Presentació, context i descripció, per Joan Falgueras Font, arquitecte municipal de Figueres.
La casa Prats Viñas il·lustra una arquitectura excel·lent en un moment molt singular a la ciutat i al país. Fins a finals de la dècada dels seixanta enmig d’una producció massiva d’habitatges destacaven les obres de Subias Fages amb Giràldez i López Iñigo (habitatges de la Caixa al poble Nou) o les de Juli Rosa o alguna puntual de Bonaterra o Martínez Paricio. A la primera meitat dels anys setanta comencen a tenir obra a Figueres joves titulats al voltant del 68 i implicats en la renovació de la vida cultural i política: Carles Teixidor Felip, amb Josep Maria Joan Rosa, formant l’estudi Tàndem, i la parella Maria Assumpció Alonso de Medina i Benet Cervera Flotats.
Les obres “modernes” resulten de l’empenta d’aquest joves i de les ganes dels seus clients cultes de diferenciar-se del passat recent. Així, per exemple Carles Teixidor, amb Josep Maria Joan, reforma una caseta per al pintor Capalleras al Carrer de les Hortes, o reedifica Ca’n Berta al Carrer Joan Maragall, o Teixits Torrent a la Rambla, o més endavant edifica la casa Varela a Serra Floreta…
Benet Cervera (de la Selva de Mar) i Assumpció Alonso, implicats en l’arxiu històric i la comissió de cultura del Col·legi d’Arquitectes i en les campanyes de defensa de l’arquitectura popular i altres reivindicacions democràtiques, són presentats per Josep Maria Joan Rosa al jove matrimoni format per Joaquim Prats (treballador de banca) i Alícia Viñas (pintora, professora i comissària d’exposicions). El projecte, signat l’estiu del 73, es situa en una de les primeres parcel·les de la urbanització Park-Sol, tocant la muntanyeta i encarat a la zona esportiva, rere l’hospital. La singularitat de la casa resulta en primer lloc de l’estudi de la pintora situat al capdamunt en un sota-coberta molt lluminós, a la parisenca. En segon lloc, la singularitat resulta de l’eix vertical o torre de llum natural i moviments interiors que es cargola en espiral per unes tramades d’escala inscrites dins d’un quadrat girat a 45º i que distribueixen amb una gran fluïdesa els semi-nivells. En tercer lloc destaca l’encarament cap a l’exterior privat de la sala de planta baixa en esbiaix cap a la punta extrema del jardí atorgant la màxima profunditat a les visuals, juntament amb l’enllaç cap a l’interior amb l’altell obert de la biblioteca. Tot plegat, amb uns gestos geomètrics precisos (d’escaire i cartabó) que, essent brodats amb cura i acompanyats de mobiliari dissenyat expressament, aconsegueixen que la fluïdesa ambiental predomini sobre el rigor matemàtic de la partitura.
Les fotos de la casa, per Lídia Estrader Nadal.
Els diàlegs amb els propietaris i visita a la casa, per Josep Adolf Estrader.
Quim Prats ens ensenya el saló de la casa.
Alícia Viñas ens mostra l seu taller-estudi i la magnífica escala de la casa.
Plànols i alçats
