El director del Diari de Figueres rebia divendres un inesperat correu electrònic signat per Anita Mallol, una catalana resident a Houston. “Em dic Anita Mallol i he vist a Youtube l’entrevista que ha fet a Jordi Jordà, autor del Cançoner de Figueres a la portada del qual hi apareix el meu besavi Domingo. Visc a Houston, vaig marxar de Figueres quan encara era una nena tot i que, amb el pas dels anys, hi he pogut tornar algunes vegades. M’agradaria saber perquè s’ha escollit aquesta foto per a la portada i si en el llibre hi ha alguna cançó composada pel meu besavi. A les meves filles els agradaria saber més coses del seu rebesavi. He mirat l’entrevista feta a l’asil Vilallonga i m’ha agradat molt escoltar en Jordi Jordà”.
Dit i fet, en Josep Adolf Estrader va posar divendres mateix en contacte Anita Mallol i Jordi Jordà, que des d’aquell moment ja s’han intercanviat informacions. Però ja sabeu que als periodistes els costa resignar-se a no saber més. És per això que el director del Diari, amb permís d’en Jordi Jordà, va tornar a escriure a Anita Mallol. Des de Houston, aquestes són les informacions que ens ha donat sobre el seu avantpassat:
“El meu besavi es deia Domènec Mallol Safont. Vaig sentir parlar d’ell sempre com a Domingo, no com a Domènec, tal i com apareix al llibre. Era originari de Castelló d’Empúries. Estava casat amb Teodora Renart, una dona que, segons tinc entès, era bugadera i tenia cura de l’església catedralícia de Castelló. Era catòlica i molt practicant. Van tenir tres fills, l’Annette, que va marxar a França, Fortunada i Esteve. La fotografia de la portada del llibre està feta a la terrassa de la casa del carrer Sant Pau 89, de Figueres, que és a on jo vaig néixer. En Domènec o Domingo va viure els darrers anys de la seva vida amb la seva filla Fortunada (la meva àvia), casada amb Joaquim Cabratosa. Jo no vaig conèixer mai el meu besavi ja que, quan jo vaig néixer, ell ja havia mort”.
Anita Mallol ens ha explicat també que “per la meva àvia sé que el seu pare tocava el “fluviol” i que també composava cançons, no només les cantava. Tot i això, en Jordi Jordà no té constància que composés res. A mi no em sorprèn ja que crec que no tenia massa idea d’escriure notes musicals, ho feia tot d’oïda. El flaviol sí que el tinc present. La meva àvia Fortunada el guardaba com si fos el seu tresor més gran. L’Esteve, el fill petit del meu besavi, se’n va anar a Barcelona, a on es va convertir en un empresari important. Va tenir dos fills, en Juli i l’Albert”.
El nostre agraïment a Anita Mallol i la nostra invitació perquè tots llegiu el llibre d’en Jordi Jordà, si encara no ho heu fet.
