En aquest nou lliurament de “Les Coses d’en Xavi” Jiménez, el nostre col·laborador ens du d’excursió fins al bosc situat darrere la platja d’Es Castell, a Palamós, per ensenyar-nos l’anomenada barraca d’en Dalí. És un petit taller, que avui està buit però que guarda al seu darrere una curiosa història relacionada amb el pintor figuerenc.
L’origen de la Barraca d’en Dalí té a veure amb una gran finca anomenada Mas Juny. Es tracta d’una masia que primer es deia Mas Crispí i que va començar a ser famosa quan el pintor Josep Maria Sert, autor entre d’altres del mural de la gran Sala de la Societat de Nacions, a Ginebra) va comprar la finca fa cent anys. Sert va convidar-hi amics de renom que havia conegut en els seus viatges per Europa i Amèrica: Marlene Dietrich, Visconti, Coco Chanel, Francesc Macià, Francesc Cambó i un Dalí molt jove.
El 1935 la tragèdia de la mort a Albons en accident de cotxe a bord d’un Rolls Royce del germà de la llavors esposa de Sert, el príncep Alexis Mdivani, va fer que Roussie, la dona de Sert, no volgués tornar mai més a aquella finca.
El 1940 Sert (que moriria cinc anys després) va vendre la casa a Albert Puig Palau (1908-1986), un jove atractiu, amic de la festa i cinquè fill d’un multimilionari. Puig Palau hi organitzarà festes, com feia a la seva casa a Barcelona. Salvador Dalí també era molt amic de Puig Palau i participava a aquestes festes. L’Albert, en un gest d’amabilitat i cordialitat, va fer construir un taller-estudi a Dalí perquè aquest s’inspirés i hi creés les seves obres. Neix aquí la Barraca d’en Dalí, amb l’originalitat de tenir la porta inclinada, fet que la convertia en més surrealista. Dalí va rebre amb agraïment aquest detall i fins i tot va visitar l’estudi. Però ell ja tenia un racó de treball, el que ell mateix havia creat a Portlligat. Per això no va anar mai a la barraca a pintar. Almenys no se’n té cap constància.
