El gran artífex, creador i dissenyador del Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 28 de setembre de 1974, va ser Salvador Dalí. El pintor figuerenc va comptar amb la participació, intervenció, aliança o acompanyament de diferents persones. Nosaltres n’hem seleccionat set. I us les presentem en aquest article.
Ramon Guardiola Rovira (1920-1991)
El mestre i advocat Ramon Guardiola va ser alcalde de Figueres de 1960 a 1973. Va ser l’alcalde que va traslladar el barri de la comunitat gitana del Garrigal a Sant Joan i que va promoure la creació del Teatre-Museu Dalí. Tot va començar quan un dia li va demanar a Dalí si li semblaria bé cedir un quadre al Museu de l’Empordà. Guardiola no va poder inaugurar el museu com a alcalde perquè un any abans va deixar de ser el primer regidor de la ciutat, desig que, segons algunes persones, havia expressat moltes vegades. Guardiola va publicar el 1984 Dalí y su museo: la obra que no quiso Bellas Artes i el 1990, Dalí de primera mà.
Pere Giró Brugués (1932-2022)
L’article de Manel Pont i Bosch al Vida Parroquial l’any 1973 ens explica: “Ha estat nomenat Alcalde de Figueres per substituir Ramon Guardiola que cessa voluntàriament, segons desig manifestat moltes vegades amb insistència, Pere Giró Brugués, empresari constructor, expresident de la Unió Esportiva Figueres i vicepresident del Club de Futbol Girona, president de la secció esportiva de l’esmentat club”. Pere Giró Brugués va ser alcalde de Figueres de 1973 a 1979. Va ser a ell a qui li va correspondre doncs fer els darrers esforços, no escassos, perquè el Teatre-Museu Dalí fos una realitat el 1974. Els diversos resums biogràfics que s’han escrit sobre ell expliquen que, durant els anys en què va ser alcalde, l’Estat va construir els trams de l’autopista de l’AP-7 entre Girona i Figueres i entre Figueres i La Jonquera, es va construir l’actual cinturó de Ronda a la N-II i es van transformar els cèntrics carrers Girona, Peralada i la Jonquera en zona de vianants.
Emilio Pérez Piñero (1935-1972)
Emilio Pérez Piñero va ser l’arquitecte murcià de la cúpula del Teatre-Museu Dalí. Malauradement no va poder veure-la acabada perquè l’any 1972, tornant una nit de Figueres a Calasparra (a on vivia) va tenir un accident de cotxe que li va costar la vida. L’obra va ser acabada pel seu germà, també implicat en el projecte. Pérez Piñero va fer amistat amb Dalí i la seva relació va ser estreta durant aquells anys de reconversió del teatre municipal de Figueres en Teatre-Museu Dalí.
Melitó Casals “Meli” (1910-1990)
Molts van ser els fotògrafs de tot el món que van treballar per a Dalí durant la seva vida. Robert Descarnes, Philippe Halsman, Varclav Chochola, Marc Lacroix, Jaques Leonard, Robert Whitaker, Andoni Bernad, Jordi Socías… Però només un, Meli, va tenir i mantenir una veritable relació d’amistat amb el pintor durant més de 40 anys. Meli va convertir-se en l’ull que va documentar la major part dels processos creatius de Dalí, sense exceptuar moments íntims o importants de la vida del pintor de Figueres. A més, Melitó Casals va immortalitzar amb les seves fotos el procés de creació del Teatre-Museu Dalí, des dels seus inicis fins a la inauguració. L’Ajuntament de Figueres el va nomenar fill adoptiu de la ciutat el 1990, any en què va morir.
Antoni Pitxot (1934-2015)
Les famílies d’Antoni Pitxot i de Salvador Dalí es coneixen d’abans fins i tot del naixement de l’Antoni. La relació estreta entre els dos artistes va començar, no obstant això, amb la forta defensa que Dalí va fer de l’obra de Pitxot. El geni figuerenc li demanaria que participés en el disseny del Teatre-Museu Dalí a on hi ha una exposició permanent de la seva obra. Tots dos van ser inseparables durant els darrers anys de vida de Dalí. Pitxot seria protector del llegat del geni després de la seva mort, director dels museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí i vicepresident de l’entitat.
Bartomeu Toledo, “Tolín”
Bartomeu Toledo, avui feliçment jubilat en un poble de la comarca, va ser durant la seva vida professional un industrial especialitzat en el polièster i en totes les varietats del plàstic. L’any 1974 va començar a treballar per a Dalí i per al seu museu rebent encàrrecs diversos del pintor, mai fàcils, però finalment sempre reeixits. En citarem tres: Els 16 ous gegants i 1300 pans de crostó de la Torre Galatea o els maniquins de la balconada de la façana del Teatre-Museu. Tolín va ser l’home dels encàrrecs especials, de les missions originals… que ell convertia en realitat fent pràcticament màgia amb el seu material preferit: el plàstic.
Pedro Aldámiz-Echevarría Sobrado (1943-2004)
En Pedro Aldámiz, madrileny afincat a Figueres des de l’any 1972, era l’aparellador municipal de l’Ajuntament de Figueres quan li va caure al damunt, a petició del propi Salvador Dalí, el repte de coordinar tot el muntatge i els preparatius de la inauguració del museu. Amb el temps, es convertiria en una de les persones de confiança de Dalí fins al punt que acabaria convertint-se en el director tècnic del Teatre-Museu. L’any 1974, poc després de la inauguració del museu, Aldámiz va acceptar l’encàrrec que li va fer un mitjà de comunicació no figuerenc d’escriure un article sobre el vertiginós compte enrere de l’obertura del museu. El seu darrer paràgraf diu moltes coses del que intentem transmetre nosaltres avui amb aquest article: “Sólo me queda pedir a la ciudad de Figueras su eterno agradecimiento para todas las personas que colaboraron en hacer realidad el milagro de la apertura del Museo en el escaso período de tiempo con que conté, incluyendo por supuesto al pintor que tanto está haciendo por la ciudad que le vio nacer y que a mi me ha acogido con tanto cariño”. Aldámiz va ser una persona molt apreciada a la ciutat pel seu tarannà extrovertit i molt humà.
