vetllada. A tall de colofó, al desembre tindrà lloc a l’Ateneu Barcelonès l’acte de cloenda amb taula rodona per posar en valor de Vayreda amb altres poetes de la seva generació i un tancament poètico-musical concebut per nous creadors.
Jornada acadèmica, conferències i reedició de l’obra de Vayreda
Els mesos de març i abril es celebrarà un seguit de cicles i exposicions a la Biblioteca Carles Fages de Climent, de Figueres, dipositària de part de la seva obra escrita i dels llibres de la seva biblioteca personal dedicats pels autors a la poeta. La biblioteca de Figueres farà inventari i catalogació de documentació generada i rebuda per Montserrat Vayreda, i l’organitzarà en blocs temàtics: vida i obra, homenatges, obra escrita, relació amb artistes.
L’obra i trajectòria de Montserrat Vayreda serà, per primer cop, motiu d’estudi en una jornada acadèmica en ocasió de la commemoració. Tindrà lloc el 12 de novembre a la Universitat de Girona. “Montserrat Vayreda: Somio obrir camins entenedors” és una exposició concebuda especialment per a la commemoració, que vol oferir una passejada per la trajectòria vital, humana i artística de l’escriptora. El fet que sigui itinerant permetrà fer conèixer l’autora arreu del territori català.
Durant la commemoració, s’ha previst la publicació i reedició de quatre obres literàries de Vayreda per posar a l’abast del públic lector la seva producció més destacada. Els volums són Els pobles de l’Empordà, Un color per cada amic, Antologia poètica i Recull de poesia inèdita. Amb motiu de la commemoració, el Departament d’Educació crearà un espai web dedicat a l’autora, amb recursos i materials didàctics, perquè els centres de primària i secundària treballin la seva obra a l’aula.
La Fira d’espectacles literaris Litterarum de Móra d’Ebre inclourà dins la seva programació un espectacle basat en l’obra de Montserrat Vayreda.
Coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, s’estrenarà a Figueres la ruta literària Vayreda, concebuda i dissenyada per la comissària de l’any.
L’autora
Montserrat Vayreda i Trullol va néixer a Lladó (Alt Empordà) el 28 d’agost de 1924. És sobretot coneguda com a poeta, però cal recordar que no només va escriure poesia. Els pobles de l’Alt Empordà, la seva obra magna en prosa, es va publicar en edició de bibliòfil entre 1978 i 1990. Per dur a terme aquell projecte editorial, Montserrat va recórrer incansablement tots els municipis, pobles i llogarrets de la comarca. Paisatge, història i llegenda es fusionen en les descripcions, complementades amb il·lustracions i serigrafies de diversos artistes amics. Aquesta obra, intensament viscuda, entre crònica periodística —amb crítica constructiva inclosa— i descripció històrica i paisatgística, inclou també un poema original dedicat a cadascun dels pobles. L’obra ha estat reeditada darrerament en quatre volums i torna a ser avui a l’abast del lector. Però Montserrat Vayreda ja s’havia iniciat en la poesia molt abans; en l’inici de l’adolescència, la música i els poemes eren consubstancials de l’ambient familiar i de la seva vida quotidiana. El constant contacte amb la naturalesa durant la joventut al voltant de la casa pairal, al moment en què es forjava la seva veu literària, la va influenciar tant com la lectura de Verdaguer, Maragall, Segarra o Carner. Els mestres li aportaven competència poètica, coneixements formals, l’ofici —imprescindible— per poder expressar amb gràcia i finor les impressions motivades per la muntanya i el riu, els sembrats, els boscos o la mar propera, tan misteriosa com seductora. En l’obra existeix una perfecta simbiosi entre el jo poètic i el paisatge, interioritzat sensitivament i amb una íntima fusió entre raó i sentiment. La seva poesia, espontània i sincera, defuig el recargolament innecessari, l’artifici gratuït —“Somnio obrir camis entenedors”, diu l’acròstic en què s’autodefineix— i s’equilibra amb un notable esforç d’elaboració. Montserrat Vayreda va voler fer-se una veu personal en poesia: “Si amb la veu pròpia el pots cantar (un instant del teu viure) no vulguis manllevar-la” escriu en un poema d’Afirmo l’esperança; per això, des del seu primer llibre, Entre el temps i l’eternitat, va maldar per desempallegar-se de tota influència d’altri.
La poesia vayrediana és rica i variada, essencial i mesurada, lluminosa i reflexiva amb la lògica evolució formal en una obra que es presenta tan dilatada en el temps: el de tota una vida de la dona que, fins als últims moments, va tenir la ploma a la mà, disposada a copsar la poesia de l’instant fugitiu o a reviure els records del passat que “tot s’ho enduu” per transformar-los en matèria poètica. El tarannà decidit i coratjós de l’autora impregna bona part de la seva poesia, vitalista i esperançada: “Si l’ametller i jo/ l’hivern podem vèncer,/ és perquè tenim/esperança sempre/ i amb saba o amb sang/ encenem bandera”.
Montserrat Vayreda va ser homenatjada en vida a la seva terra, on gaudia de respecte i estima pel seu tarannà obert i generós i pel seu activisme cultural i la seva acció intel·lectual. Va morir a Figueres, la ciutat que l’havia nomenat filla predilecta, el 8 de novembre de 2006.
La comissària
Anna Maria Velaz Sicart (Figueres,1948) és llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana) i diplomada en Filologia Francesa. Ha treballat en el camp de l’ensenyament de la llengua i literatura catalanes i franceses. Professora consultora de la Universitat Oberta de Catalunya del 2007 al 2013. Ha impartit cursos de Literatura Comparada catalana i francesa al Centre de Formació Universitària Joaquim Xirau (UdG) de Figueres. Curadora de l’obra literària de Montserrat Vayreda, n’ha editat l’Antologia de poesia inèdita, amb un estudi introductori biogràfic i literari (2005) i Els pobles de l’Alt Empordà, en quatre volums (2018-2020). Va tenir cura de l’edició i estudi de l’obra d’Andrée Bruguière de Gorgot (2015) i més recentment d’obres de Carme Montoriol, i de Josep Puig Pujades. Del 2003 al 2011 va coordinar els cursos anuals de Literatura Catalana d’Òmnium Cultural i hi va participar amb diverses conferències sobre escriptors dels segles XIX i XX. Ha publicat articles a Empordà, Revista de Girona, Alberes, L’Avenç, Annals IEE i Encesa Literària. Ha format part de diversos jurats literaris i és coautora de llibres col·lectius com: Recrear Rodoreda Romanyà (UdG 2008); Nosaltres les fusterianes (València 2017); Rellegir Maria Àngels Anglada (2020); El llegat de Maria Àngels Anglada (Càtedra de Patrimoni Literari M. Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, UdG 2019).
